Hi ha petons que pronuncien per si sols
la sentència d'amor condemnatòria.
Hi ha petons que es donen amb la mirada,
hi ha petons que es donen amb la memòria.
Hi ha petons silenciosos, petons nobles,
hi ha petons enigmàtics, sincers,
hi ha petons que es donen només les ànimes,
hi ha petons per prohibits, veritables.
Hi ha petons que calcinen i que fereixen.
Hi ha petons que arrabassen els sentits.
Hi ha petons misteriosos que han deixat
mil somnis errants i perduts.
Hi ha petons problemàtics que enclouen
una clau que ningú ha desxifrat.
Hi ha petons que engendren la tragèdia,
quantes roses en fermall han desfullat.
Hi ha petons perfumats, petons tebis
que bateguen en íntims anhels.
Hi ha petons que en els llavis deixen empremtes
com un camp de sol entre dos gels.
Hi ha petons que semblen lliris
per sublims, ingenus i per purs.
Hi ha petons traïdors i covards,
hi ha petons maleïts i perjurs.
Judes fa un petó a Jesús i deixa impresa
a la cara de Déu, la traïció;
mentre, la Magdalena amb els seus petons,
fortifica piadosa la seva agonia.
Des de llavors en els petons batega
l'amor, la traïció i els dolors.
En els casaments humans s'assemblen
a la brisa que juga amb les flors.
Hi ha petons que produeixen deliris
d'amorosa passió ardent i boja,
tu els coneixes bé, són petons meus,
inventats per mi, per a la teva boca.
Petons de flama que en rastre imprès
porten els solcs d'un amor vetat.
Petons de tempesta, salvatges petons
que només els nostres llavis han provat.
Te'n recordes del primer...? indefinible;
cobrí la teva cara de lívids rubors
i en els espasmes d'emoció terrible,
omplint-se de llàgrimes els teus ulls.
Recordes que una tarda en boig excés
et vaig veure gelós imaginant greuges,
et vaig suspendre als meus braços... vibrà un petó,
i què vas veure després...? Sang als meus llavis.
Jo et vaig ensenyar a besar: els petons freds
són de impassible cor de roca.
Jo et vaig ensenyar a besar amb petons meus,
inventats per mi, per a la teva boca.
-Gabriela Mistral-
Excel·lent la poesia de la gran poetesa xilena que has triat!
ResponEliminaAferradetes
Sí que ho és!!
EliminaAferradetes, Josep.
Podria parlar
ResponEliminatota la vida dels petons
que ens hem donat,
dels que volíem haver fet
d’amagat i a plena llum.
D’aquells que es deixen
com un regal.
Tots ho són.
Dels petons que canvien de nom
sense deixar de ser ells mateixos
i en dèiem bes.
Recordaré tots els petons de comiat,
regats per les teves llàgrimes
en marxar.
Encara més aquells de retrobament,
llargs i silents,
amb tota la passió guardada
en l’absència.
Els petons que lliscant cauen
entre els dits entrelligats
de les nostres mans.
Petos que són memòria
de tots els sentiments
que ens mantenen units.
Petons que és desig
de tot el futur que esperem.
Petons que són el parèntesi
dels silencis més productius.
Petons, escalfor del cos a cos
amb l’ànima com fil conductor.
Petons, aquells darrers fets
que gravaran el darrer record
quan un dels dos marxi.
qui sap si...
Què bonic ho dius!
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Besos vivos, besos sentidos, toda una colección bien mostrada.
ResponEliminaPetons!
N'hi ha de tots colors i... què bons són!.
EliminaPetonets, Alfred.
Hi ha tantes menes de petons que ni aquest poema tan bonic, que n'explica tants i que ho fa d'una manera tan ben expressada, no por abastar-los tots.
ResponEliminaQue no ens faltin els petons ni que sigui a la memòria...
Aferradetes, preciosa.
Ben cert això que dius, n'hi ha molt més que els esmentats.
EliminaQuè no ens manquin mai!!!
Aferradetes i petonets, bonica.
No coneixia aquest poema.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Petons.
És un poema preciós, juntament amb la cançó, ja no es pot demanar més.
EliminaPetonets, Xavi.
Very cute pic
ResponEliminaLa veritat és que és molt simpàtica. ;-)
EliminaAferradetes, roentare.
Petons de vedell, petonassos
ResponEliminapetons de peix, petonets
tinc una fauna de petons
per tu...
( Desembre 2009 )
Des del 2009, segur que encara ha crescut més.
EliminaMoltes gràcies per aquest poema tan bonic!
Aferradetes, Pere.
El tema daría para largo.
ResponEliminaAyer estuve en Inca.
Termine con un montón de bolsos.
Besos 💋
Sí, hay tantas maneras de darlos y recibirlos, que estaríamos días y días nombrándolos.
Elimina¡Qué pena que tantos bolsos os impidieran ver la ciudad!.🤷♀️
Besos, Tony.
EliminaEs cierto, me quedé con las ganas. Quizás en otra ocasión.
Besos.
Si hay ganas, seguro vendrá otra ocasión.😉
EliminaBesos
S'ha post el sol i ha deixat memòria de tants petons que ha vist durant el dia i que no podrà veure de nit... T'envio un bes solitari, Sa Lluna, potser el trobaràs en l'aire...
ResponEliminaUna abraçada.
Ja l'he recollit, Olga!
EliminaEls vaig agafant tots, no sigui que em quedi tota sola i no tingui res que m'escalfi...
Aferradetes, estimada.
Muy buena poesía. Yo de tantos tipos de besos, me quedo con el que se da poniendo el corazón.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Un abrazo.
Besar es una cuestión de sentimiento, si no hay tal, ¿para qué?.
EliminaFeliz sábado, Antonia.
Aferradetes.
Els petons, igual que les abraçades i les aferradetes, sempre són benvinguts, si exceptuem el petó de Judes i l'abraçada de l'ós, és clar! Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaSobretot si hi ha un sentiment de gratitud, d'amistat, d'amor... que en el cas de Judes o d'un ós no crec que fos així.🤦♀️
EliminaAferradetes i petonets, Alfons.😘🤗
Lovely, both the poem and the song.
ResponEliminaAnd then there is a Kiss of Fire.
Thank you very much for the part that touches me!
EliminaI am passionate about tangos...
Kisses, Sean.
Estaba yo tan feliz, pensando "veamos si me toca alguno", pero toma, zás... Me ha tocado el de Judas... Maldita sea...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¡Vaya por Dios!... mira que tienes mala suerte.🤭
EliminaAferradetes, amic.
M'has recordat aquest temassu dels Obeses:
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=YlWMGfY7b34
Molt divertit el tema que ens has deixat. Gràcies!.
EliminaDoncs, apa!... a regalar petons...
... i aferradetes, també.😉
Quina cosa tant petita i que et pot fer sentir tant gran !.
ResponEliminaUna cançó molt maca !
Al poble, tenim una classe més de petons !....els "petons de monja" !, que son unes galetes petites i rodones, però molt bones :)
Salut i petons !!.
Moltes gràcies!.
EliminaSí, ja ho diuen que les coses petites són les més preuades.
Havia sentit dir dels "pessics de monja", però mai dels "petons de monja".😉
Salut, aferradetes i petons, Artur.
M'ha vingut al cap aquell joc de blogs de les aferradetes que ens vas proposar ja fa alguns anys en què ens presentaves tres imatges, semblants a la que encapçala aquest post, de tres abraçades diferents. Perquè de tant una cosa com l'altra, dels petons i de les aferradetes, n'hi ha de moltes menes, però les úniques que de veritat compten són les que es fan des del cor.
ResponEliminaAbraçades!!
PS: Per mi també han estat una descoberta els 'petons de monja' de l'Artur i tampoc havia sentit mai els 'pessics de monja' que tu anomenes. No sé si parlem de la mateixa galeta, però jo les que jo conec són els 'pets de monja'. ;-D
Sí, recordo aquest post que dius. Per a mi va significar molt, no tant sols per haver obtingut un ple en participació, sinó per tot l'afecte que vaig rebre. De fet, res no val si no es fa amb el cor.
EliminaEls "pessics de monja" es diu quan pessigues amb les puntes dels dits ben fort i sembla, pels que els reben, com si hagués passat un corrent elèctric per allà on l'han deixat. ;-)
Tampoc sé què són els "pets de monja".🤭
Aferradetes, Mac.
D'acord, els 'pessics de monja' són literalment uns pessics (i fets a mala idea, pel que sembla :-D)
EliminaEls 'pets de monja' són galetes (pel que diu l'Artur, em semblen les mateixes que ell anomena 'petons', però podria ser que no perquè això de la rebosteria és tot un món, ja ens ho confirmarà ell si torna per aquí).
Perquè vegis exactament a què em refereixo, et deixo l'ENLLAÇ a l'article que la Viquipèdia els hi dedica amb foto i tot. ;-)
Aaah, sí! Les havia sentit anomenar com pits de monja, però no les he provades mai. A la pàgina diu que es fan amb nous polvoritzades, però no ho veig a la recepta. Tenen molt bona pinta. 😋😉
EliminaDoncs si !, l'investigador McAbeu té raó un cop més ! :) Vaig equivocar-me amb el nom pet- petons ! :D perdoneu !. amb tants petons em vaig emocionar.... i amb el pessic de salluna m'ha fet donar-me compte.
EliminaHaig d'escriure més pausadament. Salut, petons i abraçades i gràcies !!
No podría ser ningú més que hagués tret l'enigma dels "pets de monja". ;-)
EliminaMira!, si amb el meu pessic t'has espavilat, ben donat està.
Tranquil, tots pequem del mateix mal vici. 🤷♀️
Salut, més petons i més aferradetes, Artur.
Tinc un amic poeta que diu que els poemes més llargs d'una pàgina són prosa, però aquest és sublim! Moltes gràcies per apropar-nos -el.
ResponEliminaTant el poema com la cançó sempre m'han semblat extraordinaris.
EliminaGràcies a voltros!
Aferradetes, nina.
Paula, t'envio un petó per les ones de la blogosfera. Un petó dels bons: sincer.
ResponEliminaUn petó que ha arribat així com l'has deixat, bo i sincer. Gràcies!
EliminaPetonets, Xavier.
Molt ben escollit, m'agrada tot plegat!!!
ResponEliminaAferradetes!!
Moltes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.