M'he vestit de nostàlgia i
no sé com despullar-me'n.
Les teves paraules,
ressò de màgics moments,
martellegen el feixuc silenci.
Des de la buidor d'aquest racó
els desitjos van, et toquen
i vénen amarats de tu.
Les mirades, entre glop i glop
d'un cafè fumejant,
escalfen l'hivern sota aquesta pell.
El tresor d'un somriure,
desat acuradament,
que vaig imaginar i no fou.
T'he vestit de nostàlgia i
no vull despullar-te'n.
(sa lluna, gener-2014)
Hi ha nostàlgies que escalfen el cor i que no ens en volem despullar. Mentre et llegia em venien petits moments al cap que voldria guardar a la memòria per tota la vida. M'agrada el pas de la primera estrofa a la última, tots dos vestits de nostàlgia en aquest preciós poema.
ResponEliminaAquests "petits moments" que omplen tota una vida, oi?
EliminaFins i tot n'hi ha alguns que els duus sempre per poder començar el dia.
BeSSets, nina!!
Moltes vegades, les tardes fredes del hivern es omplen d’enyorança. Llavors tenim que deixar-nos posseir pels records i gaudir-los. M’agrada molt el teu poema, molt bonic.
ResponEliminaFelices somnis, Sa Lluna.
A mi m'agrada molt poquet el fred, les tardes grises i els dies curts,
Eliminapotser per això busco aquests instants en el temps, per sentir la seva llum.
Molt bon dia, Alfons!
Aferradetes :)
Diuen que la nostàlgia és un error, però si t'hi sents bé i no vols despullar-te'n pots arribar a sentir una malenconia ... fins i tot agradable.
ResponEliminaBona nit sa lluna :)
Qui ho diu i per què és un error?
EliminaPot ser perquè és un retorn al passat i no vius el present?
Potser per l'enyorança que sents de moments "viscuts" intensament?
Potser perquè no tornarà a succeir?
... jo, Pere, de tant en tant m'agrada vestir-me de nostàlgia i m'hi sento bé.
Aferradetes reconfortants :)
Precioso, amiga, eso de vestirse de nostalgia...
ResponEliminaY mira que el GOOGLE, para traducir poesias, no da mucho de si...
Un abrazo fuerte
El Sr Google es muy inteligente pero -al tener tantos tornillos- se les olvidó ponerle un corazoncito. De todos modos sé que tu pones todos tus sentidos en ello, incluso el corazón y te llega (por muchos tornillos y kilómetros que haya por medio).
EliminaAbrazote!! :)
El vestit de nostàlgia, a vegades t'estreny una mica. Sobretot quan s'eixampla el cor.
ResponEliminaI a vegades ens reconforta anar amb roba cenyida.
Fita
En cenyir no permet que el vent s'emporti els records.
EliminaAferradetes i bon dia! :)
A vegades la nostàlgia bé vestida d’amiga, en aquest cassos es millor no despendre’ns d’ella, altres cops es la nostra pitjor enemiga i és quant hem de fugir molt lluny i deixar-la enrere.
ResponElimina(El dibuix m’ha recordat una petita creperia de Paris... m’has fet venir nostàlgia,però de la bona, de la que arranca somriures )
És una foto "manipulada" d'un carrer de Barcelona, feta fa un parell d'anys.
EliminaA mi també em porta records ...
Bessets embruixats :)
Poema vestit de nostàlgia, com l'hivern vesteix els arbres nus.
ResponEliminaM'agrada com ho dius, nina!
EliminaAferradetes :)
Unes paraules impecablement vestides i una imatge molt ben treballada. Què més es pot demanar!
ResponEliminaUna abraçada Paula
M'agrada "jugar" amb les fotos, encara que no em preguntis si sé què faig i com ho faig.
EliminaQuè més puc demanar? ... Un comentari com el teu?? ;)
Aferradetes, Josep!
Les tardes fredes d’hivern les han posat les fades perquè invitem a l'enyorança per fer-nos companya.
ResponEliminaMoltes gràcies per la poesia
Si és cosa de fades no puc fer més que dir ... benvinguda l'enyorança!!
EliminaGràcies a tu per ser-hi!
Aferradetes :)
ANTIQVA. Con un traductor no conseguirás traducir una poesia. Tendría que ser una persona que lo hiciera, y aun así no creo que consiguiera transmitir el encanto que Sa Lluna le ha dado.
ResponEliminaSi fuera al revés pasaria igual.
Saludos.
Quina imatge tan maca, que bé lliga amb la paraula "nostàlgia"...
ResponEliminai jo que no sé comentar poemes!! sempre em quedo a la meitat o menys del que voldria dir...
:-)
L'instant de fer aquesta foto va ser també nostàlgic ... taules i cadires buides, un cafè per compartir ...
EliminaPer tu res és impossible, la teva sensibilitat traspua a través de tot el que dius i fas.
Aferradetes ben dolces!! :)
Jo trobo bona la nostàlgia...ens porta bons moments passats, al nostre pensament i si continuem creant-ne de nous , no ens en faltaran !!
ResponEliminaÉs la millor manera de veure-ho, almenys per a mi.
EliminaAferradetes! :)
Trobo que la nostàlgia és un sentiment que sempre fa companyia...Ai, la nostàlgia d'allò que podia haver estat i mai va ser! :)
ResponEliminaUna foto que s'hi adiu molt...
Petonets i somriures.
Ai ... ai ... ai ... ;)
EliminaMil somriures per a tu, nina!!
La nostàlgia et fa adonar de bons moments passats i al mateix temps que cal copçar-ne més per la nostàlgia del nostre futur....
ResponEliminaPer cert aquesta foto em sona...aquí tot s'aprofita
Ahh si?
EliminaAquesta foto no va passar el càsting del famós ...
potser un dia parli d'això. ;)
Copçant moments pel futur, preciós!!
Aferradetes :)
Vull ser lliure per tot, fins per triar quina nostàlgia em posaré demà. Un poema preciós, sa lluna. Petonets!
ResponEliminaTriem nostàlgies per vestir demà, doncs ... trio ... trio ... les que em facin bé.
EliminaGràcies, nina!
Bessets :)
Entenc que hi ha moments per a tot i també per la nostàlgia, però és un mal lloc per quedar-shi. La nostàlgia és com aquella mirada perduda que ho travessa tot sense veure res.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.
Quedar-s'hi a estonetes, de puntetes, mirades a un passat que també és nostre.
EliminaAferradetes i bon dia! :)
Molt bonic, i ple de música el teu poema...
ResponEliminaLa nostàlgia, vestida així, és una obra d'art.
Besets :)
Gràcies, Ximo, m'agrada com ho veus!
EliminaBeSSets :)
Ai, el vestit de la nostàlgia! Tan poètica, que ens fa anar de corcoll. Font, a parts iguals, de dolor i de bellesa...
ResponEliminaAferradetes!
Si, té de tot, dolçor i amargor.
EliminaAferradetes i bon dia! :)
Sense saber com he canviat la nostalgia pel fatalisme...
ResponEliminaNo sé que es pitjor.
Petons.
Pitjor és no escriure.
EliminaVeure-ho tot negre potser ajudi a adonar-nos on ens vam
equivocar i començar un nou camí de colors, que si és possible.
Bessets, Xavi!
Llavors al final la nostàlgia la vols, però el racó és buit i el silenci feixuc... crec que quan passi l'hivern això canviarà (és que vinc de ca l'Alba i estic sensibilitzada). Petonets, lluna, per a tu i per a la teva sensibilitat a flor de pell, a flor de paraula (ei, que poètic! ;)
ResponEliminaTambé m'agrada creure que quan passi l'hivern això passarà ...
Eliminala llum tornarà, el fred desapareixerà i els colors escalfaran.
Molt poètic el teu amable comentari, preciós!!
Bessets, preciosa :)
Ostres, ostres, ostres, no sé que em passa amb el teu blog, el comentari a aquest pot no va quedar i el post d'avui no se m'ha actualitzat. Sort que l'he vist a Hora Blava, a la seva barra lateral, coi de Blogger que funciona fatal...
ResponEliminaEt deia que la nostàlgia que expliques, sembla bonica, clar que sempre du una mica de tristesa, però jo trobo que l'expliques tant bonica que no ha de fer gaire nosa... o sí, ves a saber!
Abraçadetes, bonica. bon cap de setmana...
Porto un parell de dies de cap amb el blog. Em va sortir un "error" i em va quedar totalment desconfigurat. També triga molt a actualitzar els vostres posts ... si això serveix de denúncia, aquí queda.
EliminaLa nostàlgia sempre embolicada per una ombra de tristesa o també podríem anomenar-la enyorança ... no sé, no sé ...
Bon cap de setmana, Carme!
Aferradetes dolcetes:)
El poema és preciós, llàstima potser que ningú es doni per al·ludit. No sé perquè aquest vestit de nostàlgia no el veig tant maco com el veuen altres. No t'acostumis a aquest vestit. N'hi ha molts altres que segur que t'escauen. Jo tinc el cor ferit de nostàlgia. La cicatriu va tancant però de tant en tant algun dia torna a supurar. Una forta abraçada.
ResponEliminaTens raó quan dius que no és tan bonic, per això només cal fer uns tastets, petits instants, perquè no deixi ferides que triguen molt a guarir ...
EliminaNo és el mateix sentir-se al·ludit o implicar-se o voler donar una resposta.
Aferradetes ben fortes.
Hi ha nostàlgies que sense voler et treuen un somriure del no-rés. Aquelles que han deixat un emprenta en el teu cor. Hi ha nostàlgies que et porten directe a l'abisme. Aquelles que et recorden mals temps o temps passats que mai més no tornaràn. Perquè la nostàlgia no pot existix sense el pas inexorable del temps. Aferradeta, lluna!
ResponEliminaMalgrat saber que és perillosa, m'agrada gronxar-me en els records, aquells que sempre ens queden amb un ai al cor...s'ha de fer amb molta cura, sense permetre que et facin mal.
EliminaAferradetes, Xavier.
La nostalgia moltes vegades son amplis i difosos bons record, pero també alguns cops idealitzades situacións que no sabriem potser controlar o valorar prou bé, si les tornessim a reviure amb els paramentres d'avui en dia...com deies en anterior escrit sobre el temps... el pas dels anys, ho relativitza, i en molts casos ho cura tot...
ResponEliminaAferradetes Lluna.
Més que curar s'adorm, no arriba amb la mateixa intensitat i potser sí que sembli com un somni llunyà.
EliminaAferradetes, JAC ;)