Dolces paraules que conten ma vida, vens a mi amb els mots que desfermen en la seva mesura la darrera força que em queda, després el pensament els hi dóna ales i volen més lliures que jo, gairebé tant lluny com el pensament, esperant batent les ales fins caure esgotat que mai rendit. Cada cop n’estic més a prop.
Deseo y entrega, querer con locura, volar y desaparecer, todo finaliza con un resumen, todo en una pequeña pero lapidaria frase «Ja no patir més». Benedetti tituló un volumen de sus poemas de amor «El amor, las mujeres y la vida» y en esos poemas encontramos también todos esos ingredientes a la vez que su resumen, en especial hay un poema brevísimo,
«INTENSIDAD»
Quien pecho abarca loco aprieta
O quizás Gloria Fuertes dio en la diana con sus poemas, por ejemplo:
Y NO SÉ POR QUÉ
Estoy triste... y no sé por qué; he bebido amor, y aún tengo sed. Estoy sola... y no sé por qué quisiera saberlo, mas no lo diré... Estoy sola y no sé por qué, quisiera besar, y no sé a quién. Estoy enamorada... y no sé de qué. Quisiera saberlo... y no puede ser. Estoy triste y sola... y no sé por qué.
Sa Lluneta, como siempre poniéndonos en el brete de pensar y dilucidar lo que tus palabras o versos nos quieren contar.
Ai, estimat amic!, has portat dos poetes que m'estimo molt... imagino que per ser tan diferents a l'hora de dir. Moltes gràcies! En el cas d'avui, crec que Gloria Fuertes es més precisa amb les meves paraules... pero ja saps que cadascú fila per on vol. Tu escrius uns mots i els lectors aporten maneres de veure'ls diferents... que a mi també em passa, eh!... Això sempre m'ha fet molta gràcia. ;-) El que em fa més feliç és que siguin motiu per rumiar (en el bon sentit de la paraula) una bona estona i sembla que ho has fet. Agraïda sempre per les teves aportacions.
Los pensamientos son libres ¿quién puede adivinarlos? Se pasan volando como sombras nocturnas. Ninguna persona puede saberlos, ningún cazador puede matarlos con pólvora o plomo: ¡Los pensamientos son libres!
Ich denke, was ich will, und was mich beglücket, doch alles in der Still, und wie es sich schicket. Mein Wunsch und Begehren kann niemand verwehren, es bleibet dabei: die Gedanken sind frei. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i segueix... Moltes gràcies!! ;-)
No té gaire a veure amb el poema que has fet, Lluna. Però la teva llum m'ha fet pensar en una de les millors cançons del Neil Young: "Harvest moon" (Lluna de collita)
"...Podríem somiar aquesta nit Però hi ha una lluna plena que surt Anem a ballar a la llum Sabem on sona la música Sortim i sentim la nit Perquè encara estic enamorat de tu Vull veure't ballar de nou Perquè encara estic enamorat de tu En aquesta lluna de la collita..."
Una poesía llena de belleza y gratamente abierta a la interpretación. La fotografía juega con las palabras, las amplifica y las viste de gala. Un abrazo
Tu poema muestra una gran capacidad de entrega hacia lo deseado, una pasión direccionada. Y la locura nos eleva en vuelo, claro está. Muy bueno. Saludos.
Quina bonica foto!! Vas ser ràpida de reflexos i vas aconseguir atrapar la colom al marc del visor abans que desaparegués de la teva vista. Però per la colom no hi ha marcs que puguin subjectar-la. Qui pugui volar com ella, sense limitacions ni restriccions!! Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
Moltes gràcies! Mentre el mirava, no es movia. Vaig anar a per la càmera quan vaig veure que feia moviment per sortir i gairebé s'escapa sense fer el clic.🤦♀️ El colom, en català, és masculí. ;-)
Me gusta mucho este blanco y negro y además me gusta el encuadre tan equilibrado que has logrado. Genial.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaCasi no le pillo. ;-)
Aferradetes, Luis.
Si alces el vol ja ningú te'n podrà baixar, encara que el que desitges amb bogeria desaparegui. M'agrada molt!
ResponEliminaJo xerrava del colom. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Helena!.
Aferradetes.
Very beautiful poem with appropriate music and photo. I liked your blog and am following!
ResponEliminaThank you so much!
EliminaEt segueixo també. ;-)
Aferradetes, Katerina.
Dolces paraules
ResponEliminaque conten ma vida,
vens a mi amb els mots
que desfermen
en la seva mesura
la darrera força
que em queda,
després el pensament
els hi dóna ales
i volen més lliures que jo,
gairebé tant lluny
com el pensament,
esperant batent les ales
fins caure esgotat
que mai rendit.
Cada cop n’estic més a prop.
qui sap si...
Està bé això que no et rendeixis. ;-)
EliminaAferradetes, qui sap si...
¡Casi se escapa! Pero solo casi...
ResponEliminaBesos
Un aleteo más y no lo pillo. ;-)
EliminaBesos
Quina sensació tan plaent deu ser poder volar.
ResponEliminaAra fa temps que tinc somnis d'aquest tipus, però n'havia tingut i eren meravellosos.
Petons.
Jo no ho he somiat mai, però imagino que ha de ser molt bonic. ¯\_( ͡° ͜ʖ ͡°)_/¯
EliminaPetonets, Xavi.
curiosa coincidència de "vols", avui.
ResponEliminapodi-.
Sí. sí ho he vist!. Molt diferents per cert. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
La passió et dona ales !.... :)
ResponEliminaSalut i bon vol !
I les hem d'aprofitar... ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Una vegada alces el vol, la panoràmica és molt més interessant
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.
Serà qüestió de volar més sovint. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Desde la altura, eres más libre y todo se ve mucho mejor.
ResponEliminaQue tengas una excelente semana.
Depende de las alturas se es más libre o no... aunque creo que de la que hablas sí. ;-)
EliminaBuenas noches, Antonia.
Aferradetes.
What a great abstract
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAferradetes, roentare.
Deseo y entrega, querer con locura, volar y desaparecer, todo finaliza con un resumen, todo en una pequeña pero lapidaria frase «Ja no patir més». Benedetti tituló un volumen de sus poemas de amor «El amor, las mujeres y la vida» y en esos poemas encontramos también todos esos ingredientes a la vez que su resumen, en especial hay un poema brevísimo,
ResponElimina«INTENSIDAD»
Quien
pecho
abarca
loco
aprieta
O quizás Gloria Fuertes dio en la diana con sus poemas, por ejemplo:
Y NO SÉ POR QUÉ
Estoy triste... y no sé por qué;
he bebido amor,
y aún tengo sed.
Estoy sola... y no sé por qué
quisiera saberlo,
mas no lo diré...
Estoy sola y no sé por qué,
quisiera besar,
y no sé a quién.
Estoy enamorada... y no sé de qué.
Quisiera saberlo...
y no puede ser.
Estoy triste y sola...
y no sé por qué.
Sa Lluneta, como siempre poniéndonos en el brete de pensar y dilucidar lo que tus palabras o versos nos quieren contar.
Ai, estimat amic!, has portat dos poetes que m'estimo molt... imagino que per ser tan diferents a l'hora de dir. Moltes gràcies!
EliminaEn el cas d'avui, crec que Gloria Fuertes es més precisa amb les meves paraules... pero ja saps que cadascú fila per on vol. Tu escrius uns mots i els lectors aporten maneres de veure'ls diferents... que a mi també em passa, eh!... Això sempre m'ha fet molta gràcia. ;-)
El que em fa més feliç és que siguin motiu per rumiar (en el bon sentit de la paraula) una bona estona i sembla que ho has fet.
Agraïda sempre per les teves aportacions.
Aferradetes amb pessics, Jota.
Muy buena imagen, claramente captada "al vuelo"...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
I tant!, un poco más y se sale de la pantalla. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.
Alçar el vol, siguis colom o no, sempre és un objectiu. De tant en tant ho aconseguim…
ResponEliminaMolt bona foto, captant aquesta arrencada al vol. I el poema, sempre aprofundint…
Aferradetes voladores.
Sí, tot i ser molt de tant en tant...
EliminaMoltes gràcies, Carme!
Aferradetes somiadores. ;-)
T'ho he dit en més d'una ocasió i em reafirmo, això teu NO són poemets, són unes reflexions magníficament exposades.
ResponEliminaAferradetes
Doncs potser tinguis raó, no són poemets... em ve molt gran la paraula poesia, per això no dic mai que sóc poeta. ;-)
EliminaMoltíssimes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Sense paraules...
ResponEliminaPer la foto: composició, blanc i negre...
Per les paraules: buuuuuuffff!
Aferradetes dolces
Moltes gràcies per les teves paraules!
EliminaVenint de tu, és tot un honor que no sé si merescut.
Aferradetes dolcetes, mestre.
Los pensamientos son libres
ResponElimina¿quién puede adivinarlos?
Se pasan volando
como sombras nocturnas.
Ninguna persona puede saberlos,
ningún cazador puede matarlos
con pólvora o plomo:
¡Los pensamientos son libres!
Ich denke, was ich will,
Eliminaund was mich beglücket,
doch alles in der Still,
und wie es sich schicket.
Mein Wunsch und Begehren
kann niemand verwehren,
es bleibet dabei:
die Gedanken sind frei.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i segueix...
Moltes gràcies!! ;-)
Besos, Sean.
;-)
Elimina^_~
EliminaSoñaba mucho que volaba y era maravilloso. Puedo imaginarlo y se siente igual de bien.
ResponEliminaBesitos de anís.
Lo debe ser, imagino que es la sensación más intensa de ser libres.
EliminaBesitos dulces, Sara.
Preciós!!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan.
No té gaire a veure amb el poema que has fet, Lluna. Però la teva llum m'ha fet pensar en una de les millors cançons del Neil Young: "Harvest moon" (Lluna de collita)
ResponElimina"...Podríem somiar aquesta nit
Però hi ha una lluna plena que surt
Anem a ballar a la llum
Sabem on sona la música
Sortim i sentim la nit
Perquè encara estic enamorat de tu
Vull veure't ballar de nou
Perquè encara estic enamorat de tu
En aquesta lluna de la collita..."
Ja saps que aquest racó sense la lluna no és res i què millor que estar enamorats sota la seva llum. Per això et vull agrair aquesta bonica cançó.
EliminaAferradetes, Xavier.
Una poesía llena de belleza y gratamente abierta a la interpretación. La fotografía juega con las palabras, las amplifica y las viste de gala. Un abrazo
ResponEliminaCada uno/a puede interpretarla así como la sienta. ;-)
EliminaMuy agradecida por tus palabras, Ángel.
Aferradetes.
Tu poema muestra una gran capacidad de entrega hacia lo deseado, una pasión direccionada. Y la locura nos eleva en vuelo, claro está.
ResponEliminaMuy bueno.
Saludos.
Todo lo que habla de deseo nos lleva a la pasión...
Elimina¡Muchas gracias!
Saludos.
ResponEliminaQuina bonica foto!! Vas ser ràpida de reflexos i vas aconseguir atrapar la colom al marc del visor abans que desaparegués de la teva vista. Però per la colom no hi ha marcs que puguin subjectar-la. Qui pugui volar com ella, sense limitacions ni restriccions!! Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
Moltes gràcies!
EliminaMentre el mirava, no es movia. Vaig anar a per la càmera quan vaig veure que feia moviment per sortir i gairebé s'escapa sense fer el clic.🤦♀️
El colom, en català, és masculí. ;-)
Aferradetes, Alfons.😘🤗