Zigzagueja de groc el llamp que travessa el lluminós blanc per on no et pots quedar quiet. I avances i parles i et veu qui des de dalt vigila el temps i els sons. Seguiràs sent sempre el mateix, permutant en un capoll que no es veu des d’infant a vell, sent sempre igual en el pensament. No cal mirar-te en cap reflex, només camina endavant canviant dins del capoll quotidià.
Buen enfoque, en el que has podico captar esas líneas que hay pintadas en el suelo y las personas que pasan, por encima de ellas. Feliz domingo de descanso.
No, parlava de línia groga, que tothom la trepitja i no se li escapa res, tot ho veu. ;-) No m'hi he posat mai davall una caperutxa, però crec que és el mateix efecte que portar unes cucales (qualsevol cosa emprada per tapar els ulls, privant la visió, utilitzada pels animals de treball perquè no s'espantin o es distreguin).
Però, igual que nosaltres, tampoc no escapa al pes de la incertesa sobre ella. No sembla tenir gaire clar en quina direcció dirigir els seus passos. Suposo que això és millor que ser una línia recta, tan avorrida!! Aferradetes, Paula!!🤗😘
Crec que està més segura que molt de nosaltres, sabent per a qué serveix i que cada poc l'estan repintant per a la seva funció... Això sí, molt millor que una avorrida línia recta.😉
Amb disfresses
ResponEliminacom si fos uniforme
la veritat perd.
Impost bagatge
Eliminacom si fos una pena,
tothom hi perd.
Petonets!!!
ResponEliminaAferradetes, Alfred! ;-)
EliminaBuena captura, amiga. La linea queda de lujo.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, amic.
M'ha semblat molt divertit, aquest poema!
ResponEliminaT'ha xerrat alguna cosa, la línia?
Aferradetes preciosa!
Doncs no, té molt poca vergonya però no diu ni piu. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Carme.
Excel·lent imatge... i que el sentit de l'humor no ens falti mai!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!.
EliminaSi no hi ha humor, tampoc felicitat. ;-)
Aferradetes, Josep.
Fa segles en comptes de fer processions cremaven gent a les fogueres.
ResponEliminaUna mica han millorat.
Petons.
Tu creus que han millorat?
EliminaNo sé què és pitjor si una foguera o el que fan...
Petonets, Xavi.
Cuestión de enfoque.
ResponEliminaBesos.
Cierto, desde abajo arriba o desde arriba abajo. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Topdown shot reveals everything like CCTV
ResponEliminaNo, no és una càmera de vigilància, tot i que de vegades ho sembli. ;-)
EliminaAferradetes, roentare.
Zigzagueja de groc el llamp
ResponEliminaque travessa el lluminós blanc
per on no et pots quedar quiet.
I avances i parles i et veu
qui des de dalt vigila
el temps i els sons.
Seguiràs sent sempre el mateix,
permutant en un capoll
que no es veu des d’infant a vell,
sent sempre igual en el pensament.
No cal mirar-te en cap reflex,
només camina endavant
canviant dins del capoll quotidià.
qui sap si...
En aquesta ocasió, si que hi havia qui ho veia tot... menys els pensaments. ;-)
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Buen enfoque, en el que has podico captar esas líneas que hay pintadas en el suelo y las personas que pasan, por encima de ellas.
ResponEliminaFeliz domingo de descanso.
¡Muchas gracias!
EliminaSólo son travesuras desde mi ventana. ;-)
Aferradetes, Antonia.
La fotografia fantàstica (ja te la vaig comentar...) i el poema molt ben aconseguit!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies, Joan! ;-)
EliminaAferradetes.
Pisando la linéa en todo el centro. Gran toma desde arriba.
ResponEliminaBuena tarde de Pascua.
Un abrazo.
Hay gente que no respeta nada. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Hermosa fotografía Saludos
ResponElimina¡Muchas gracias!
EliminaSalutacions.
Parles de la càmera, oi? Perquè el pobre caputxí aquest deu veure poca cosa amb el caputxo aquest que porta, haha.
ResponEliminaNo, parlava de línia groga, que tothom la trepitja i no se li escapa res, tot ho veu. ;-)
EliminaNo m'hi he posat mai davall una caperutxa, però crec que és el mateix efecte que portar unes cucales (qualsevol cosa emprada per tapar els ulls, privant la visió, utilitzada pels animals de treball perquè no s'espantin o es distreguin).
Aferradetes, Risto.
Buena coincidencia entre la línea del encapuchado y el dibujo en el asfalto.
ResponEliminaY ella (la línea del asfalto) sin decir ni mu. ;-)
EliminaAferradetes, Luis.
Ku Klux Klan comes to my mind.
ResponEliminaRes més lluny... però entenc perquè ho dius.
EliminaPetonets, Sean. ;-)
ÉS unaopinió personal: les processons de setmana santa estan sobrevalorades.
ResponEliminaTambé ho crec així, tot i que per la fotografia dóna molt de joc. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Però, igual que nosaltres, tampoc no escapa al pes de la incertesa sobre ella. No sembla tenir gaire clar en quina direcció dirigir els seus passos. Suposo que això és millor que ser una línia recta, tan avorrida!! Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaCrec que està més segura que molt de nosaltres, sabent per a qué serveix i que cada poc l'estan repintant per a la seva funció... Això sí, molt millor que una avorrida línia recta.😉
EliminaAferradetes, Alfons!!😘🤗
La poesia és en l'escaiença de les coses.
ResponEliminaA tot arreu podem trobar-la, només ens cal mirar bé.
EliminaAferradetes, nina.