Mai no es tracta d'esborrar els records, sinó sobretot d'esborrar el mal que ens feien: és com veure'ls des d'un altre punt de vista, és com entendre'ls millor, es com fixar-nos en aspectes diferents… potser també emboirar-los una mica amb la passió que sempre dura, com tu dius. Bellíssim poema, amb una fotografia molt adient i amb força misteri. Un post ben rodó.
No sé si és més complicat entendre'ls o emboirar-los... mentre la passió sura, és tot molt difícil. La fotografía és l'escenificació d'un espectacle que vaig veure fa uns quants anys, recordo que va ser molt interessant i la companyia també. ;-) Moltes gràcies, Carme!.
Siento que nunca borramos,si creo que guardamos incluso lo que hizo daño,porque de igual modo algo estremecio intensamente y dejo alguna enseñanza.Me ha encantado este post.Un abrazo!
Puede que sí... guardamos como dolió, no hablo sólo emocionalmente, sinó físicamente puede escucharse como se rompe un corazón... y más tarde vas aprendiendo, aunque siga ese recuerdo como si hubiera sucedido en este preciso instante. ¡Muchas gracias!.
És bo deixar-se emportar per la passió, de tant en tant, però sempre que tinguem la sensació que la dominem a ella, i no al contrari. La passió és una força increïblement poderosa que impulsa la creativitat, la motivació i el gaudi a la vida. Tanmateix, com amb qualsevol emoció intensa, és important tenir un cert control per evitar que ens porti per camins no desitjats o ens faci prendre decisions impulsives. La clau és trobar un equilibri, el punyeter punt mig, tan difícil d'assolir...!!😅Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
Tanco la porta als instants que em fereixen i esborro del record el seu pas pel meu cor. Neix en mi la pau dels moments perduts i creix la llum de la lluna cada nit dins meu, mentre espero assegut llegint els poemes que t’escric desitjant que obris la porta en un retorn que em té desesperat.
Siempre he pensado que no se deben intentar borrar por borrar, tan solo hacer caso de los buenos ratos.
ResponEliminaSigues diciéndolo magníficamente.
Beso.
Hay recuerdos que se hacen imposibles de borrar.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos
Els fets, encara que traïdors, no els podem olblidar, sempre queden.
ResponEliminaPetonets!
Per això, precisament' s'anomenen fets.
EliminaPetonets, Alfred.
That gives the resentful atmosphere
ResponEliminaTu creus?
EliminaAferradetes, roentare.
Las pasiones, !!!ay¡¡¡ que tormento pero también que felicidad el hecho de experimentarlas y aprender de ellas y de sus nebulosas
ResponElimina"De todo se aprende"... esa fue una de las lecciones que aprendí de mis maestros.
EliminaAferradetes, Luis.
Lo importante no se borra jamás, aunque quieras borrarlo.
ResponEliminaBesos.
Cierto, de "todo lo malo" vivido, sólo se puede aprender... y se queda "todo lo bueno".😉
EliminaBesos, Sara.
La vida sencera és una incertesa.
ResponEliminaQuan creus que ho saps tot la vida et fa veure que no sabies res.
I així any rere any.
Petons.
La vida és un continu aprenentatge, cada dia et sorprèn per a bé o per a mal.
EliminaPetonets, Xavi.
Mai no es tracta d'esborrar els records, sinó sobretot d'esborrar el mal que ens feien: és com veure'ls des d'un altre punt de vista, és com entendre'ls millor, es com fixar-nos en aspectes diferents… potser també emboirar-los una mica amb la passió que sempre dura, com tu dius.
ResponEliminaBellíssim poema, amb una fotografia molt adient i amb força misteri. Un post ben rodó.
Aferradetes, preciosa.
No sé si és més complicat entendre'ls o emboirar-los... mentre la passió sura, és tot molt difícil.
EliminaLa fotografía és l'escenificació d'un espectacle que vaig veure fa uns quants anys, recordo que va ser molt interessant i la companyia també. ;-)
Moltes gràcies, Carme!.
Aferradetes fresquetes.
Encertada foto per a un magnífic text.
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Siento que nunca borramos,si creo que guardamos incluso lo que hizo daño,porque de igual modo algo estremecio intensamente y dejo alguna enseñanza.Me ha encantado este post.Un abrazo!
ResponEliminaPuede que sí... guardamos como dolió, no hablo sólo emocionalmente, sinó físicamente puede escucharse como se rompe un corazón... y más tarde vas aprendiendo, aunque siga ese recuerdo como si hubiera sucedido en este preciso instante.
Elimina¡Muchas gracias!.
Un abrazo, Menta.
Hay que sanear el alma, olvidando lo que hace daño.
ResponEliminaFeliz domingo.
Deberíamos, convendría, sería mejor... pero es tan difícil.
Elimina¡Buen día!.
Aferradetes, Antonia.
Aquest "la passió sempre sura" m'agrada molt!
ResponEliminaAquest poemet va sortir de les entranyes, tal qual.
EliminaAferradetes, Helena.
Un poema ple de sensibilitat amb una imatge que impacta!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies per les teves paraules!.
EliminaAferradetes, Joan.
Costa trobar una llum serena entre segons quines tenebres. Però la llum tard o d'hora ens ha d'enlluernar.
ResponEliminaSí, de vegades no n'hi ha per molt que cerquem... fins que arriba, potser quan menys t'ho esperes.
EliminaAferradetes, Xavier.
Hier im Labyrith
ResponEliminawo ständig Fakten schweben
ist die Sicht nicht klar?
Im Labyrinth der Fakten
schwebt Leidenschaft ... trotz allem.
Doncs sí, de vegades no hi veus clar, encara que la passió sempre hi sigui.
EliminaM'agrada com ho has vist.😉
Aferradetes, Sean.
El tiempo lo borra o lo distorsiona todo... Con el tiempo nada es como fue sino como lo vemos ahora...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Creo que más que borrar, lo distorsiona... quizás para que no duela tanto.
EliminaAferradetes, amic.
És bo deixar-se emportar per la passió, de tant en tant, però sempre que tinguem la sensació que la dominem a ella, i no al contrari. La passió és una força increïblement poderosa que impulsa la creativitat, la motivació i el gaudi a la vida. Tanmateix, com amb qualsevol emoció intensa, és important tenir un cert control per evitar que ens porti per camins no desitjats o ens faci prendre decisions impulsives. La clau és trobar un equilibri, el punyeter punt mig, tan difícil d'assolir...!!😅Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaTan poderosa que és impossible trobar aquest punt d'equilibri que gairebé mai hi és... però sense passió tampoc es pot viure...
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Tanco la porta als instants
ResponEliminaque em fereixen
i esborro del record
el seu pas pel meu cor.
Neix en mi la pau
dels moments perduts
i creix la llum de la lluna
cada nit dins meu,
mentre espero assegut llegint
els poemes que t’escric desitjant
que obris la porta en un retorn
que em té desesperat.
qui sap si...
M'ha agradat molt el teu poema.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...