Tant se val que sigui com una pedra, com una frondosa palmera, com un raig d'aigua, com una llum... tu no treus la mirada del teu objectiu, tret d'això res més t'importa... ni saber si la llum s'apaga, ni escoltar la història d'aquest desig, ni si hi ha aigua que brolli, ni tan sols per veure-hi clar... Podria caure el món i no te n'adonaries del que sento per tu...
¡Magnifico!
ResponEliminaMe encanta este grupo.
Que decir de la foto... Maravillosa, el lunes iba a publicar una que hice en Palma el domingo de este estilo, pero la tengo congelada de momento mientras termino el texto.
Y las letras totalmente inspiradas.
Besos
¡Muchas gracias!.
EliminaHiciste bien en congelar la foto, tiene que ir bien encajada entre el texto y la canción.😉
Sopa de Cabra nos ha hecho pasar muy buenos momentos.
Besos
M'agrada moltíssim! Ja passa que n'hi ha que volen ignorar el teu amor. I jo que no goso mai dir-ho als quatre vents.
ResponEliminaAmb 66 anys que tinc, ja gairebé no em deixo res per dir, de vegades sense el gairebé i, d'altres, un llarg silenci ho diu tot...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
Doncs que deixi l'objectiu i miri el que de veritat importa amb els ulls del cor...
ResponEliminaPetons.
S'han de tenir ulls i cor per fer-ho així...
EliminaPetonets, Xavi.
De vegades tot queda fora de camp.
ResponEliminaPetons!
Qualsevol cosa pot distreure.
EliminaPetonets, Alfred.
Tiene que tener un objetivo muy calaro y por el que lleva muchs años luchando.
ResponEliminaQue tengas una buena semana. Un abrazo,
¡Quizás!... o no... ¿quién sabe?...
EliminaBuen domingo.
Aferradetes, Antonia.
Hi ha massa gent que la vida li passa a través d'una pantalleta.
ResponEliminaAferradetes
Tens raó... és pitjor que un virus.
EliminaAferradetes, Josep.
A vegades ni dient-ho als quatre vents amb totes les lletres, no s'adonen de res... cadascú a la seva bola. M'agrada molt aquest post, la fotografia i el text.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
De vegades és com picar el cap contra una paret, ja ho pots dir clar... i res de res.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Carme.
Wonderful black and white image
ResponEliminaMoltes gràcies, roentare!!
EliminaUn momento intimo en el que todo sucede en una pantalla.
ResponEliminaÚltimamente parece que no hay otra manera para la intimidad...
EliminaAferradetes, Luis.
El blanc i negre d'aquesta fotografia té força.
ResponElimina"En els teus missatges, en el teu neguit"
El Gerard Quintana, (amb la música del Josep Thió) en aquesta cançó explica molts sentiments que guardem "ben endins".
Moltes gràcies!
EliminaSí, és una cançó que diu tantes coses que portem ben endins.
Aferradetes, Xavier.
Ara per anar pel carrer no solament s'ha de vigilar les bicicletes, els patinets, els carrets de compra, els cotxets d'infants... sinó que també s'ha de vigilar les persones que caminen, sense mirar endavant, distrets amb el mòbil. Què hi farem......
ResponEliminaAferradetes!!!
No s'hi pot fer res... bé sí, anar amb compte.😅
EliminaAferradetes, Joan.
Wohin man schaut: Smombies (= Smartphone Zombies).
ResponEliminaM'agrada molt el teu enginy... tot i no ser el tema. ;-)
EliminaUna aferradeta ben forta, Sean.
Objectiu obsessiu.... la vida és millor al natural, sense filtres !.
ResponEliminaSalut ;)
Com més natural millor... mentre ens deixin.
EliminaAferradetes, Artur.
Empedrada la vorera
ResponEliminad’aquell nostre carrer,
t’amagues rere
un minúscul arbre
recollit en tu mateix,
i fas veure que el teu món
és més lluny d’on estem.
Podria ser
que fos una excusa
per dissimular
quan veus que s’apropa,
podria ser
que no te n’hagis adonat
que va venint,
podria ser que et busca
sense saber
que hi ha qui també la cerca,
l’estima i és pacient en l’espera.
qui sap si...
Molt ben vist des d'un altre punt.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Reconec aquest racó del carrer de la teva infància. Tot i viure en una era d'hiperconnectivitat, la incomunicació ha esdevingut un tret característic de la nostra època, cadascun aïllat en la seva particular bombolla digital. Si a això hi afegim que parlem a persones tancades a escoltar o comprendre, el sentiment de desolació pot ser demolidor, com en la metàfora bíblica de la predicació al desert. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaSí, la veig fer el mateix dia que l'altre. Estava molt a prop d'ell, tot i que no se'n va adonar.
EliminaAquest és un dels motius que m'hagi "aïllat" de la gent, que parles i no t'escolten o es limiten a interrompre el que dius, perquè consideren que allò que han de dir-te, té més importància que el que tu dius.🤷♀️
Aferradetes, Alfons.😘🤗