Quina bona cosa és aquesta d'aturar el temps. I quins misteris té el temps que sense aturar-se mai, a vegades un instant es converteix en un infinit. És un poema preciós, Paula. M'agrada molt.
It looks as if Thomas Moore anticipated you would publish this very poem February 9th, 2024, and thus wrote about 200 years ago: Give me, my love, that billing kiss I taught you one delicious night When, turning epicures in bliss, We tried inventions of delight.'
;-) Myself adds: Fine pic, lovely poem, and not the worst of all songs. ;-) Aferradetes, Paula.
Thomas Moore no només va ser compositor, escritor i poeta, sinó un gran romàntic. Així ho demostra en aquest preciós poema.😉 Ai, si jo pogués descriure tan bé els meus sentiments...!
Molt agraïda pels teus comentaris afegits.🤭 Aferradetes, Sean.
La eternidad de un instante, toda la intensidad, todos los sentidos, todo el sentimiento en esa fugacidad, nada ha de importar más allá de la eternidad del momento.
Sa Lluneta, has descrito todo un universo, (con su "Big-Bang incluido) en unas breves a la par que bellísimas líneas.
Que pena que nada sea eterno... Que, como mucho, queden rescoldos... La imagen me recuerda tambien a Granada, aunque quizas sea el castillo de Palma. Un abrazo
Que profund i que intens, sa lluna! No estic enamorada, però els sentiments que expresses em fan enyorar estar-ne. Em preguntava d'on era la foto i ja m'ho has aclarit més amunt en els comentaris. Aferradetes!
És cert que res no és per sempre, però els records sempre perduraran en nosaltres. Uns són bons i d'altres no tant, però tots, d'alguna manera, ens ajuden a mantenir viva la nostra història personal i ens donen una sensació de continuïtat i pertinença al llarg del temps. Aferradetes i molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠
De vegades ens aniria bé que, tant les bones com les menys bones, tinguessin un equilibri... però crec que malauradament la cosa no va així.🤷♀️ Bona tarda!.
La millor manera d'aturar el temps.
ResponEliminaAquesta imatge em recorda aquell palau en mig de l'Alhambra.
Petonets, sa lluna!
Doncs sí, si no és la millor... diguem que és de les millors.
EliminaSí, és el pati circular del palau de Carlos V a l'Alhambra.
Aferradetes, Alfred.
Excel.lent foto i millor text!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Y si el tiempo no se detiene, así lo parece.
ResponEliminaBesos.
¡Si, sí, sí... así és!.
EliminaBesos dulces, Sara.
Esas piedras solo necesitan hablar, para contar lo que ha ocurrido en el transcurso del tiempo.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Un abrazo.
¿Te imaginas que todas las piedras hablaran?... ¡Ufff!.
EliminaAferradetes, Antonia.
Això és una declaració i la resta de ximpleries.
ResponEliminaM'encanta la foto ia més il·lustra molt bé el teu poema. Felicitats.
Un petó :)
Olé, tu!... ha, ha, ha!.😉
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Gumer.
Quina bona cosa és aquesta d'aturar el temps. I quins misteris té el temps que sense aturar-se mai, a vegades un instant es converteix en un infinit. És un poema preciós, Paula. M'agrada molt.
ResponEliminaAferradetes, bonica!
De vegades sembla que sí... s'atura, tot i que ell vagi fent.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
Bravo amigo. Una foto contrastada que me provoca un sin fin de emociones contenidas. Abrazo
ResponElimina¡Muchas gracias!.
EliminaQuien ha visitado esas tierras, la emociones se disparan al recordarlas.
Aferradetes, Luis.
It looks as if Thomas Moore anticipated you would publish this very poem February 9th, 2024, and thus wrote about 200 years ago:
ResponEliminaGive me, my love, that billing kiss
I taught you one delicious night
When, turning epicures in bliss,
We tried inventions of delight.'
;-)
Myself adds:
Fine pic, lovely poem, and not the worst of all songs. ;-)
Aferradetes, Paula.
Thomas Moore no només va ser compositor, escritor i poeta, sinó un gran romàntic. Així ho demostra en aquest preciós poema.😉
EliminaAi, si jo pogués descriure tan bé els meus sentiments...!
Molt agraïda pels teus comentaris afegits.🤭
Aferradetes, Sean.
No hi ha temps ni oblit per un sentiment així d'arrelat.
ResponEliminaPetons.
Quan s'arrela, difícilment s'oblida.
EliminaPetonets, Xavi.
Impresionante foto, Sa Lluna...y el texto un encanto. Abrazos.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Eric.
Que bonito lo dices.
ResponEliminaQue guapa estaba mi paisana e ese clip.
Besos.
Éste es un gran piropo para mí, ¡muchas gracias!.
EliminaBebe es una de mis cantantes favoritas.😉
Besos
M'agrada molt, sa lluna. Això no m'ha passat mai.
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaDe vegades la imaginació va més lluny...
Aferradetes, nina.
Un commovedor poema d'amor. Bona foto!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes!
La eternidad de un instante, toda la intensidad, todos los sentidos, todo el sentimiento en esa fugacidad, nada ha de importar más allá de la eternidad del momento.
ResponEliminaSa Lluneta, has descrito todo un universo, (con su "Big-Bang incluido) en unas breves a la par que bellísimas líneas.
En aquests moments, res més importa perquè es té TOT... no ens cal res, ni ningú més. Espai i temps en una explosió entre dos, convertits en un.
EliminaMoltes gràcies per les teves paraules!
Aferradetes amb pessics, Jota.
Que pena que nada sea eterno... Que, como mucho, queden rescoldos...
ResponEliminaLa imagen me recuerda tambien a Granada, aunque quizas sea el castillo de Palma.
Un abrazo
Es cierto, nada lo es...
EliminaSí es Granada, pero no el castillo de Palma, es el patio circular del palacio de Carlos V en la Alhambra.
Aferradetes, amic.
Por cierto, decidí dejar 500 px... Aquello pasó a la historia...
ResponEliminaTe entiendo, yo sigo allí porque hay gente importante (para mí), que no tengo otra manera de comunicarme con ellos.🤷♀️
Elimina"Res és etern" Si una vida és un total, l'eternitat cap dins d'una vida.
ResponEliminaDoncs sí, podría ser ben bé com ho dius tu.
EliminaAferradetes, Xavier.
Que profund i que intens, sa lluna! No estic enamorada, però els sentiments que expresses em fan enyorar estar-ne.
ResponEliminaEm preguntava d'on era la foto i ja m'ho has aclarit més amunt en els comentaris.
Aferradetes!
De vegades no és necessari estar-ne per descriure-ho, però sí haver-hi estat per enyorar-ho.😉
EliminaEm surts com anònim, dona per així com has dit "enamorada", espero que em perdonis si no sé qui ets.
Aferradetes.
El temps no passa, per al verdader amor i estima .
ResponEliminaEncertat, salluna !.
Així és, Artur!
EliminaGràcies!
Aferradetes.
Verso a verso .... y mirada y mirada que nunca cansan. También amo las piedras.
ResponEliminaBuen samana Paula.
Un abrazo.
Cierto, ni la poesia ni las miradas no cansan nunca.
Elimina¡Feliz día!
Aferradetes, Laura.
És cert que res no és per sempre, però els records sempre perduraran en nosaltres. Uns són bons i d'altres no tant, però tots, d'alguna manera, ens ajuden a mantenir viva la nostra història personal i ens donen una sensació de continuïtat i pertinença al llarg del temps. Aferradetes i molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠
ResponEliminaDe vegades ens aniria bé que, tant les bones com les menys bones, tinguessin un equilibri... però crec que malauradament la cosa no va així.🤷♀️
EliminaBona tarda!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗