Trompe-l'œil: El revers d'una pintura emmarcada
(Cornelis Norbertus Gysbrechts - 1668/72)
Sempre que anava a les golfes trobava aquell quadre contra la paret, però no li cridava l'atenció com per girar-lo. Trastejava per tot arreu, fotografies, roba, mobles i s'hi passava moltes hores intentant col·locar tots els objectes en la memòria dels seus besavis i dels seus avis. Cercava dates, llocs què pogués haver-hi estat, llegia totes les cartes, totes les notes, fins i tot ja distingia la lletra d'un de la dels altres. Era com si hagués viscut tota la seva vida amb ells i això que no els havia conegut, tret de la seva àvia materna que li explicava moltes històries quan era petita...
Un dia, repassant papers, va veure una xifra que no sabia perquè li sonava. El 36, on ho havia vist?. Va seguir llegint i tot el que llegia la portava a un quadre molt valuós de la mare del seu besavi... Però ella no havia vist quadres tan antics a les golfes... ni a casa del pares... ni a casa de l'àvia... -Oh, potser sigui el quadre que hi ha contra la paret!-, va pensar. Pegà un bot, que de cap va topar al sostre; amb la mà al cap s'ajupí per donar-li la volta i la sorpresa va ser molt més gran quan va veure que la pintura era allò que havia vist sempre al passar per davant, el revers de la pintura era la pintura!!! Al·lucinada tornà cap a la cadira i es posà a llegir detingudament tot el que podia descobrir sobre ell. La rebesàvia ho va pintar o ho va comprar?, era molt estrany que en aquella època poguessin saber que era un enganya-ulls, però precisament per això el quadre tenia tant de valor. Cercà una tela i l'embolicà, aquella tarda aniria al museu per saber-ne més. -Mira quines coses tenia la rebesàvia!- pensà, mentre se li dibuixava un gran somriure a la cara.
El que hi ha al darrera tambe es important.
ResponEliminaPerons.
La importància que vulgui donar-li cadascú. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Una sorpresa amagada... que sempre havia estat a la vista. :-))
ResponEliminaAmb el teu relat has aconseguit que nosaltres també compartim la il·lusió que li ha provocat el descobriment d'aquesta il·lusió òptica, així que m'afegeixo al somriure final i espero que encara es faci més gran després de la visita al museu.
Abraçades!!
Mira que hi havia passat moltes vegades per davant i res de res!. ;-)
EliminaTambé espero que el seu somriure sigui encara més ample, quan en sàpiga més.
Aferradetes, Mac.
Muy original. Rompió con toda la tendencia de su época.
ResponEliminaAbrazo.
Sí, incluso a mí me dejó perpleja al ver el año de su creación.
EliminaAferradetes, Sara.
Com idea innovadora és insuperable.
ResponEliminaTot i això, donen ganes de donar-li la volta per veure si no hi ha res a l'altre costat.
M'has fet pensar en què no guardo res mai.
Només algunes fotos i prefereixo no mirar els àlbums, ja que ho passo malament.
Petons.
Doncs sí, va ser el meu primer pensament. ;-)
EliminaTinc moltíssimes fotos, fins i tot em sorprenen quan vaig mirant àlbums antics i no parlo dels àlbums de fotos analògiques, aquests em costen més de mirar...
Petonets, Xavi.
Todos tienen su gracia. Hasta los del revés.
ResponEliminaBesos
Nunca sabes dónde encontrarás la chispa que te sorprenda. ;-)
EliminaBesos
Que emocionant, la teva història!
ResponEliminaQui s'ho havia de pensar... estava tant ben pintat que semblava de veritat el darrere d'un quadre!
Sort que tenia memòria visula i que el 36, la va portar a adonar-se de tot plegat. Espero ue tingui sort!
Un aplaudiment, Paula. M'ha agradat molt.
Aferradetes, preciosa!
La tipografía del nombre fou el que la va fer lligar una cosa amb l'altra... ella es fixa en gairebé tot. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Carme!
Aferradetes dolcetes.
Un relat que et manté intrigat fins el final!!
ResponEliminaAferradetes
Si es així, ja em fas contenta. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Les golfes acostumen a ser viatges al passat.
ResponEliminapodi-.
I t'hi pots passar hores i hores. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Cuesta encontrar lo que está a la vista, son las trampas que nos ponen las mismas cosas, enigmas no resueltos. Pero se trata de un sagas recurso para valorar el objeto.
ResponEliminaMuy bueno.
Saludos.
También lo pienso yo, a veces estoy buscando las llaves por toda la casa, hasta que me doy cuenta que las tengo en las manos. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Salutacions, Osvaldo.
Initially I thought it was a vault
ResponEliminaJo vaig tenir unes ganes irremeiables de capgirar-lo. ;-)
EliminaAferradetes, roentare.
Attics are often a magical treasure trove, see Bastian Balthasar Bux.
ResponEliminaA lovely little story you have written. A joy to read.
Aferradetes, Paula.
Com en Bastian, vaig filar la realitat amb la fantasia. ;-)))
EliminaMoltíssimes gràcies, ens llegim!
Petons, Sean.
Excel·lent relat.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Que bonic, sa lluna! I ho expliques amb tant de detall, que em fas pensar si no eres tu la noia que trastejava. Però bé, si no e vero e ben trobato. Aquestes golfes han de donar molt de si. A mi m'agradaria tenir-ne unes així, però a casa meva s'hi han fet tantes obres que jo diria que no hi queda res, més antic que la generació dels meus pares. Potser ho hauria de mirar, igual tinc alguna sorpresa. A veure què li diuen al museu!
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Moltes gràcies!
EliminaDoncs no, no he tingut mai golfes a casa; en tinc al pis no com les que explico, però les he imaginades moltes vegades.
Jo de tu ho miraria, mai se sap! ;-)
Aferradetes, Tresa.
Doncs sembla bé que, no se'l havia mirat pro de a prop per adonar-se del "engany" de la pintura. Ja ho diuen, que la bellesa, a vegades es troba al lloc més inesperat !.
ResponEliminaSalut !.
I això que passava pel davant cada cop que pujava a les golfes, no li donava massa importància al veure´l girat... s'ha de mirar per tot! ;-)
EliminaAferradetes, Artur.
En unes golfes pots trobar el que menys esperes i si a sobre té algun valor sentimental, encara millor. Excel·lent com sempre les teves paraules, lluna.
ResponEliminaUna abraçada
Valor sentimental crec que tot ho té, del material ja és una altra història. ;-)
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Jordi.
Grandes sorpresas olvidadas y muchos recuerdos guardan los desvanes. Interesante relato.
ResponEliminaBuena noche.
Un abrazo.
Incluso a veces puedes encontrarte pequeños tesoros. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
El cert és que es pinten unes coses tan estranyes que ja no m'estrenya que es pugui pintar la part del darrera d'un quadre al davant. Això de l'art és tan subjectiu...
ResponEliminaSí, coses raríssimes hem vist. L'art o, el que anomenen art, agrada molt o gens ni mica. ;-)
EliminaAferradetes, Risto.
Muy bueno. A veces lo mas evidente se nos manifiesta oculto.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¡Muchas gracias!
EliminaEn esta ocasión lo tuve que mirar más de dos veces, hasta que no lo amplié no lo vi. ;-)
Aferradetes, amic.
Una troballa ben original, Lluneta. Quina sort, poder regirar unes golfes tan riques i plenes de tresorets... Una abraçada.
ResponEliminaHi caben tants records i tots són tresorets per qui ho sent com a seu. ;-)
EliminaAferradetes, estimada Olga.
Que fort, als 36, el 2017, és quan vaig començar a escriure! També vaig aprovar les oposicions per treballar a la biblioteca on encara ho faig. I encara celebro més coses que no vénen a tomb.
ResponEliminaAquest artista és molt original, potser se m'acudirà alguna cosa amb aquesta obra.
Mira per on a tú també et diu coses el 36 i, sembla, que totes molt bones. ;-)
EliminaSí què ho és, a mi em va enganyar bé.
Aferradetes, Helena.
Molt bé resolta la història a partir de la imatge proposada. Enhorabona, Paula!! 👏 Què curiosa la pintura. L'art es pot entendre com una mena d'il·lusió que desafia les nostres percepcions i ens convida a veure el món des d'una perspectiva nova. Tanmateix, aquest “engany”, en el sentit de la seva representació no literal de la realitat, és un engany que ens enriqueix i ens captiva, ens fa més humans. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaA mi em va sorprendre molt, a banda de que m'agradi o no. Realment és això que cerque l'artista, la sorpresa en un món que sembla que res ens sorprèn... i què trist el dia què no tingui sorpreses...
Aferradetes d'anada, Alfons.😘🤗