No sé què ha passat amb el meu comentari. No sé si l'he enviat sense voler o l'he esborrat per equivocació o què coi ha passat, però m'ha desaparegut de sobte mentre l'escrivia. Si t'ha arribat, a mig escriure, ja el pots esborrar. Gràcies, Paula.
Volia dir que m'agrada molt allò que expresses en aquest poema, ja que jo penso que ens anem traduint sempre a nosaltres mateixos i segurament que en l'evolució emocional que fem amb els anys, ens traduim de diverses maneres i tu ho expliques bé. Els sentiments a paraules , les paraules (o les lletres, dius) en signes d'interrogació, i més tard vindran altres traduccions, potser alguna resposta als interrogants, potseralguna certesa i potser també un desig de silencis i més calma interior. I la poca necessitat de continuar traduint. De moment, però, continuem traduint-nos, que duri i que ho puguem compartir.
Les preguntes més importants, potser no es resolguin mai... però sí, segueix aquesta traducció continua (en el meu cas i suposo de molts més) per conèixer-me millor, fins arribar a no necessitar-la més, en arribar a aquesta calma interior en la que tots somiem. Moltes gràcies!
Picture and poem both rock. ;-) Las respuestas evasivas y mendaces se exponen en el ámbito de las cartas - si las preguntas estaban previamente bien planteadas / Evasive and mendacious answers expose themselves in the realm of letters - if the previous questions were well posed. / Ausweichende und verlogene Antworten entlarven sich im Reich der Buchstaben selbst – wenn die Fragen zuvor gut gestellt waren. La pau de la nit, Paula.
Moltes gràcies! He de ser una mica "curteta", perquè tot i posar-m'ho en tres llengües, no ho entenc del tot. Vols dir que totes les respostes a preguntes ben plantejades, són evasives o mentides?...
No, no. I'll try an example. A politician is asked a question - precisely, decidedly, unambiguously. If this politician now, instead of answering just as precisely, decidedly and unequivocally, waffles on about things that have not been asked about, he exposes himself. The fact that he doesn't give a damn is another matter. ;-)
Encara no he trobat la connexió entre el teu comentari i el meu post, ja et dic que sóc una mica "curteta"... 🤔 Després del teu exemple, només puc dir que els polítics (gairebé tots) no toquen quarts ni hores quan no els interessa i els periodistes intrèpids s'han de cercar mil i una manera per cercar les respostes que volen escoltar... i els uns i els altres ens entretenen o ens avorreixen... això va a gust del consumidor.😉
Es una preciosa imagen,quizas muchos quisieramos ese calabacin,como un instrumento para conectar con lo importante,sentir,oir al pensamiento,sentir sin preguntar mucho,que ahi esta la felicidad de existir.Un placer descubrir tu espacio.Te dejo un abrazo grande.
¡Muchas gracias y bienvenida!. Hasta los veintinueve años tuve uno en casa, era de mi abuela y la verdad es que su cadencia me transportaba a mi interior... quizás más veces de las deseadas.
Qui necessita televisió tenint unes vistes com aquestes. Quan viatjo sempre intento passar alguna nit amb vistes al mar, tot i que no sempre és fàcil (no massa car) aconseguir-ho.
Avant i enrere, gronxant els instants que van passant fent del temps una nova pell que s’enganxa sobre els pensaments i els sentiments, en fem mots d’allò que guardem dins, i van sortint com flors en jorns de primavera. I em pregunto fins quan el cos tindrà aquesta llavor per florir?
El teu poema transmet una sensació d'introspecció i de reflexió sobre el pas del temps i la seva relació amb els sentiments, cosa que sempre sobrevola tots els teus. Les hores que es converteixen en lletres donen la idea que cada moment viscut es converteix en part d´una narrativa personal, on les experiències s´expressen a través dels teus poemes, i l´ús del signe d´interrogació al final del poema suggereix un sentit de incertesa o qüestionament cap al futur. Aquesta incertesa pot ser desconcertant i desafiant, però també pot ser emocionant i estar plena de possibilitats per explorar. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
Molt bona lectura del poema, Alfons!. Ja saps que una vegada han sortit, ja no són meus, per tant hi caben tot tipus d'interpretacions i la teva m'agrada.😉
En ese balancin no importa que el tiempo se pare. Que bien has acompañado esta preciosa imagen.
ResponEliminaUn abrazo.
Se está muy bien.😉
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Impresionante.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Luis.
Quina enveja de vista!!!
ResponEliminaPodria passar-me la vida sencera en un balancí com aquest.
Petons.
Si ho tingués... jo també!
EliminaPetonets, Xavi.
Amb aquesta panoràmica i gronxar-se amb el balancí, fa que les peguntes es responguin soles.
ResponEliminaPetons.
No totes. Qué més voldria!
EliminaPetons, Alfred.
¡Cuanto daría! por estar ahí sentada, admirando ese bello paisaje y siendo esa sensación de paz, que transmite.
ResponEliminaUn abrazo.
Creo que a la mayoría nos gustaría.
EliminaAferradetes, Antonia.
Com sempre un magnífic "poemet"!!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!.
EliminaAferradetes, Josep.
No sé què ha passat amb el meu comentari. No sé si l'he enviat sense voler o l'he esborrat per equivocació o què coi ha passat, però m'ha desaparegut de sobte mentre l'escrivia. Si t'ha arribat, a mig escriure, ja el pots esborrar. Gràcies, Paula.
ResponEliminaVolia dir que m'agrada molt allò que expresses en aquest poema, ja que jo penso que ens anem traduint sempre a nosaltres mateixos i segurament que en l'evolució emocional que fem amb els anys, ens traduim de diverses maneres i tu ho expliques bé. Els sentiments a paraules , les paraules (o les lletres, dius) en signes d'interrogació, i més tard vindran altres traduccions, potser alguna resposta als interrogants, potseralguna certesa i potser també un desig de silencis i més calma interior. I la poca necessitat de continuar traduint. De moment, però, continuem traduint-nos, que duri i que ho puguem compartir.
Aferradetes, preciosa.
No, no va arribar d'altra manera.
EliminaLes preguntes més importants, potser no es resolguin mai... però sí, segueix aquesta traducció continua (en el meu cas i suposo de molts més) per conèixer-me millor, fins arribar a no necessitar-la més, en arribar a aquesta calma interior en la que tots somiem.
Moltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Pues es el mejor lugar para colocar el balancín y escuchar un blues.
ResponEliminaBesos
Sí, es un rincón idílico.
EliminaBesos
What an amazing view there
ResponEliminaSí, maravillosa.
EliminaAferradetes, roentare.
Picture and poem both rock. ;-)
ResponEliminaLas respuestas evasivas y mendaces se exponen en el ámbito de las cartas - si las preguntas estaban previamente bien planteadas / Evasive and mendacious answers expose themselves in the realm of letters - if the previous questions were well posed. / Ausweichende und verlogene Antworten entlarven sich im Reich der Buchstaben selbst – wenn die Fragen zuvor gut gestellt waren.
La pau de la nit, Paula.
Moltes gràcies!
EliminaHe de ser una mica "curteta", perquè tot i posar-m'ho en tres llengües, no ho entenc del tot. Vols dir que totes les respostes a preguntes ben plantejades, són evasives o mentides?...
Molt bon dia, Sean.
No, no. I'll try an example.
EliminaA politician is asked a question - precisely, decidedly, unambiguously.
If this politician now, instead of answering just as precisely, decidedly and unequivocally, waffles on about things that have not been asked about, he exposes himself.
The fact that he doesn't give a damn is another matter. ;-)
Encara no he trobat la connexió entre el teu comentari i el meu post, ja et dic que sóc una mica "curteta"... 🤔
EliminaDesprés del teu exemple, només puc dir que els polítics (gairebé tots) no toquen quarts ni hores quan no els interessa i els periodistes intrèpids s'han de cercar mil i una manera per cercar les respostes que volen escoltar... i els uns i els altres ens entretenen o ens avorreixen... això va a gust del consumidor.😉
El signe d'interrogació deixa un final obert... per a quan en sapiguem la resposta.
ResponEliminaClar, sempre depèn de les respostes... tot i que de vegades fem preguntes que no volem que siguin contestades.
EliminaAferradetes, Xavier.
Els teus poemes són sempre com una carícia.
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Moltes, moltes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Oh, que bello es parar de los ritmos frenéticos y pensar un poco, en algo, en lo que sea...
ResponEliminaUn abrazo
Sobre todo en algo bello, más que nada para desconectar de todo y de todos.
EliminaAferradetes, amic.
Es una preciosa imagen,quizas muchos quisieramos ese calabacin,como un instrumento para conectar con lo importante,sentir,oir al pensamiento,sentir sin preguntar mucho,que ahi esta la felicidad de existir.Un placer descubrir tu espacio.Te dejo un abrazo grande.
ResponElimina¡Muchas gracias y bienvenida!.
EliminaHasta los veintinueve años tuve uno en casa, era de mi abuela y la verdad es que su cadencia me transportaba a mi interior... quizás más veces de las deseadas.
Aferradetes, Menta.
Qui necessita televisió tenint unes vistes com aquestes. Quan viatjo sempre intento passar alguna nit amb vistes al mar, tot i que no sempre és fàcil (no massa car) aconseguir-ho.
ResponEliminaBen cert!. Ara no tinc balancí, però sí una butaca per passar hores i hores davant el finestral veient i sentint ploure.😉
EliminaAferradetes, Risto.
Avant i enrere,
ResponEliminagronxant els instants
que van passant fent del temps
una nova pell
que s’enganxa
sobre els pensaments
i els sentiments,
en fem mots d’allò
que guardem dins,
i van sortint com flors
en jorns de primavera.
I em pregunto fins quan el cos
tindrà aquesta llavor per florir?
qui sap si
Una pregunta que no tinc la resposta...
EliminaGràcies per dur el teu poema fins aquí!
Aferradetes, qui sap si...
El teu poema transmet una sensació d'introspecció i de reflexió sobre el pas del temps i la seva relació amb els sentiments, cosa que sempre sobrevola tots els teus. Les hores que es converteixen en lletres donen la idea que cada moment viscut es converteix en part d´una narrativa personal, on les experiències s´expressen a través dels teus poemes, i l´ús del signe d´interrogació al final del poema suggereix un sentit de incertesa o qüestionament cap al futur. Aquesta incertesa pot ser desconcertant i desafiant, però també pot ser emocionant i estar plena de possibilitats per explorar. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMolt bona lectura del poema, Alfons!.
EliminaJa saps que una vegada han sortit, ja no són meus, per tant hi caben tot tipus d'interpretacions i la teva m'agrada.😉
Aferradetes (ben fresques per aquí).😘🤗
La boira juga amb el pensament i la paraula posa el nom a les ones. Escriuràs bells poemes, Lluna bella i sempre atenta.
ResponEliminaQuin gust veure't per aquí!
EliminaMoltes gràcies per les teves dolces paraules, estimada.
Aferradetes, Olga.
En ese balancín para mirar más allá de lo que los vista alcanza.
ResponEliminaBesos.
Si te sientas en él, tu mente ya vuela.😉
EliminaBesos, Sara.
Una imagen y unas letras para dejar ir la mente. Abrazos Sa Lluna.
ResponEliminaTan lejos como tu interior.
EliminaAferradetes, Eric.
Les lletres es deuen haver d'interpretar, per això esdevenen signes d'interrogació. Molt brillant!
ResponEliminaM'agrada com ho interpretes també. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.