Et pinta el temps en la distància una capa de silenci i d’oblit. I mentre només tremoles amb els petons baixant als teus llavis, la resta del temps et se indiferent. Jo sé el color de cada instant que passo sense tu i l’olor de la distància que s’allarga a cada moment. Sóc el record d’uns ahirs que no enyores, però que els dits fan renàixer el tacte de la teva pell quan les meves mans et toquen.
Crees que puedas hacerme el favor de intentar otra vez hacer borra-sigue en mi blog? Te lo agradeceré. No te lo va a impedir está ves. Eso creo. Besos.
La cercanía del ser deseado produce eso. Tal vez en la distancia conservamos algo de calma, pero sentir su piel es una fuerza imposible de contener. Muy buen poema. Un abrazo.
La forma de la passió canvia amb el temps, però mai no ha de perdre l'essència de la connexió emocional. La passió és com un riu que flueix i canvia amb les estacions. Com un poema que es reescriu a cada vers, la passió s'adapta, però la seva flama interior continua cremant!!😉🤗😘
Et pinta el temps en la distància
ResponEliminauna capa de silenci i d’oblit.
I mentre només tremoles
amb els petons baixant als teus llavis,
la resta del temps et se indiferent.
Jo sé el color de cada instant
que passo sense tu
i l’olor de la distància
que s’allarga a cada moment.
Sóc el record d’uns ahirs
que no enyores,
però que els dits
fan renàixer el tacte
de la teva pell
quan les meves mans et toquen.
qui sap si...
Magnífic poema que complementa al meu.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...!
Això, és mantindre la flama!
ResponEliminaPetons!
Si la flama no es manté, ja millor deixar-ho. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Las pasiones a toda expresión.
ResponEliminaBesitos de anís.
Son la esencia de la vida. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Crees que puedas hacerme el favor de intentar otra vez hacer borra-sigue en mi blog?
ResponEliminaTe lo agradeceré. No te lo va a impedir está ves. Eso creo.
Besos.
¡Listo!
EliminaCreo que ha salido bien. ;-)
Besos, amiga.
Magistral.
ResponEliminaBeso
Me has sacado los colores. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Besos
Que duri aquesta passió.
ResponEliminaÉs un poema preciós.
Petons.
De vegades una s'inspira veient als altres... ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Xavi.
La cercanía del ser deseado produce eso. Tal vez en la distancia conservamos algo de calma, pero sentir su piel es una fuerza imposible de contener. Muy buen poema.
ResponEliminaUn abrazo.
Cierto, es la piel lo que nos hace sentir ese no se qué, que sé yo. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Osvaldo.
Aquest balcó dóna per molt i per molt bones fotos!!! La poesia és una joia, una llaminadura!!
ResponEliminaAferradetes!!!
El balcó i no t'oblidis de les finestres, tenen un valor incalculable. ;-)
EliminaMoltíssimes gràcies!
Aferradetes, Joan.
On hi ha hagut sentiments intensos, sempre queda alguna cosa i ben sovint queden moltes coses.
ResponEliminaPreciós poema, Paula!
Aferradetes, bonica!
Sempre intento que quedin les coses bones, les no tan bones intento oblidar-les aviat... ;-)
EliminaMoltes gràcies, nina!
Aferradetes, preciosa.
Magnífic "poemet", extraordinàriament il·lustrat!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Quina febrada!! I no és la grip...
ResponEliminaNo, no és la grip i de vegades no té cura. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Molt bonic poema. Intensament emotiu! Gràcies🌼!!
ResponEliminaMoltes gràcies a tu, nina! 🌹
EliminaAferradetes, Katerina.
Lo que el corazón siente, lo transmite el cuerpo.
ResponEliminaBuen poema, con una gran foto.
Un abrazo.
Yo creo que el corazón y la piel son grandes órganos. ;-)
EliminaDoblemente agradecida.
Aferradetes, Antonia.
Gracias, quedó perfecta tu foto!!! 😊
ResponElimina¡Gracias a ti! ;-)
EliminaAferradetes, Sara.
Un precioso picado muy sugerente y lleno de espontaneidad
ResponElimina¡Muchas gracias, Luis!
EliminaUn abrazo. ;-)
She has got a character
ResponEliminaMolt suggeridora, sí. ;-)
EliminaAferradetes, roentare.
Bella imagen, en que se abraza a sí misma.
ResponEliminaFeliz día, amiga
Es una manera de reconfortarse... ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
La passió és com una brasa, que mai no s'acaba d'apagar del tot !.
ResponEliminaUna imatge que em recorda a la Eivissa del 70 i 80's.
Salut !.
Sí, va cremant per dins... ;-)
EliminaDoncs la vaig fer mirant cap avall des del meu balcó i era el 2016.
Aferradetes, Artur.
Que bonic l'amor... mentre dura! ;-)
ResponEliminaSempre és bonic, tant si dura com si no. ;-)
EliminaAferradetes, Risto.
La forma de la passió canvia amb el temps, però mai no ha de perdre l'essència de la connexió emocional. La passió és com un riu que flueix i canvia amb les estacions. Com un poema que es reescriu a cada vers, la passió s'adapta, però la seva flama interior continua cremant!!😉🤗😘
ResponEliminaLa passió va i ve, sempre que la connexió sigui bona i, de vegades, segueix cremant fins i tot quan ja no hi ha connexió.😅
EliminaBon divendres, Alfons!!😘🤗
Doncs jo crec més en l'amor de lluny! "Estimar és ser distant,/ l'amor és ser estranger", deia Margarit a "Final de recital".
ResponEliminaParlava d'un amor passat...
EliminaAferradetes, Helena.
Es war nicht sehr warm an dem Tag, eh? ;-)
ResponEliminaIch glaube, er hatte ein wenig Fieber... ;-)
EliminaKüsse, Sean.