29 de febrer 2024

PETONS


Hi ha petons que pronuncien per si sols 

la sentència d'amor condemnatòria.

Hi ha petons que es donen amb la mirada,

hi ha petons que es donen amb la memòria. 

 

Hi ha petons silenciosos, petons nobles,

hi ha petons enigmàtics, sincers,

hi ha petons que es donen només les ànimes,

hi ha petons per prohibits, veritables.


Hi ha petons que calcinen i que fereixen.

Hi ha petons que arrabassen els sentits.

Hi ha petons misteriosos que han deixat

mil somnis errants i perduts.


Hi ha petons problemàtics que enclouen

una clau que ningú ha desxifrat.

Hi ha petons que engendren la tragèdia,

quantes roses en fermall han desfullat.


Hi ha petons perfumats, petons tebis

que bateguen en íntims anhels.

Hi ha petons que en els llavis deixen empremtes

com un camp de sol entre dos gels.


Hi ha petons que semblen lliris

per sublims, ingenus i per purs.

Hi ha petons traïdors i covards,

hi ha petons maleïts i perjurs.


Judes fa un petó a Jesús i deixa impresa

a la cara de Déu, la traïció;

mentre, la Magdalena amb els seus petons,

fortifica piadosa la seva agonia.


Des de llavors en els petons batega

l'amor, la traïció i els dolors.

En els casaments humans s'assemblen

a la brisa que juga amb les flors.


Hi ha petons que produeixen deliris

d'amorosa passió ardent i boja,

tu els coneixes bé, són petons meus,

inventats per mi, per a la teva boca.


Petons de flama que en rastre imprès

porten els solcs d'un amor vetat.

Petons de tempesta, salvatges petons

que només els nostres llavis han provat.


Te'n recordes del primer...? indefinible;

cobrí la teva cara de lívids rubors

i en els espasmes d'emoció terrible,

omplint-se de llàgrimes els teus ulls.


Recordes que una tarda en boig excés

et vaig veure gelós imaginant greuges,

et vaig suspendre als meus braços... vibrà un petó,

i què vas veure després...?  Sang als meus llavis.


Jo et vaig ensenyar a besar: els petons freds

són de impassible cor de roca.

Jo et vaig ensenyar a besar amb petons meus,

inventats per mi, per a la teva boca. 

 

-Gabriela Mistral- 


[Traducció pròpia]

44 comentaris :

  1. Excel·lent la poesia de la gran poetesa xilena que has triat!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és!!

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  2. Anònim29.2.24

    Podria parlar
    tota la vida dels petons
    que ens hem donat,
    dels que volíem haver fet
    d’amagat i a plena llum.
    D’aquells que es deixen
    com un regal.
    Tots ho són.
    Dels petons que canvien de nom
    sense deixar de ser ells mateixos
    i en dèiem bes.
    Recordaré tots els petons de comiat,
    regats per les teves llàgrimes
    en marxar.
    Encara més aquells de retrobament,
    llargs i silents,
    amb tota la passió guardada
    en l’absència.
    Els petons que lliscant cauen
    entre els dits entrelligats
    de les nostres mans.
    Petos que són memòria
    de tots els sentiments
    que ens mantenen units.
    Petons que és desig
    de tot el futur que esperem.
    Petons que són el parèntesi
    dels silencis més productius.
    Petons, escalfor del cos a cos
    amb l’ànima com fil conductor.
    Petons, aquells darrers fets
    que gravaran el darrer record
    quan un dels dos marxi.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bonic ho dius!
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  3. Besos vivos, besos sentidos, toda una colección bien mostrada.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha de tots colors i... què bons són!.

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  4. Hi ha tantes menes de petons que ni aquest poema tan bonic, que n'explica tants i que ho fa d'una manera tan ben expressada, no por abastar-los tots.

    Que no ens faltin els petons ni que sigui a la memòria...

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert això que dius, n'hi ha molt més que els esmentats.
      Què no ens manquin mai!!!

      Aferradetes i petonets, bonica.

      Elimina
  5. No coneixia aquest poema.
    M'ha agradat molt.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema preciós, juntament amb la cançó, ja no es pot demanar més.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  6. Respostes
    1. La veritat és que és molt simpàtica. ;-)

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  7. Petons de vedell, petonassos
    petons de peix, petonets
    tinc una fauna de petons
    per tu...

    ( Desembre 2009 )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des del 2009, segur que encara ha crescut més.
      Moltes gràcies per aquest poema tan bonic!

      Aferradetes, Pere.

      Elimina
  8. El tema daría para largo.

    Ayer estuve en Inca.
    Termine con un montón de bolsos.

    Besos 💋

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hay tantas maneras de darlos y recibirlos, que estaríamos días y días nombrándolos.

      ¡Qué pena que tantos bolsos os impidieran ver la ciudad!.🤷‍♀️

      Besos, Tony.

      Elimina


    2. Es cierto, me quedé con las ganas. Quizás en otra ocasión.

      Besos.

      Elimina
    3. Si hay ganas, seguro vendrá otra ocasión.😉

      Besos

      Elimina
  9. S'ha post el sol i ha deixat memòria de tants petons que ha vist durant el dia i que no podrà veure de nit... T'envio un bes solitari, Sa Lluna, potser el trobaràs en l'aire...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja l'he recollit, Olga!
      Els vaig agafant tots, no sigui que em quedi tota sola i no tingui res que m'escalfi...

      Aferradetes, estimada.

      Elimina
  10. Muy buena poesía. Yo de tantos tipos de besos, me quedo con el que se da poniendo el corazón.
    Feliz fin de semana. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Besar es una cuestión de sentimiento, si no hay tal, ¿para qué?.

      Feliz sábado, Antonia.
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Els petons, igual que les abraçades i les aferradetes, sempre són benvinguts, si exceptuem el petó de Judes i l'abraçada de l'ós, és clar! Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot si hi ha un sentiment de gratitud, d'amistat, d'amor... que en el cas de Judes o d'un ós no crec que fos així.🤦‍♀️

      Aferradetes i petonets, Alfons.😘🤗

      Elimina
  12. Lovely, both the poem and the song.
    And then there is a Kiss of Fire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thank you very much for the part that touches me!
      I am passionate about tangos...

      Kisses, Sean.

      Elimina
  13. Estaba yo tan feliz, pensando "veamos si me toca alguno", pero toma, zás... Me ha tocado el de Judas... Maldita sea...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Vaya por Dios!... mira que tienes mala suerte.🤭

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  14. M'has recordat aquest temassu dels Obeses:

    https://www.youtube.com/watch?v=YlWMGfY7b34

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt divertit el tema que ens has deixat. Gràcies!.
      Doncs, apa!... a regalar petons...
      ... i aferradetes, també.😉

      Elimina
  15. Quina cosa tant petita i que et pot fer sentir tant gran !.
    Una cançó molt maca !
    Al poble, tenim una classe més de petons !....els "petons de monja" !, que son unes galetes petites i rodones, però molt bones :)
    Salut i petons !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.
      Sí, ja ho diuen que les coses petites són les més preuades.
      Havia sentit dir dels "pessics de monja", però mai dels "petons de monja".😉

      Salut, aferradetes i petons, Artur.

      Elimina
  16. M'ha vingut al cap aquell joc de blogs de les aferradetes que ens vas proposar ja fa alguns anys en què ens presentaves tres imatges, semblants a la que encapçala aquest post, de tres abraçades diferents. Perquè de tant una cosa com l'altra, dels petons i de les aferradetes, n'hi ha de moltes menes, però les úniques que de veritat compten són les que es fan des del cor.

    Abraçades!!

    PS: Per mi també han estat una descoberta els 'petons de monja' de l'Artur i tampoc havia sentit mai els 'pessics de monja' que tu anomenes. No sé si parlem de la mateixa galeta, però jo les que jo conec són els 'pets de monja'. ;-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, recordo aquest post que dius. Per a mi va significar molt, no tant sols per haver obtingut un ple en participació, sinó per tot l'afecte que vaig rebre. De fet, res no val si no es fa amb el cor.

      Els "pessics de monja" es diu quan pessigues amb les puntes dels dits ben fort i sembla, pels que els reben, com si hagués passat un corrent elèctric per allà on l'han deixat. ;-)
      Tampoc sé què són els "pets de monja".🤭

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
    2. D'acord, els 'pessics de monja' són literalment uns pessics (i fets a mala idea, pel que sembla :-D)

      Els 'pets de monja' són galetes (pel que diu l'Artur, em semblen les mateixes que ell anomena 'petons', però podria ser que no perquè això de la rebosteria és tot un món, ja ens ho confirmarà ell si torna per aquí).
      Perquè vegis exactament a què em refereixo, et deixo l'ENLLAÇ a l'article que la Viquipèdia els hi dedica amb foto i tot. ;-)

      Elimina
    3. Aaah, sí! Les havia sentit anomenar com pits de monja, però no les he provades mai. A la pàgina diu que es fan amb nous polvoritzades, però no ho veig a la recepta. Tenen molt bona pinta. 😋😉

      Elimina
    4. Doncs si !, l'investigador McAbeu té raó un cop més ! :) Vaig equivocar-me amb el nom pet- petons ! :D perdoneu !. amb tants petons em vaig emocionar.... i amb el pessic de salluna m'ha fet donar-me compte.
      Haig d'escriure més pausadament. Salut, petons i abraçades i gràcies !!

      Elimina
    5. No podría ser ningú més que hagués tret l'enigma dels "pets de monja". ;-)
      Mira!, si amb el meu pessic t'has espavilat, ben donat està.
      Tranquil, tots pequem del mateix mal vici. 🤷‍♀️

      Salut, més petons i més aferradetes, Artur.

      Elimina
  17. Tinc un amic poeta que diu que els poemes més llargs d'una pàgina són prosa, però aquest és sublim! Moltes gràcies per apropar-nos -el.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant el poema com la cançó sempre m'han semblat extraordinaris.
      Gràcies a voltros!

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  18. Paula, t'envio un petó per les ones de la blogosfera. Un petó dels bons: sincer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un petó que ha arribat així com l'has deixat, bo i sincer. Gràcies!

      Petonets, Xavier.

      Elimina
  19. Molt ben escollit, m'agrada tot plegat!!!
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!

      Aferradetes.

      Elimina

Benvinguts al racó!