Seria fàcil si poguéssim dir que només hi ha dues maneres d'interpretar un escrit, unes paraules, un acte o un fet: la bona i la dolenta; com portar dues ulleres, unes per allò que ens agrada i unes altres per allò que gens ni mica. A mi em sembla molt més complicat que això, tot i ser tan sols una opinió. Poden influir-nos les vivències pròpies, l'observació, la comprensió, la simpatia, el rebuig, la ignorància, la curiositat, fins i tot els prejudicis... qualsevol d'aquests factors pot canviar totalment la vertadera intenció de qui ho va escriure, de qui ho va parlar o de qui ho va fer...
Desde luego lo que si es que está muy claro es que llevar gafas es una castaña, al menos para quien las tiene que llevar encima, pero es que no llevarlas en algún caso como en este, es quedarte a oscuras. Luego la interpretacion delos sueños en papel o cualquier otro soporte, eso ya...
ResponEliminaEs como lo del color de los cristales de la lente en cuestión.
Beso grande.
Sí, es una pesadilla llevar gafas, sobre todo si las necesitas para ver y no sólo es molesto, hay que limpiarlas todo el rato, porque en mi caso siempre las estoy toqueteando, además del coste que suponen. No sería más práctico una operación... ¡Ay no, que eso supondría quitar trabajo a los oculistas, ópticos, etc...! ;-)
EliminaLa interpretación de lo mismo, puede pasar del negro al blanco, según quien la percibe.
Besos, Tony.
Comencem per la foto:
ResponEliminaA aquesta senyora no li han acabat d'explicar bé del tot el concepte "ulleres bifocals".
Ei! però és una apreciació meva a través de les meves ulleres... ;-P
Respecte a les interpretacions. Ja coneixes la dita: "Tants caps, tants barrets". No se si seria més fàcil. Però estic convençut que seria més avorrit.
Que les nostres preferències siguin diferents, ens pot enriquir i fer veure coses que, potser per vici o manies pròpies, no haviem sigut capaç de veure i/o interpretar.
Uix! però no vull posar-me transcendent, que no és el meu negociat.
M'encanta la foto!. Un moment ben trobat.
Aferradetes, Paula
A aquesta senyora potser li passi com a mi que porto progressives, que tinc tanta diferència de visió de lluny, la de l'altura dels ulls i de prop que la millor solució és dur-ne unes per cada cas. ;-)
EliminaDes d'una mirada positiva, et compro el teu raonament; no obstant n'hi ha que no ho entenen així i la seva manera de veure és la que compta i no n'hi ha cap altra...
Moltes gràcies!!
Aferradetes, mestre.
Completament d'acord.
ResponEliminaFins i tot llegit per la mateixa persona en èpoques diferents.
Petons.
També pot passar això que dius. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Qualsevol detall de la vida és interpretable de tantes maneres com persones. Això no seria un problema gaire greu si no fos que n'hi ha molts que es pensen que la seva és l'única.
ResponEliminaA mi m'encanta buscar interpretacions diferents d'uns mateixos mots, d'un gest o del què sigui. Ajuda molt a relativitzar les coses.
Aferradetes preciosa
Ens ajuda molt, perquè et fa obrir la ment a altres possibilitats i així poder fugir de l'única i inalterable visió (allò de per collons, els meus) de les coses.
EliminaAferradetes dolcetes, nina.
Imagino que en funció de les experiències prèvies, ens enfrontem davant d'un text, amb una lectura o un altre. Per dir-ho d'alguna manera, el mateix llibre, llegit als 18, no té igual influència als 48, posem per cas.
ResponEliminaEl que em sorprèn de la foto, és el tema ulleres, si hagués de llegir ací, cap llibre a sobre d'interpretar-lo diferent, potser ni l'acabava. ;)
Aferradetes, sa lluna!
Tot influeix, fins i tot si no et sents còmode on siguis per llegir. ;-)
EliminaSí, és curiosa la foto, molt!
Aferradetes, Alfred.
Aquests dies estem tot el país fent interpretacions d'un mateix escrit del que només l'escriptor sap de debó què pretén. De vegades tot és molt senzill, però.
ResponEliminaUna vegada vaig llegir un petit conte a la contraportada d'una revista que editaven a la feina. Em va semblar ben maco, la típica història on creiem que passa una cosa i al final descubrim que la realitat era una altra, però tot molt ben escrit... Una persona amb alzheimir, una residència,...
El cas és que vaig fer fotocòpies (poc internet en aquella època) i vaig enviar-la a uns pocs amics, per correu postal.
Què ens ha volgut dir el Carles, quin significat deu tenir que ens hagi enviat aquest text? van parlar entre ells, que si jo crec que fa referència a una cosa que tal, que si jo crec que és un paral·lelismo a tal altra cosa,... Ningú va llegir una història dolça i que jo havia tingut ganes de compartir. I segur que van posar-se i treure les ulleres un i altre cop.
podi-.
per cert, amb ulleres es veu molt bé, però netejar-les continuament, i ara on les he posades, i haver-les de portar en una borseta quan no les duc posades i... puf.
Fixa't fins a on pot arribar la ment!!... De vegades em faig creus de tot plegat...
EliminaGràcies per compartir la teva vivència, sí és molt més senzill.
Imagina el meu cas, progressives que no puc portar pel carrer perquè em marejo. Gairebé sempre que les necessito (per mirar preus, firmar algún document...), les he deixades a casa! 🤦♀️
Aferradetes, Carles.
Totalment d'acord!
ResponEliminaActualment vivim una època en que tot es blanc o negre. Sha perdut el matís, la capacitat de discernir el que es bo, menys bo, dolent o molt dolent. Només blanc i negre... un desastre!
Aferradetes
A això en dic estar als antípodes del raonament.
EliminaAferradetes, Josep.
Totalment d'acord!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Ja en som molts. ;-)
EliminaAferradetes, Joan.
Un texto son millones de textos. El que se escribe y cada interpretación de cada lector. Es cuando me pongo a pensar en que nadie ha entendido por ejemplo: El Quijote o Cien años de soledad. O lo de Kafka o Nietzsche. Por decir algunos.
ResponEliminaPor eso cuando releemos todo es tan distinto en el mismo libro, que en los lectura anterior.
Me doy cuenta por ejemplo, que muy poca gente interpreta una segunda intención, un lenguaje figurado o una metáfora. Entonces regreso a lo mismo, poca gente sabe el significado de una obra de realismo mágico.
Besos de anís.
En este caso, ya puede el escritor usar todos los signos de puntuación que tiene a mano, todas las lecturas serán diferentes por mucho que se empeñe... quizás entre millones de lecturas, muy pocas serán fieles a lo escrito... Llevado a unos hechos, eso puede liberar un sinfín de malentendidos i/o cotilleos que ponen a los protagonistas en serios problemas... ¡Gracias por tu visión!
EliminaBesos, Sara.
Completamente de acuerdo. Cada cual llegamos a este mundo con una genética y a partir de ahí recibimos tantas influencias y vivimos tantas experiencias que unas y otras nos conforman y nos hacen ver la realidad, sea esta cual sea, de una manera absolutamente personal y subjetiva.
ResponEliminaY esa realidad no será la misma para todos, ahí reside el verdadero problema de las mentes cerradas. ;-)
EliminaAferradetes, Luis.
Efectivament. Per una banda hi ha l'emissor del missatge, que té unes creences, una educació, una socialització... i per altra banda el receptor del missatge que pot tenir unes circumstàncies completament diferents a les de l'emissor i interpretar un missatge d'una manera totalment diferent a com l'havia interpretat l'emissor.
ResponEliminaAixí és, entre l'emissor i el receptor hauria d'haver-hi sobretot respecte, tant si són de la mateixa opinió com si no.
EliminaAferradetes, Risto.
Tens raó. La interpretació d'un escrit, paraules, actes o fets no és tan simple com una dicotomia entre “bona” i “dolenta”. La percepció i la comprensió de qualsevol expressió humana estan influenciades per una varietat de factors, i cada persona pot interpretar les coses de manera diferent. En darrer terme, la interpretació és subjectiva i multifacètica. No hi ha una única resposta correcta. El que és important és mantenir la ment oberta, considerar diferents perspectives i estar disposats a aprendre i créixer a través de la comprensió mútua. La protagonista de la teva foto no té problemes, fes servir les dues!! Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaBen cert, no hi ha una única resposta correcta, per tant ens cal tenir una ment ben oberta per ser tolerants davant qualsevol cosa, encara que no sigui del nostre gust. Només així podrem créixer.
EliminaLa protagonista sembla còmoda amb totes dues. ;-)
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Completament d'acord. És ben cert que tots interpretem les coses basant-nos en tot de factors personals que ens influeixen. No és dolent això, al contrari fins i tot pot ser enriquidor. Per a mi el problema és quan algú es pensa que aquests factors personals seus són els únics correctes i que, per tant, només és vàlid allò que ells diuen. Són aquesta classe de gent que no admet que els portis la contrària en res perquè sempre tenen tota la raó i que acostumen a viure constantment emprenyats perquè la realitat els desmenteix molt sovint demostrant que els que afirmen tenir sempre tota la raó són, realment, els que en tenen menys.
ResponEliminaPS: Molt curiosa la foto, però els que hem portat ulleres gairebé tota la vida l'entenem perfectament. Arriba un moment que a més de les ulleres de sempre també en necessites unes altres per mirar de prop. La solució és fer-te'n unes de progressives, però no tothom s'hi adapta fàcilment (o no tothom pot pagar el que valen). En aquest cas, et toca fer anar dues ulleres amb les molèsties que comporta anar canviant entre l'una i l'altra segons les circumstàncies. Com he dit, entenc perfectament a aquesta senyora que, per llegir alguna cosa al mòbil, ha optat per una solució poc estètica, però, sens dubte, ben pràctica. ;-)
De fet m'allunyo totalment d'aquesta gent que sempre vol tenir la raó, és com parlar amb una paret, no hi ha res que els faci canviar i, a més, sempre volen quedar per damunt de tothom, el que fa que la conversa (monòleg), no t'aporti res de res.
EliminaLa meva protagonista sembla que ho té clar, l'entenc perfectament i, pel que vaig veure, semblava que hi estava còmoda. ;-)
Aferradetes, Mac.
It seems mankind is on the best way to become a society of smombies (smartphone zombies). / Parece que la humanidad va camino de convertirse en una sociedad de smombies (zombies de smartphone).
ResponEliminaYou are absolutely right!, but it seems that the text wasn't going in that direction. / Tens tota la raó!, però sembla que el text no anava en aquest sentit. ;-)
EliminaAferradetes, Sean.
My words referred solely to the photo. I didn't think I should have explicitly referred to it. ;-)
EliminaPerfecte!, cadascú pot parlar del que li vingui de gust. ;-)
EliminaL'obra és una, les interpretacions són moltes. És la gràcia que té.
ResponEliminaAixí és, per bé o per mal.
EliminaAferradetes, nina.
En mi opinión este análisis tuya es perfecto en su contenido. Es casi imposible que todos entendamos lo mismo en un relato, o cualquier tipo de texto, por todos los motivos que detallaste. Esto me lleva a pensar en lo bien que se entienden los animales que, casualmente, no escriben.
ResponEliminaEsta publicación tuya se me había pasado, confieso que no la vi. Y quedate tranquila que me llegan tus comentarios, tal vez tarde en verlos por la diferencia horaria de nuestros países. Hoy he visto el último, desde que nos comunicamos los he visto a todos.
Un abrazo.
Quizás sea porque las señales que emiten los animales no llevan a malentendidos. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!. Creo haber solucionado el problema, confío en que no se repita más.
Aferradetes, Osvlado.