"Quien bien te quiere, te hará llorar"
.jpg) |
| Cel trist a Inca |
Durant l'Edat del Gel molts animals varen morir com a conseqüència del fred. Els eriçons, adonant-se de la situació, varen decidir unir-se en grups. Pensaven que d'aquesta manera s'abrigarien i es protegirien entre ells. Però les punxes de cada eriçó ferien els eriçons que estaven més a prop i que eren precisament els que li oferien més calor. Per tant, varen decidir allunyar-se els uns dels altres, i llavors varen començar a morir congelats. Així que varen haver de resoldre el dilema de si s'estimaven més acceptar les espines dels altres o desaparèixer de la terra. Sàviament, varen decidir tornar a estar junts. Varen aprendre a conviure amb les petites ferides que la relació amb una persona molt propera pot ocasionar, ja que només d'aquesta manera podien aprofitar l'escalf dels altres. Només així varen poder sobreviure.
Doncs bé, sóc afortunada,
em sent molt estimada
perquè no puc deixar de plorar
"Quien bien te quiere, te hará libre"
Protesto, no estic d'acord en res de tot això!!
ResponEliminaEls eriçons no van morir congelats perquè van aprendre a doblegar-se sobre ells mateixos fent una bola que els protegia. És la introspecció.
La frase "quien bien te quiere te hará llorar" és una excusa de mal pagador.
Qui t'estima et fa feliç, sinó és així no és amor ... és egoisme.
No ploris!!
Bona nit sa lluna.
Estic totalment d'acord amb tu,
Eliminaet farà feliç qui t'estima.
Bona nit, Pere!
Bessets :)
Magnífica reflexió Paula.
ResponEliminaUna abraçada
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes :)
Ja el coneixia, el relat dels eriçons, i sempre he pensat que depèn de les ferides, perquè de vegades es fa impossible compatibilitzar la calor amb les punxes. Jo també em quedo amb la segona frase: "Quien bien te quiere, te hará libre".
ResponEliminaEscolta açò, segur que t'agradarà: https://www.youtube.com/watch?v=RBYPkS7IXK4
Un abraç ben gran :)
Per a mi són incompatibles, Ximo.
EliminaGràcies per la cançó, em va agradar molt!
Aferradetes :)
Quin relat més bonic i tendra...És clar que el dilema que se'ls presentava als pobres eriçons, és d'aquells de pensar i pensar...Però a mi m'agrada l'opció que van triar, perquè morir-se de fred, és molt trist...Per altra banda si el fet de trobar una mica de caliu, encara que amb alguna esgarrinxada, trobo que compensa.
ResponEliminaJo prefereixo:
"quien bien te quiere, te hara libre"!
L'altra frase, malgrat que es diu molt, mai m'ha convençut...Penso que el fet que et sentis estimada, no és la causa que hagis de plorar, ben al contrari. O sigui , que a somriure noia, encara que surtin arrugues!
Petonets dolços.
A mi tampoc m'ha convençut mai la primera frase, sembla que la meva ironia no s'ha entès.
EliminaLa idea d'en Pere sobre els eriçons m'ha agradat més.
Tinc arrugues, moltes, de riure i de plorar. ;)
Aferradetes ben dolcetes, nina.
No m'ha semblat mai, a mi, encertada aquesta frase, ni m'ha semblat mai que fer plorar sigui una bona manera d'estimar... però en fi, m'agradi o no, són coses que passen i que penso que ens passen a tots, com els eriçons, massa sovint, porten les punxes
ResponEliminaNo m'agrada la idea que no puguis deixar de plorar... t'envio una abraçada ben dolça i consoladora...
No vull pensar que cada vegada que ploro és perquè algú m'ha ferit o perquè no m'estima, sòl fer-ho per moltes raons, gairebé tantes com somriure.
EliminaM'encantan les teves aferradetes, siguin com siguin.
Bonanit, preciosa! :)
Un d'aquells contes amb missatge, però no acabo de veure que la teva frase sigui del tot el mateix. Em quedo amb que ets afortunada perquè et sents molt estimada.
ResponEliminaEra un "apunt" irònic referint-se a la primera frase que sembla que no s'ha entès,
EliminaEm sento estimada, cada cop entenc més les diferents formes d'estimar que no han de ser com la meva.
Aferradetes i gràcies!! :)
Els eriçons podien haver-se despullat, no s'hagueren ferit i s'haurien donat molt més calor.
ResponEliminaXiqueta, no plores que t'hi poses molt lletja!
La teva idea i la d'en Pere m'graden moltíssim!!
EliminaM'he mirat al mirall mentre plorava i sí ... sóc MÉS lletja!! ;)
Una aferradeta i un somriure.
Millor "qui t'estimi que et faci riure !"
ResponEliminaAixi que....a riure, lluneta !!
De vegades ploro de felicitat ... sóc com una muntanya russa,
Eliminaara ric ara ploro ... però estimar és fer feliç a qui estimes.
Bessets Artur i gràcies! ☻
Per la nostra supervivència, es una realitat, que tenim que aprendre a viure amb les petites ferides que a vegades produeix la convivència. Però aquells que t’estimen tenen que procurar que aquestes lesions siguin cada vegada mes petites.
ResponEliminaEt manquen uns punts suspensius: “perquè no puc deixar de plorar...”, de alegria, de felicitat, de amor...
Millor l’adagi: “Quien bien te quiere, te ayudará a ser libre”.
A canviar el plor per la somriure, Lluneta maca. Bon dia ple de aferradetes.
Amb les presses en què vivim, moltes vegades oblidem que nosaltres no som màquines, que tenim cor a part de cervell i què fer feliços als altres no és tan difícil. Només cal saber allò que et fa feliç i aplicar-ho.
EliminaMil somriures per a tu i un petó :)
Els eriçons porten les espines incorporades però les persones, encara que ens ho sembli, no. Espero que estiguis bé i que aquest plor sigui de felicitat. Petonets, sa lluna
ResponEliminaExacte, ni físiques i tampoc haurien de ser de fets. Sóc una mica bleda en aquest sentit, crec en l'ésser humà, que tothom és bo ...
EliminaEstic bé, nina, gràcies!
Bessets :)
No coneixia aquesta història, m'ha agradat el missatge. Suposo que no vol pas dir que siguem massoquistes, que parla més de l'amor que està per damunt de les discussions o dels enfrontaments diaris (que sempre n'hi ha perquè la relació entre les persones comporta sempre conflicte). Perquè saber estimar és també saber perdonar i aprendre a tolerar les "espines" de l'altre. Plora quan ho necessitis però llavors somriu, eh?! Una abraçada!
ResponEliminaCrec que ens falta molt de diàleg, de vegades per callar,
Eliminaaltres per parlar sense pensar ... potser és una utopia.
Les formes ens perden molt sovint.
De vegades és bo plorar, et quedes molt relaxada.
Aferradetes ensucrades! :)
Si ets per ser afortunada, benvingudes siguin aquestes llàgrimes, encara que estic amb la Carme és una dita que no hi entès ni m’ha agradat mai...
ResponEliminaPetonets
Jo tampoc n'estic d'acord amb la primera frase.
Eliminaen la millor de les interpetaciones vol dir que qui t'estima
no t'enganyarà, que et dirà les coses com són ...
però tot i així em quedo amb el dubte.
Bessets i bon dia! :)
Em recordes la cançó de La leyenda del beso.
ResponElimina;)
EliminaBessets, nina!
Jo sí que ploraria! havia escrit un comentari llarguíssim i l'he perdut per haver clicat una tecla enlloc d'una altre... Noooooooo!!! Doncs jo no torno a escriure tota la filosofada, ho resumeixo ;-)
ResponEliminaNo m'agrada que ploris, eh? No sé perquè ho fas, però no crec que sigui res agradable... Digues-li a l'eriçó que fora espines, que fan mal!!
Ja saps que si fas un esforç per somriure et sentiràs millor DE VERITAT? ;-)
Ja em sap greu que s'esborrés, segur que era molt interessant.
EliminaÉs com una olla de pressió, explota i tot està cuit. ;)
Som persones no eriçons, així que a fora les punxes!!
Aferradetes ben fortes, bonica! :)
G.A. Bécquer ho deixà escrit:
ResponElimina"Lloré, de mis lágrimas bebí"
Potser les llàgrimes
poden fer passar la set i el dolor.
Fita
Pot ser que sigui el remei, però no crec que sigui l'únic
Eliminaperquè seria molt trist.
Aferradetes, Xavier :)
si algú se li acut punxar-me, li cardo una hòstia
ResponEliminaa no ser que sigui una punxadeta carinyosa i ben intencionada, es clar
Vols ser el meu guardaespatlles o guardacors? ;)
EliminaLes punxades carinyoses tenen altres noms ... crec.
Aferradetes! :)
Ay, que frio sería todo si no fuera por el amor...
ResponEliminaUn abrazo calido, amiga...
L'amor ho escalfa tot, jejjej (veamos qué tal traduce el google!!)
EliminaBesos, Antiqva ☻
jo m'estimo més això de qui t'estima et deixar ser i et deixa ser lliure, si qui t'estima et fa plorar mal anem...jo crec que hi ha potser camins del mig , que els eriçons aprenguin a sobreviure sols en un entorn gèlid...vaja que espavilin i deixin de passar fred i per l'altra banda potser descobreixen alguna cosa , els eriçons saben que només han de treure les espines quan hi ha un perill real que els amenaça sinó no cal ....que aprenguin a estar juntets amagant les espines ....aferradetes !
ResponEliminaEls animals són més "intel·ligents" que els humans,
Eliminanomés treuen les punxes quan hi ha un perill real.
Aferradetes dolcetes, nina :)