PARTiDA iL·LEGAL

 

Cassius Marcellus Coolidge, 1894, Poker Game 

a   RELATS CONJUNTS 

Com cada dissabte es reunien a casa d'un dels amics per jugar una partida de pòquer i xerrar de tot el que passava  pel món, sense arreglar res, és clar!.  Aquest dissabte tocava a cal Roc, acompanyat com sempre per la seva dona Roxy que, de tant en tant, entrava per veure si l'ampolla de whisky necessitava reemplaçar  i de passada fumar-se una cigarreta. Però semblava que aquella nit hi havia alguna cosa més, estaven tots tres asseguts, ningú deia res i les seves cares mostraven tristesa i preocupació.  Es miraven als ulls i  en Bruc deia tot solemne, -Estás segur?, la resposta sempre era la mateixa, -Sí, ja n'hem xerrat d'això, oi?. Seguía la partida i en Milo aprofitava que la dona sortia per comentar, -Pensa que no podràs anar cap enrere!. Els silencis s'anaven fent més llargs, de fet tots tres sabien que aquella nit es podia fer més alegra si no en xerraven pus. Els ulls d'en Roc es varen aigualir per un instant, -Estimats amics, sou uns bons amics, per això mateix aquesta qüestió no pot sortir d'aquí!. Els dos assentiren amb el cap i continuaren la partida. Aquella nit no importava qui la guanyés, en acabar es donaren una forta abraçada, més llarga que de costum i en Roc es va separar donant uns copets a l'espatlla d'en Milo dient,  -Fins aviat, amics!.

Al matí arribà la notícia de que el Sr. Roc s'havia suïcidat, segons els diaris havia deixat una carta on deia que patia una malaltia incurable i, per no allargar el patiment a la seva dona i als seus amics, havia pres una dosi molt alta de cianur barrejat amb Whisky... del bo!.  (La sorna l'acompanyà fins a la mort) D.E.P.