Doncs sí, ho recordes bé! Per això he volgut posar l'enllaç al seu blog, ara que ha tornat. ;-)
Moltes gràcies!, tot i que la imatge que em va donar la IA, ja gairebé no té res a veure amb la meva. És una eina que em va bé, sobretot quan vull una cosa molt concreta i no puc sortir a retratar-la, després jo l'endiumenjo com vull. ;-)
Tiene la escencia de esos pueblos antiguos, que se van quedando sin habitantes, ya que muchas gentes lo abandonan para trasladarse a la ciudad. Feliz fin de semana.
Imatge i text es compenetren perfectament. Realment la imatge transmet fredor i abandó. Fins i tot la cadira buida sembla esperar algú que mai no tornarà. Tot suggereix històries ocultes i secrets que s'han perdut en el temps. La imatge i el text capturen la bellesa decadent i la fragilitat del que mai va ser un lloc ple de vida. És com si el temps s'hagués aturat, deixant enrere només la cadira buida com a testimoni silenciós dels dies passats. Aferradetes, Paula!!🤗😘
¡Moltes gràcies! Ens podem imaginar temps millors per aquest lloc perdut ente muntanyes, fins i tot les històries dels que hi van viure... tot i no haver-hi ningú per explicar-les. Amb una mica de caliu, hi viuria ben tranquil·la. ;-)
La tranquil·litat,
ResponEliminad'una cadira buida,
no és pas morta.
Petonets!
Descansa sola
Eliminauna cadira buida.
Passa el temps.
Moltes gràcies, Alfred.
Petonets.
Preciosa foto que me transporta a otros tiempos, otros modos de vida y un silencio que hoy ya no se encuentra apenas. Abrazo
ResponEliminaAún quedan algunas de esas casas, más bien entre montañas, donde el silencio es su mayor tesoro.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Pues a mi me gusta.
ResponEliminaBesos
Y a mí... ¡mucho, mucho!. ;-)
EliminaBesos
Molt de fred.
ResponEliminaAquesta cadira sembla molt trista.
Necessita escalfor.
Petons.
Un poc de caliu no li vendria gens malament...
EliminaPetonets, Xavi.
Manca la calor
ResponEliminai el color, tot és gris
també l’absència .
qui sap si...
Com a l'absència
Eliminala grisor ho omple tot.
Al matí fa fred.
Moltes gràcies, qui sap si...
Magnífic text acompanyat d'una imatge sensacional!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Such a beautiful black and white image
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Ben rescatat, el recordo de cal Barbollaire!
ResponEliminaHas sabut "produir" una bona imatge per al teu poema... que també m'agrada molt.
Aferradetes, preciosa.
Doncs sí, ho recordes bé!
EliminaPer això he volgut posar l'enllaç al seu blog, ara que ha tornat. ;-)
Moltes gràcies!, tot i que la imatge que em va donar la IA, ja gairebé no té res a veure amb la meva. És una eina que em va bé, sobretot quan vull una cosa molt concreta i no puc sortir a retratar-la, després jo l'endiumenjo com vull. ;-)
Aferradetes, ninona.
"𝘌𝘭 𝘮𝘢𝘵í é𝘴 𝘧𝘳𝘦𝘥
ResponElimina𝘦𝘯 𝘶𝘯 𝘤𝘰𝘴𝘵𝘢𝘵 𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘤𝘢𝘴𝘢
𝘭𝘢 𝘤𝘢𝘥𝘪𝘳𝘢 𝘣𝘶𝘪𝘥𝘢"
Aferradetes.
La cadira buida
Eliminamira a la muntanya.
El sol l'enyora.
Moltes gràcies, per tornar! ,-)
Aferradetes, mestre.
Trobar l'ànima
ResponEliminamés enllà dels vells records
entremig d'un buit.
Aferradetes, Paula!!
Entremig d'un buit,
Eliminanomés els records omplen
l'ànima freda.
Moltes gràcies, Joan!
Aferradetes.
Una cadira,
ResponEliminaun sol trist que no escalfa:
l'hivern s'acaba.
No sent caliu
Eliminadel sol de matinada:
l'hivern no marxa.
Moltes gràcies per la teva aportació!
Aferradetes, Xavier.
Sí, aquesta boira fa fred només de mirar-se-la. Tot i així em veig asseguda a la cadira i sento la calma que em transmet.
ResponEliminaPodría passar-hi hores en aquesta cadira, sempre que no fes fred. ;-)
EliminaAferradetes, Tresa.
Tiene la escencia de esos pueblos antiguos, que se van quedando sin habitantes, ya que muchas gentes lo abandonan para trasladarse a la ciudad.
ResponEliminaFeliz fin de semana.
Sí, quitando en las montañas, ya quedan pocas casas como esas.
Elimina¡Buen sábado, Antonia!
Bellisima creacion, que nos lleva a un tiempo ya pasado. Precioso todo.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Celebro que te guste.
Elimina¡Muchísimas gracias!
Aferradetes, amic.
Soledad, frío, paz.
ResponEliminaGran abrazo.
No sé si la soledad y el frío se llevan bien con la paz. ;-)
EliminaAferradetes, Sara.
Veig que la cadira aguanta el pas del temps millor que la casa...
ResponEliminaSembla que sí, tot seria provar que tal si ens hi asseguéssim. ;-)
EliminaAferradetes, Risto.
Doncs jo les coses rústiques les trobo molt càlides! Però sí que hi manca vida en aquesta imatge.
ResponEliminaSí que ho són!... potser que una mica de fum a la xemeneia li hagués donat aquesta vida que dius. ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Estos abandonos saben llamarnos la atención. Y esa silla está pidiendo sentarse para comtemplarla más despacio. Preciosa Paula.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias, Laura
EliminaAferradetes.
Cuanta soledad desprende esta muy bella image. Abrazos Sa Lluna.
ResponEliminaCon un poquito de ternura desaparecerá. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eric.
Imatge i text es compenetren perfectament. Realment la imatge transmet fredor i abandó. Fins i tot la cadira buida sembla esperar algú que mai no tornarà. Tot suggereix històries ocultes i secrets que s'han perdut en el temps. La imatge i el text capturen la bellesa decadent i la fragilitat del que mai va ser un lloc ple de vida. És com si el temps s'hagués aturat, deixant enrere només la cadira buida com a testimoni silenciós dels dies passats. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponElimina¡Moltes gràcies!
EliminaEns podem imaginar temps millors per aquest lloc perdut ente muntanyes, fins i tot les històries dels que hi van viure... tot i no haver-hi ningú per explicar-les.
Amb una mica de caliu, hi viuria ben tranquil·la. ;-)
Aferradetes, Alfons. 😘🤗