i vaig sortir a passejar cercant la lluna
Molt bé - li dic -, queda't i parlarem
M'has d'explicar com ho veus tu
Ella em xiuxiueja a cau d'orella
Ja saps el que em preocupa?
És una qüestió que volta fa molt de temps
Que ja sé què he de fer? No, segur que no
Ella em xiuxiueja a cau d'orella
Tu penses que sí - li responc-,
estic estancada, ni endavant ni enrere
Ni tan sols sé com fer-ho
Ella em xiuxiueja a cau d'orella
Ja l'hi he fet arribar moltes vegades
i mai hi ha resposta, defuig
Ella em xiuxiueja a cau d'orella
Tens raó - li dic -, sempre indirectament
D'una manera subtil, amb bells poemes, cançons ...
Et puc dir que són milers ... dia rere di
 |
| Inca (Fotos pròpies) |
Ella em xiuxiueja a cau d'orella
Ben bé, tenir coratge i fer-ho ...
i si se'n va i no torna? ...
Vols que parlem d'una altra cosa?
Ella em fa l'ullet, sospira
i s'amaga darrere l'arbre
Fem-li cas a la lluna, sempre. Quina sort tenir una confident com ella ;)
ResponEliminaTenir coratge és molt fàcil de dir i molt difícil de fer, però val la pena intentar el que de bones a primeres ens sembla impossible. Endavant i força, sa lluna maca!
Tinc molta paciència però quan flaqueja una miqueta vaig a la
Eliminarecerca de la lluna i ella m'anima fent-me veure les coses com són.
Sempre endavant, Sílvia!
Bessets :)
Sí que es atrevida, aquesta lluna amb els seus consells... a veure si són eficaços...
ResponEliminaHo has escrit molt bonic, lluneta, molt bonic.
Abraçadetes.
Com ella ho sap tot, pot ser atrevida ... jo no tant ;)
EliminaAferradetes i bon dilluns!
Aquesta lluna màgica segur que en xiuxiueja a cau d’orella allò que es el més adient... i si se’ n va i no torna....tot això que es pedrera!
ResponEliminaAbraçadetes a la llum de la lluna :)
Difícil elecció, encara que la lluna ho tingui molt clar ;)
EliminaAferradetes, bruixeta!
Està tant ben escrit que no sé ara si tu ets la de dalt o la de baix......Molt maco lluneta.
ResponEliminaEns fonem a estonetes ;)
EliminaGràcies, Joan!
Bessets
Haurem de fer-li cas oi?
ResponEliminaLa lluna sempre sap el que necessitem encara que de vegades no l'entenguem...
Bonic com tu!!
Petonets Nina
Entendre-la, entendre-la ... si l'entenc i sempre té raó,
Eliminaencara que després no li facis cas.
Bessets, lluneta!! :)
Me gusta leerte, y todo lo que escribes, pero esta vez no entiendo nada de lo que escribes.
ResponEliminaUn saludo.
Te pasa como a mí, hay muchos días que no entiendo nada de nada.
EliminaGracias por leerme!!
Aferradetes :)
Avui la lluna m'ha parlat a cau d'orella, s'ha acostat a prop de casa i ...la nit sembla de dia.
ResponEliminaBon dia sa lluna:)
Quina sort, Pere!!
EliminaMolt bon dia ... aferradetes :)
Com a consellera no em sembla gran cosa, però és tan guapa que ens seguirà ensisant com si ens digués a cau d'orella les més belles paraules.
ResponEliminaHas provat de parlar amb ella?
EliminaSegur que et dirà coses si tu la vols escoltar.
Aferradetes :)
La lluna ho veu tot. Si et diu que ho tornis a provar, és que vols tornar-ho a intentar. Coratge i endavant!! sempre li has de fer cas a la lluna, si no, et quedaries pensant que no li has fet cas.
ResponEliminaHo veu i ho sap, t'ho diu tot encara que no ho vulguis escoltar,
Eliminatot el que pots i no pots fer, tot el que veus i no vols admetre ...
I després, et deixa triar.
Aferradetes, nina :)
A vegades m'has dit que m'entens molt bé. Avui t'ho dic jo. Aquestes paraules les hauria pogut fer meves en un moment donat, potser fins i tot ara. O potser ara ja no, i seria per no haver fet cas a la lluna. Sempre és millor haver-ho intentat, encara que no surti bé, que penedir-te sempre de no haver-ho fet. El que passa que donar consells és fàcil. Endavant lluneta!
ResponEliminaSempre és millor intentar-ho, fins i tot si no surt així com vols.
EliminaEl que no se sap mai és si ho has fet bé o podries haver-ho fet millor.
Bessets dolcets :)
quins diàlegs ! una bona consellera la lluna .....fes-li cas
ResponEliminaaferradetes!
Li faré cas, i tant que si! ;)
EliminaAferradetes!!
M'agraden les teves reflexions.
ResponEliminaUns magnífics autoretrats!
Una abraçada
He quedat una mica fosca ;)
EliminaAferradetes!!
Hi ha temes, sobretot si són del cor, que només podem solucionar-los nosaltres mateixos. I la lluna ho sap i no s'hi posa. Un text preciós, sa lluna
ResponEliminaPetonets i abraçades
La lluna ens fa de mirall, així podem veure el que hi ha.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes :)
Si la lluna és la -teva- intuïció, sovint és la resposta a la raó encallada. El coratge -l'acció- demana no pensar en les conseqüències. M'agrada el diàleg, en tant que hi ha un moment que es pot pensar que és un soliloqui...
ResponEliminaAferradetes, des de El Far.
Si tires endavant, no pots pensar en les conseqüències
Eliminaperquè et quedaries aturada al mateix punt.
.) Aferradetes, Jordi!
Quan ens visita aquesta lluna gran que pareix dominar tot el firmament, em sembla un mirall on es reflexa i es guarda tots els nostres pensaments i la nostra vida i, es veritat, en aquest moments, sembla que ens diu endavant, se fort i persegueixi allò que vols. Es la nostra gran aliada.
ResponEliminaPreciós poema Sa lluna.
Abrazos
És la millor companya i amiga,
Eliminaconfident i còmplice de grans i petits secrets.
Grácies, Alfons!
Aferradetes :)
La lluna d'Inca...
ResponEliminaTot un espectacle emocional.
Petons.
És la que m'acompanya sempre, a mi i a tots.
Elimina:) Bessets, Torito!
Que bé que la lluna et xiuxiuegi a cau d'orella...Segur que et dóna bons consells, consells de Lluna a Lluneta...
ResponEliminaPetonets bonica.
I com sóc la més petita, no deixo d'escoltar-la ;)
EliminaBessets de pluja!
Fes-li cas a la lluna, bonica, i tingues coratge per fer-ho! Que les llàgrimes per no gosar acostumen a ser més amargues que les provocades per la gosadia!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Si al final només queden llàgrimes, millor que siguin
Eliminaper haver-ho intentat. Tens tota la raó!
Aferradetes, nina! :)
La lluna sempre fascina...Si et xiuxiueja a cau d'orella...endavant amb força, la seva màgia vetlla el teu caminet.
ResponEliminaAbraçades!
M'agrada sentir-la molt aprop.
EliminaAferradetes :)
Que bonica aquesta complicitat.... jo sempre l'he somiat, però mai me n'he sentit tan aprop....
ResponEliminaM'estranya perquè estic segura que mires molt al cel.
EliminaNo deixis de somiar amb tot allò que creus.
Aferradetes, nina :)
Enlloc de deixar-te aconsellar per la lluna (que és un poc llunàtica), deixa't aconsellar per Sa Lluna. Només has d'escoltar-la de veritat, sense por...Abraçadeta!
ResponEliminaDiuen que no s'apleguen si no s'assemblen ...
EliminaEl meu petit món està ple de contradiccions,
quan crec veure-ho tot clar és quan és més confús.
Aferradeta de capvespre :)
No és mala cosa deixar-se aconsellar per la lluna però, arribat el moment, sempre acabem esperant que surti el sol
ResponEliminasalut i peles
... i de vegades no surt.
EliminaContenta de veure't per aquí!! :)
Bessets
Per molts anys, sa lluna! Un poema molt tendre.
ResponEliminaMoltes gràcies, nina!!
EliminaAferradetes dolcetes :)
La lluna ens xiuxiueja
ResponEliminaparaules de plata a cau d'orella,
consells de llum,
abraçades resplendents,
i el cor s'il·lumina.
Fita
Bonic, bonic, m'agrada molt!
EliminaGràcies, Xavier ... aferradetes :)
La Lluna es una testimoni silenciosa. Només tu saps el que realment vols o desitges. Ara, una vegada presa la desició trobes en la Lluna una fidel cómplice qu'at'acompanya en els encerts o en els errors. Brillant sempre, però mai la mateixa brillantor.Aferradeta, sa lluna.
ResponEliminaAixò és que mai has provat de xerrar amb ella. Estic segura que si ho proves, mai més deixaràs de fer-ho. ;)
EliminaAferradetes, Xavier.