Sandro Botticelli, 1481, Madonna del Magnificat
— Què vols, estimat?
— Passa'm la ploma!
— Uf!... hi ha algú que no ha dormit bé...
— Va dona, no em donis el dit!. T'has despertat amb juguera, avui?
— Mmm, no!... m'ha deixondit el nen... però em sembla que el senyor no té ganes de jocs.
— Va dóna-me-la, què tinc treball!
— Ni un trist petó?...
— No deixis que el nen faci malbé aquest llibre, ja saps que és molt delicat.
— Res, que no tens un dia bo... ni jocs, ni petó, ni res... arruix, arruix!
Na María posa el nen als braços d'en Josep, mentre li fa un petó al front.
— Eh, on vas Maria!?... no em deixis el nen amb mi!... va torna!
— Me'n vaig a la cuina, ja que el senyor no està per jocs... jo també tinc feina!
Antes con un simple dolor de cabeza...
ResponEliminaBeso
Los papeles parece que han cambiado.😅
EliminaBesos
Parellas, no sempre es vol el mateix!
ResponEliminaPetons!
Tens raó, quan no estan a una, és complicat.
EliminaAferradetes, Alfred.
M'ha agradat aquest final. Clar que sí, si la feina d'ell amb la ploma és important, la d'ella a la cuina no ho ha de ser menys. I, evidentment, ell també pot encarregar-se de procurar que 'el nen no faci malbé el llibre', només faltaria. I si no li sembla bé, que un altre dia estigui més receptiu quan li demanin per 'jugar'. :-D
ResponEliminaAbraçades!!
Moltes gràcies!.
EliminaAixò de tenir "rols definits", crec o espero que hagi canviat.😉
Aferradetes, Mac.
Com sempre un relat ple de simbolisme i una imatge perfecta d'acompanyament-
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, Josep.
Les relacions de parella no les entén ni Déu.
ResponElimina:)
Petons.
Imagina si són complicades!!.😅
EliminaPetonets, Xavi.
Siempre hay un motivo de discusión, cuando no se aprecia el trabajo que hace el otro.
ResponEliminaQue tengas una buena semana. Un abrazo.
A todos nos gusta que se nos valore en todos los sentidos.😉
EliminaFeliz martes.
Aferradetes, Antonia.
Ai !, aquests problemes domèstics que ens atabalen ja de bon matí !.
ResponEliminaOriginal i ben trobat, salluna ;)
Amb lo fàcil que és jugar una miqueta.😅
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
So many hands in the frame. Lovely
ResponEliminaSí, és un detall magnífic.
EliminaAferradetes, roentare.
Bonito detalle de esa pintura del gran maestro.
ResponEliminaComo buena alumna, hay que respetar lo que nos ponen en el enunciado.
EliminaY sí, es un detalle precioso.
Aferradetes, Luis.
Així m'agrada, Maria!
ResponEliminaTota la feina és important ila cuina especialment... que se'n cuidi també Josep de l'infant. S'ha de compartir.
Aferradetes, bonica!
Jo crec que ja és hora de que la Maria tingui raó.
Elimina"O juguem tots o o estripem la baralla".😅
Aferradetes, preciosa.
És un bon divertiment escriure una història a partir d’una imatge, ho sé, i sempre te'n surts força bé, com aquesta d’avui, ho domines. Enhorabona!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Ben cert, és molt divertit. De vegades arriba primer la imatge i d'altres parteix d'un text fet abans de triar la imatge. Què t'he d'explicar que tu no sàpigues?.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Per renunciar a un petó ofert!
ResponEliminaQuin idiota és aquest Josep!!
Gran diàleg, Paula. ;-)
Aferradetes.
Qui pot rehusar un petó tan delicat?
EliminaHi ha molts "Joseps" pel món, que prefereixen la feina abans que l'amor i no saben tot el què es perden!.
Moltes gràcies!.
Petonets, Sean.😉
Una conversa semblat la podem tenir tots. Tos som divins.
ResponEliminaMentre siguem humans... jo ja em conformo.😅
EliminaAferradetes, Xavier.
Un bello texto, conjuntado con una bella imagen. Excelente todo, amiga.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracies!
EliminaAferradetes, amic.
Els desacords amb un mateix estan a l'ordre del dia, com més quan es convisqui amb una altra persona! Molt bé resolt el repte, amb el puntet d'humor, que sempre s'agradi. Molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠
ResponEliminaArribar a un acord és gairebé un impossible i més si són diferents pel que fa a sensibilitats.
EliminaMoltes gràcies!.
Bon dissabte, Alfons.😘🤗
Molt divertit! Perquè després diguin que escriure no ho és, de divertit.
ResponEliminaSí que ho és, molt!!
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
Tinc un llibre entre mans,
ResponEliminaescrit a mà,
deixo caure aquelles lletres
que parlen de tu i no ho saps
però penso sempre en tu,
callat, silent,
mirant al futur
que mai tindré al teu costat
i deixo l’esperança guardada
en un calaix del congelador,
esperant el moment oportú
de reviu-re’l.
qui sap si...
Si guardes l'esperança, encara que sigui en un calaix, sempre el podràs reviure'l.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...