Sempre puc trobar un esglaó més baix... de vegades per no discutir, d'altres per l'amor que tens als fills, també per educació o per mil històries més... i vas baixant i baixant, fins que un dia potser trobis la manera de dir prou!... que una es fa gran i ja no pot baixar més... ... ... llavors, vas cap amunt!!
[Permeteu-me posar-hi una mica d'humor]
No és bona estratègia aquesta perquè acabaràs enfonsada de tant baixar i baixar.
ResponEliminaEntenc el que dius, però ja està bé d'aguantar i callar i continuar baixant.
Jo no ho permeto.
Em barallo si fa falta amb la meva ombra, però no em deixo trepitjar per ningú.
Reconec que és cansat i tens i fins i tot perillós, però no aguanto ni la mala educació ni les ximpleries de ningú.
Petons.
Sí, ja sé que és estar enfonsada...
EliminaSaber dir que no o no dir res, ha sigut la meva conducta fins fa molt poc, ara ja cap amunt.
Petonets, Xavi.
Una cosa és ser bona persona i educada, l'altra és ser ximple i amb complexe de saltamarti.
ResponEliminaEl YouTube és prou divertit, però reconec que si m'ho fessin a mi, pensaria que n'hi han més a fora que a dins (al manicomi, s'enten).
Aferradetes, Paula!!
Sí, de vegades per ser massa bona, et prenen per ximple.
EliminaHi ha diferentes reaccions de la gent que baixa per les escales... també crec que n'hi ha més a fora que a dins... però tot es ven.😅
Aferradetes, Joan.
Si estàs a dalt, no baixis, que pugi el que pugui.
ResponEliminaPetons.
De vegades no val la pena ni moure's.
EliminaPetonets, Alfred.
Això de baixar no està malament sempre i quant vagis controlant fins on per tal de remontar quan creguis oportú.
ResponEliminaAferradetes
Cert, només s'ha d'evitar no baixar massa.
EliminaAferradetes, Josep.
S'ha d'anar amb compte en aquests casos perquè per anar baixant l'escala és mecànica i no requereix cap esforç; en canvi, quan vols pujar no hi cap motor extern que t'ajudi a fer-ho. Malgrat tot, sempre està bé decidir que ja n'hi ha prou de baixar i començar a anar cap amunt, encara que hàgim d'esforçar-nos per aconseguir-ho.
ResponEliminaSempre és bo posar-hi una mica d'humor i el vídeo que enllaces està molt bé. Tot i que jo sempre tinc un 'dilema' amb les bromes de càmera oculta perquè em diverteix veure-les, però no m'agradaria ser-ne el protagonista.
Abraçades!!
De vegades no és no voler fer l'esforç per pujar o així ho he volgut deixar clar...
EliminaPel que fa al vídeo, també sóc del teu parer... són divertides les bromes mentre no ens ho facin a nosaltres.😅
Aferradetes, Mac.
La paciencia se acaba y terminas hablando bien claro. Puede llegar el momento, que te quedes sin escalón y que te de bruces en el suelo...y eso es lo que hay que evitar.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Fíjate que yo tengo muchíiiiiisima paciencia, pero hay que decir basta!.
EliminaAferradetes, Antonia.
ResponEliminaA veces por tranquilos bajamos quizás un escalón y es peligroso porque nos pueden tomar por lo que no es. Es preferible dar un corte a tiempo.
Besos
Como bien dices, hay que saber dar un corte... el problema está en que no sabes darlo.
EliminaBesos
Impresionante contraste muy bien procesado. Buena en el juego de subida y bajada con las sombras precisas.
ResponEliminaVoy aprendiendo... 😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
So sad and melancholy there
ResponEliminaNomés són unes escales d'un centre comercial...
EliminaSalutacions, roentare.
Caldrà mirar on es fiquen les mans en baixar o pujar escales automàtiques.
ResponEliminapodi-.
Millor sí, mai se sap!!.😅
EliminaAferradetes, Carles.
A cada uno sus limites...personalmente no podría esperar de llegar hasta abajo.
ResponEliminaMuy buena foto.
Unos abrazos.
Me da la sensación que me toman por tonta... pero siempre hay un límite donde decir ¡se acabó!.
Elimina¡Muchas gracias, Eric!.
Aferradetes.
Doncs amunt. Amunt i crits!!
ResponEliminaDoncs sí, que la veu no es senti apagada...
EliminaAferradetes, Xavier.
Like ev'ry flower wilts, like youth is fading
ResponEliminaand turns to age, so also one's achieving:
Each virtue and each wisdom needs parading
in one's own time, and must not last forever.
The heart must be, at each new call for leaving,
prepared to part and start without the tragic,
without the grief - with courage to endeavor
a novel bond, a disparate connection:
for each beginning bears a special magic
that nurtures living and bestows protection.
[From Hermann Hesse's "Steps"]
"... perquè cada començament porta una màgia especial que nodreix la vida i protegeix."
EliminaI tant que és així!.
Gràcies per portar fins aquí aquestes sàvies paraules!.
Aferradetes dolcetes, Sean.
Buena alegoria de lo que tantas veces es la vida... Pero, en fin, si es por la familia, y media amor, no resulta tan grave...
ResponEliminaUn abrazo
Son tantas situaciones que van calando sin apenas darles importancia... hasta que te das cuenta que te vas quedando sin aire...
EliminaAferradetes, amic.
Ostres! No trobo el comentari que vaig deixar... ara ja es perden més enllà del correu brossa? NO anem bé, no...
ResponEliminaNo recordo molt bé què deia, però devias ser semblant al que penso ara: que potser no cal esperar a ser molt avall per remuntar. I que "Au vinga amunt, amunt!" com canta en Lluís Llach. I també vull afegir que posar-hi una mica d'humor sempre va molt bé.
Una aferradeta i una altra de propina pel comentaru perdut.
¡Ja saps com les gasta el Sr. Blogger!.
EliminaA poc, a poc i abans de ser massa avall, giraré la truita i aniré cap amunt.😉
Sempre és bo l'humor, ens salva sovint.
Gràcies, Carme per tornar!.
Aferradetes dobles, preciosa.
Trist és, arribar al fons.... l'única avantatja és, que llavors, el següent pas només és per pujar cap amunt !.
ResponEliminaUna abraçada !.
Ben cert, quan toques fons només ens queda pujar de nou.
EliminaAferradetes, Artur.
El vídeo es muy cómico.
ResponEliminaBajar = ¿Ceder, callar, disminuirse?
No hay que hacerlo. No. Por nada.
Besos.
Sí, con una tontería lo que produce y lo mejor de todo, sus reacciones.
EliminaA veces es mejor una retirada a tiempo... pero no siempre.
Besos, Sara.
Tot el que puja baixa, tot el que baixa puja...
ResponEliminaAixò sembla, tot i que pujar fa suar.😅
EliminaAferradetes, Helena.
Exactament. A mesura que ens fem grans, guanyem experiència i confiança en nosaltres mateixos, cosa que ens permet establir límits més clars i dir no a situacions que no són del nostre gust. Quelcom bo ha de tenir acumular anys!!😉 La dona de la foto encara continua baixant, esperem que sigui per agafar impuls de nou. Les persones del vídeo mostren primer sorpresa i després, la majoria, fan com si res. Suposo que jo faria el mateix. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaEncara sort en tenim, poques coses més ens permeten els anys.
EliminaLa dona va baixant fins que arribi al final, espero de tot cor que en acabar l'escala pugui tornar a pujar.😉
En el vídeo em va fer gràcia precisament les cares de sorpresa de cadascun.
Aferradetes, Alfons.😘🤗