13 d’abril 2024

TRAVESSAR . . .


— Vinga va!, travessa... ara no venen cotxes.
— No sé jo...
— Mira que ets poruc, no t'ho pensis més.
— És què...
— Cony!, no em veus a mi que ja sóc al mig?
— Ja baix, ja baix...
— Si no travesses aviat, t'atropellarà algú.
— Sí, tu dóna'm ànims!
— Ja no et dic res més, fes el que vulguis!
— Clar, com que a tu no t'han trencat mai les cames...
— (Dóna'm paciència, oh gran ocell Fènix!)

Un toc de clàxon i una frenada en sec, donaren resposta a l'últim pensament.

38 comentaris :

  1. What a sombre mood there is

    ResponElimina
  2. Si ets massa agosarat, te la jugues; però si ets massa previngut, no avances. Diuen que entre el poc i el massa hi ha la mida justa i això també és un bon consell quan dubtem entre el seny i la rauxa. ;-)

    Abraçades i Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobar l'equilibri és el més complicat. ;-)

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  3. Aquí ja no tenen por de res.
    De fet, ja no ens deixen ni seure als bancs.
    Els marquen cada dia amb els seus excrements.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho tinc entès, potser sigui perquè els cuideu molt bé. ;-)

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  4. Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Germán!

      Aferradetes.

      Elimina
  5. Creo que estamos en esos tiempos que pocos son precavidos.vivir en el medio del vertigo deberia ser .Jamas hubieseesperado encontrar a uno de mis cantantes favoritos,Don Joaquin Sabina.Te dejo un abrazo grande!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Todos estamos en peligro. ;-)
      Sabina también es uno de mis favoritos... bueno, ¡son tantos!

      Aferradetes, Menta.

      Elimina
  6. Que difícil és trobar el camí del mig, entre la por i la decisió precipitada...
    Sovint els dubtes ex cessius no ajuden a fer les coses en el millor moment. Pobres coloms!

    Bona foto i bona conversa!
    Aferradetes, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podent volar, s'arriscaren a molt. ;-)
      Sí, és complicat trobar l'equilibri, sempre.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  7. Impulse versus logic.. the results in practice!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lògica i la pràctica sovint van per camins separats. ;-)

      Aferradetes, Katerina.

      Elimina
  8. Mal si et llances a la travessa, mal si to repenses.
    Els cotxes passaran igualment.

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas, millor sortir volant. ;-)

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  9. Jo, és que tinc una certa animadversió als coloms comuns. Segurament degut a la seva sobrepoblació i que te'ls trobes per totes bandes i sense por...
    Els pas de vianants sempre s'han afrontar amb decisió.
    El pas per la vida, son figues d'un altre paner.

    Abraçadeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No n'estic segura, però en això de la "sobrepoblació de coloms" en tenim part de culpa nosaltres, quan els alimentem sense haver-hi necessitat... Com ens han de tenir por, així?, sabent que tenen el menjar sense fer cap esforç.
      El pas per la vida és molt més complicat que un simple pas de vianants. ;-)

      Aferradetes, Miquel Àngel.

      Elimina
  10. Em fas pensar en Buero Vallejo, a El tragaluz, que parla de com en la vida no s'ha de tenir ni pocs escrúpols ni massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'equilibri en tots els sentits... cosa que a mi em manca. ;-)

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  11. La eterna duda al tomar una decisión o la otra. Ambas palomas resumen lo que puede ocurrir en un solo ser, la indecisión o el arrojo. Nos relata a todos.
    Buen despliegue de la imaginación al ver una fotografía.
    Y Sabina, bueno, que decir, sus letras imbatibles.
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me gustó en el momento en que hice la foto, la guardé durante mucho tiempo y hoy ha salido el diálogo justo de mi sensación al verlas. ;-)
      ¡Muchas gracias!.¡

      Aferradetes, Osvaldo.

      Elimina
  12. M'encanta aquest sentit de l'humor!
    Excel·lent foto.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poques coses ens queden. ;-)
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  13. A veces, en la sencillez está la belleza. Buen blanco y negro

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como suelen decir: Less is more. ;-)

      ¡Muchas gracias, Luis!

      Elimina
  14. Should I? Should I not? Risk or play it safe? Courage or cowardice?
    Flying also harbours risks. I'm thinking of Icarus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contradiccions de l'ésser humà; pero tots sabem que si no ens arrisquem, mai sabrem si ha valgut la pena fer-ho o no... Volar, sí!, massa amunt potser sigui una temeritat...
      També hi ha persones que no tenen mida, avui són capaços de tot i potser un altre dia no es belluguen per a res... El beneït equilibri, on és?🤦‍♀️

      Moltes gràcies per les teves aportacions, sempre tan interessants!
      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  15. Anònim15.4.24

    Ales plegades
    vol per encetar avui,
    la resta camí.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  16. Malament si no dubtes una mica, però pitjor és si hom és esclau del dubte....
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Pienso, luego existo", "dudo, luego soy".
      Hi ha coses que ens fan dubtar i és bo, mentre no estem en un dubte etern.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  17. Muy bien "escuchado" su diálogo. Ojalá a salvo sin ningún rasguño.
    Besos de anís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, la sangre no llegó al río... ¡casi, casi pero no! ;-)

      Besos, Sara.

      Elimina
  18. Que raro que tenga miedo, por aquí casi las pisas y ni se imutan.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Éste debía ser jovencito o quizás la experiencia de haberle partido las piernas, no fue la más buena. ;-)

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  19. L'atreviment pot ser una espasa de doble tall. D'una banda, ens pot obrir portes i portar-nos a noves oportunitats. D'altra banda, pot tenir conseqüències negatives si no es maneja amb compte. La inacció, en canvi, pot semblar segura, però també pot portar a oportunitats perdudes i penediments. En darrer terme, com passa amb tot, trobar l'equilibri adequat entre l'audàcia i la cautela és clau per navegar per la vida de manera efectiva. Sí, però... com saber-ho amb antelació? 🤦‍♂️ Aquí sembla que la cosa va acabar malament per al colom atrevida. Aferradetes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. La inacció és una manera de ser poruc... tot i que sembli una manera de no involucrar-se. Trobar l'equilibri sempre m'és molt complicat, la balança mai és al punt d'enmig.
      Doncs no, el cotxe va poder frenar abans de fer-li mal, però va anar pels pèls. ;-)

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!