Des de sempre ens ho han posat tot més difícil, encara ara em fa ràbia i vergonya veure com se'ns humilia, se'ns maltrata, se'ns menysprea, se'ns mata... A aquestes "persones?" que no han evolucionat mai, què volen tenir-nos per la força, que utilitzen paraules com "ets meva i de ningú més", què no ens donen l'espai per desenvolupar els nostres coneixements, què estan més ben remunerats només per ser homes... A totes aquestes "persones?" què no saben posar-se en la pell de cap de nosaltres, vos diem un cop més: PROU!! volem els mateixos drets, volem que ens mirin als ulls de tu a tu, sense traves... ni murs... ni cadenes...
Clar que sí.
ResponEliminaIgualtat per a tots.
Que no hi hagi cap privilegi de gènere.
Petons.
Després de tants segles, crec que ja és hora de que sigui així.
EliminaPetonets, Xavi.
Muchas felicidades. Yo de momento estoy preparando unas carillas para mis nenas.
ResponEliminaSi vienen el finde se las llevaran puestas si no se las congelare-
Besos
¡Gracias!, aunque siga pensando que mientras haya una mujer que esté sufriendo por ello en todo el planeta, no hay que celebrar nada.
EliminaTus nenas estarán satisfechas del padre que tienen. ;-)
Besos
Vull pensar que cada cop són menys aquest tipus de 'persones', però és ben cert que encara en queden i que se'ls ha de dir PROU!!, d'una vegada per totes i no només avui 8 de març sinó qualsevol altre dia de l'any.
ResponEliminaAbraçades!!
Sembla que encara no ens escolten si ho diem tot l'any... amb aquesta reivindicació és quan veuen la força que tenim, tot i no ser més que un dia...
EliminaCada cop hi ha més assassinats, sembla que encara hi ha moltes "persones" així, malauradament.
Aferradetes, Mac.
Hi ha molts motius per continuar reclamant igualtat però no hem de fer que la singularitat d'aquest dia sigui un punt més de diferència:
ResponEliminaA la feina una companya ha dut flors per dur adherides a la roba per a les altres companyes. A més a més ha dit que cap dels homes les hem regalat res... Perquè? materialitzem així un dia per a elles i la resta que les bombin?
Un client dient "i quan un dia per als homes?" Que no se n'adona que el dia per als homes és sempre?
podi-.
De vegades es barregen coses que no tenen res a veure amb la reivindicació que es fa aquest dia. Penso que, tant dones com homes que tenen el mateix pensament, han de sortir a fer-la. Tant de bo ja no l'haguéssim de fer mai més!
EliminaSuposo que aquest client no era molt conscient del que deia...
Aferradetes, Carles.
Fa patir molt, tot plegat, perquè quan sembla que hem avançat força, (jo crec que la generació dels meus fills està millor que la nostra, en igualtat) veus els adolescents en acció, n'hi ha per tirar el barret al foc. Tornen enrere. Sembla que tornem a retrocedir... en fi, que aquí, en aquest temps i aquest país, per sort podem dir PROU! hi ha llocs que no poden dir ni això.
ResponEliminaS'ha de continuar fent molta feina encara....
Sí, tota la feina és poca encara. Em preocupa molt el jovent, sembla que vagin cap enrere... hi ha tants motius per aquest comportament, que n'estaríem xerrant hores i hores...
EliminaTambé trobo que tenim la sort de dir PROU!... però es queda sempre com una trista anècdota, no cala, no cala gens ni mica, Carme.
Aferradetes de companyia i de lluita que continua.
ResponEliminaAferradetes còmplices, preciosa.
EliminaNo es pot anomenar "persones" als cavernícoles que maten i maltracten. Sóm al segle XXI !!!
ResponEliminaAferradetes
Si ho pogués dir com ho sento (què no ho faig per l'educació rebuda dels meus pares i mestres), la paraula cavernícola es quedaria molt curta. :(
EliminaAferradetes, Josep.
Paula, signo amb tu, les teves paraules.
ResponEliminaSé què ho fas i t'ho agreixo molt.
EliminaAferradetes, Xavier.
Dona, ets forta.
ResponEliminaTant forta que el teu món
el tens als teus peus.
qui sap si...
Amb poques síl·labes ho dius clar... però sembla que no és així.
EliminaGràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Incluso ahora en este tiempo y en una civilización que se considera adelantada, las agresiones a las mujeres suceden de forma continua.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Un abrazo.
En este plan estamos, podemos luchar vidas y vidas... ¡y es tan aberrante todo!
EliminaFeliz sábado, Antonia.
Aferradetes.
Bravo! Well roared, lioness.
ResponEliminaHowever, I am sceptical that humanity will ever live to see a day when there are no more humiliations, rapes and murders, as they happen DAILY - quasi as the "status quo".
Especially as the number of uneducated, ruthless and merciless egotists is obviously increasing – for many reasons that would take too long to list
Small consolation: there are also friendly, considerate contemporaries.
And those who buck the "trend".
Enough is enough!
Aferradetes, Paula
P.S. I hope I haven't upset anyone with my rant.
Tant de bo fessin efecte els (meus) nostres rugits!
EliminaI és molt penós veure com creix, que no s'entén res de res i que, de cada vegada, n'hi ha més i més... quin món més absurd!... És cert, podríem parlar-ne hores i hores, però sembla que només parlem pels mateixos, per la gent que hi està d'acord... homes i dones que veuen un món per a tots, en pau i lliure de tota aquesta gent.
Prou!, una paraula tan curta i amb tant significat.
Gràcies per les teves paraules!, aquí ningú es fa pesat. ;-)
Aferradetes, Sean.
Great lines
ResponEliminaMoltes gràcies!... tant per unes com per les altres. ;-)
EliminaAferradetes, roentare.
Me viene a la mente aquella nefasta y cínica frase que decía "Todo atado y bien atado".
ResponEliminaAfortunadamente siempre habrá personas que anhelen "desatarse" y que luchen cada día por conseguirlo.
EliminaAferradetes, Luis.
El que es así no cambia. No me fío. Mejor mantenerlos lejos y huir de su mirada.
ResponEliminaUna foto muy elocuente, Paula y con la canción de Bebe forma un tandem perfecto.
Muchos besos :)
Eso pensaba yo hace unos años, ahora no sé si es porque he perdido el miedo o por ser más inconsciente, que sí miraría a la cara a todos ellos y les preguntaría el porqué de tanta maldad.
Elimina¡Muchas gracias! ;-)
Besos, Gumer.
El món és ple d'homes impresentables. Sobretot quan es treuen la mascareta.
ResponEliminaMolt ben reivindicat, sa lluna.
Cert i d'alguna dona també!
EliminaMoltes gràcies, nina.
Aferradetes.
Suposo que el masclisme, igual que altres xacres de la nostra societat, no l'eliminarem mai del tot, però encara tenim molt marge de millora pel que fa a les reclamacions feministes.
ResponEliminaPortem segles reclamant-les, suposo que encara en trigarem un parell més... tant de bo fossin només un parell d'anys!...
EliminaAferradetes, Risto.
Malauradament encara queda molt de camí per recórrer per assolir la igualtat real entre homes i dones en l'accés a l'educació, al treball, a la salut i a la participació política. Pitjor encara és la violència de gènere, que només busca controlar, sotmetre i humiliar les dones, sinó directament la seva mort. És fonamental educar les noves generacions en valors d'igualtat i respecte, perquè són el futur, però és descoratjador comprovar que ara com ara es mantenen majoritàriament els mateixos estereotips i prejudicis de sempre entre els més joves. Les cadenes que ho impedeixen, com les de la teva foto, segueixen encara ben assentades a la ment de massa homes!! 😖
ResponEliminaAferradetes ben fortes, Paula!! 🤗😘
Sí, el camí és molt llarg encara, això sense pensar en que sembla que els joves van donant passes enrere. Això de vexar, humiliar, controlar i fins i tot matar, "s'ha posat de moda"... Crec que avui dia, més que mai, hi ha suficient informació per saber que tots som iguals i per això hauríem de tenir ben clar que hem de tenir els mateixos drets en tot... fins i tot en poder dir SI o NO en qualsevol moment...
EliminaBen cert, massa cadenes, massa tancats i massa impediments...
Aferradetes de tornada, Alfons.😘🤗
Totalmente de acuerdo, amiga. Poco se puede añadir.
ResponEliminaUn abrazo, Luna
¡Muchas gracias por estar de acuerdo!. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Més que justa reivindicació!!!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies per unir-t'hi!
EliminaAferradetes, Joan.
Es una vergüenza que esto siga aun a nuestra época. Abrazos.
ResponEliminaRabia y vergüenza me da a mí.
EliminaAferradetes, Eric.