Es muy posible, es más, diría que es probable que yo, siendo como soy un rizador de rizos (profesional), quiera ver en este poema una alegoría a ese rincón secreto, a ese espacio tan privado y particular, tan preciado, y a veces tan agraviado por nosotros mismos, que es nuestra alma, o dicho de otra forma una alegoría de nuestra esencia, de nuestro «yo», ese espacio que un filósofo describió así. «Mi alma es como el mar tiene calma tiene olas y también tempestades»
Sa Lluneta, como siempre en tus post ofreciendo al lector la posibilidad (o el reto) de devanarse los "cascos" pensando en el sentido último de tu reflexión.
Sol passar amb els arrissadors de rínxols què cerquem cinc peus al gat. ;-) I en aquesta recerca t'has apropat molt (per casualitat o per causalitat) al que pensa sa lluneta de tot això... Més que un filòsof em sembla un gran poeta o potser era les dues coses a la vegada? Moltes gràcies per apropar-me aquest trosset de veritat, delicat i tan real alhora.
Molt misteriós i suggeridor el teu poema. On també entra tot, com a casa teva. Ple de vida, tot i els sostres. Una estona de silenci dins el brogit d'aquesta vida. Un respir enmig de la duresa de la vida. La música que l'acompanya ho fa molt bé!
Tinc una caixa on guardo els somnis i una finestra per on volen els versos, un balco per on la lluna em saluda, entre les quatre parets hi guardo un llit, una taula, un escriptori i una teulada amb un fumeral que mai treu fum, només deixa escapar sospirs, esperant els núvols i els estels, les matinades sempre amb un sol suau, la visita de la vella amiga lluna per parlar de tu, alhora que em corregeix els versos que penso i escric. Tinc una caixa on guardo els somnis, on visc mentre espero que vinguis a visitar-me, després compartirem somnis i un plat ple de paraules sucoses, amb un got d’aigua fresca del rierol que es a la vora. Tinc una caixa on guardo els somnis i d’on penja un retrat que he fet amb mil lletres pensant amb tu.
La nostra casa no sols és un espai físic, sinó també un reflex de nosaltres mateixos: els nostres gustos, les nostres necessitats i les nostres experiències. A més, és plena de records i emocions. Cada objecte, cada moble, cada decoració pot tenir una història que ens connecta amb el nostre passat. És el lloc de l'univers que habitem, així que és millor fer-ho una prolongació de nosaltres mateixos. I si a més és ple de finestres i té un bon balcó, molt millor!! Aferradetes, Paula!! 😉🤗😘
Cada cop que he fet una mudança, m'emporto gairebé tots els mobles i els records més preuats... tot i que en cadascuna sempre deixo alguna cosa enrere, allò de fer espai per que entrin coses noves... Les finestres i els balcons són prioritat per sentir-m'hi a gust; és a dir, que hi entri tota la llum possible, encara que la casa sigui molt petita.😉
Fas venir ganes d'entrar-hi també. I respirar.
ResponEliminaM'encanten totes les idees contraposades que surten al poema.
Aferradetes, bonica!
Endavant, nina, ets a casa. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Me ha encantado el poema, la foto, la planta multicolor, la canción... todo!! Menudo descubrimiento Haevn. Gracias!
ResponEliminaUn petó :)
¡Muchas gracias a ti por tus palabras!
EliminaPetonets, Gumer. ;-)
Una casa antiga,
ResponEliminaun balcó per plantes,
un lloc dels que invita,
a seure a l'entrada i parlar.
Bona foto, bona música, bona estada.
Aferradetes, sa lluna!
Xerrem, doncs. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfred.
Meravellosa descripció de casa!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
ResponEliminaEs muy posible, es más, diría que es probable que yo, siendo como soy un rizador de rizos (profesional), quiera ver en este poema una alegoría a ese rincón secreto, a ese espacio tan privado y particular, tan preciado, y a veces tan agraviado por nosotros mismos, que es nuestra alma, o dicho de otra forma una alegoría de nuestra esencia, de nuestro «yo», ese espacio que un filósofo describió así.
«Mi alma es como el mar
tiene calma
tiene olas
y también tempestades»
Sa Lluneta, como siempre en tus post ofreciendo al lector la posibilidad (o el reto) de devanarse los "cascos" pensando en el sentido último de tu reflexión.
Sol passar amb els arrissadors de rínxols què cerquem cinc peus al gat. ;-)
EliminaI en aquesta recerca t'has apropat molt (per casualitat o per causalitat) al que pensa sa lluneta de tot això...
Més que un filòsof em sembla un gran poeta o potser era les dues coses a la vegada?
Moltes gràcies per apropar-me aquest trosset de veritat, delicat i tan real alhora.
Petonets amb pessics, Jota.
Me encantan las ventanas o puertas de ese tipo de colores.
ResponEliminaBella tu entrada, como de costumbre en ti.
Besos.
Dan ganas de entrar, ¿a que sí?. ;-)
Elimina¡Muy agradecida, Sara!
Besos
Me encanta esa pared de piedras de ese color. Y ese balcón así rústico también.
ResponEliminaLindo poema y también linda la canción.
Abrazos.
¡Muchas gracias, Osvaldo!
EliminaAferradetes.
What a fabulous garden!
ResponEliminaUn jardí a casa. ;-)
EliminaMoltes gràcies, roentare!
Un buen contrapicado lleno de belleza y con una descripción que acompaña perfectamente.
ResponElimina¡Muchísimas gracias por tus palabras!
EliminaSalutacions, Luis.
It's good to have 'una caixa petita' when getting lost.
ResponEliminaPhoto, poem and song make an interesting 'triptych'.
Aferradetes, Paula.
Cert, no hi ha com sentir-se a casa per a no perdre's. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Hugs and kisses galore, Sean.
Sembla una caixa de conte.
ResponEliminaI tu, la princesa!!!
Petons.
Oh què maco!!! ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Molt misteriós i suggeridor el teu poema. On també entra tot, com a casa teva. Ple de vida, tot i els sostres. Una estona de silenci dins el brogit d'aquesta vida. Un respir enmig de la duresa de la vida.
ResponEliminaLa música que l'acompanya ho fa molt bé!
El misteri també forma part de la vida... tot i que un cop esbrinat, deixa de ser-ho. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Helena.
¡Como quien respira!
ResponEliminaPues claro que sí.
Bello.
Besos.
No se puede vivir sin respirar... ;-)
Elimina¡Gracias!
Besos, Tony.
Bonic poema i foto.
ResponEliminaUn refugi... Un cau... Un lloc on sentir-se bé amb hom mateix... L'espai lliure...
Aferradetes!!!
Moltes gràcies!
EliminaCadascú té el seu refugi, seu i de ningú més...
Aferradetes, Joan
Un balcó molt bonic.
ResponEliminaUna caixa petita? Com diem en català: al pot petit hi ha la bona confitura.
Moltes gràcies!
EliminaTambé podríem dir "Si no desitges molt, fins i tot les coses petites et semblaran grans" ;-)
Aferradetes, Xavier.
Casa meva és el Castell Petit, no és gaire gran però m'hi sento protegit.
ResponEliminapodi-.
Si t'hi sents bé, no cal cercar res més. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Tinc una caixa on guardo els somnis
ResponEliminai una finestra per on volen els versos,
un balco per on la lluna em saluda,
entre les quatre parets hi guardo
un llit, una taula, un escriptori
i una teulada amb un fumeral
que mai treu fum,
només deixa escapar sospirs,
esperant els núvols i els estels,
les matinades sempre amb un sol suau,
la visita de la vella amiga lluna per parlar de tu,
alhora que em corregeix els versos
que penso i escric.
Tinc una caixa on guardo els somnis,
on visc mentre espero que vinguis a visitar-me,
després compartirem somnis
i un plat ple de paraules sucoses,
amb un got d’aigua fresca
del rierol que es a la vora.
Tinc una caixa on guardo els somnis
i d’on penja un retrat
que he fet amb mil lletres pensant amb tu.
qui sap si...
Molta sort tens que la lluna corregeixi els teus versos...
EliminaGràcies, qui sap si...!
La nostra casa no sols és un espai físic, sinó també un reflex de nosaltres mateixos: els nostres gustos, les nostres necessitats i les nostres experiències. A més, és plena de records i emocions. Cada objecte, cada moble, cada decoració pot tenir una història que ens connecta amb el nostre passat. És el lloc de l'univers que habitem, així que és millor fer-ho una prolongació de nosaltres mateixos. I si a més és ple de finestres i té un bon balcó, molt millor!! Aferradetes, Paula!! 😉🤗😘
ResponEliminaCada cop que he fet una mudança, m'emporto gairebé tots els mobles i els records més preuats... tot i que en cadascuna sempre deixo alguna cosa enrere, allò de fer espai per que entrin coses noves... Les finestres i els balcons són prioritat per sentir-m'hi a gust; és a dir, que hi entri tota la llum possible, encara que la casa sigui molt petita.😉
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗