La vertiente más onírico-sensual de la vida, expresada en su más instintiva, o quizás intuitiva forma de dejarse llevar, de dejar que las cosas sucedan por sí mismas, dejar que el contador de los sentidos deje atrás el número de sentidos tradicionales y considere que es más apropiado elevar ese número al infinito, llenar de matices cada poro de la piel, en definitiva cerrar el círculo allá donde el todo y la nada pierden todo sentido.
Me vienen a la mente algunos fragmentos de la obra de Pablo Neruda, «Una poesía de los cinco sentidos»,
Este fragmento
«Allí quiero dormir entre los párpados del mar y de la tierra»
O quizás este otro fragmento de la misma obra.
«Y allí donde respiran los claveles Fundaremos un traje que resista La eternidad de un beso victorioso»
Sa Lluneta , Has escrito unas palabras llenas de vida, pues el erotismo, la sensualidad son la expresión más simple a la vez que intrincada de la vida, o quizás sean su origen, quién sabe... "chi lo sa"
Quan et sents en aquest punt, tots els sentits estan tan oberts, que no es pot distingir quin és un o l'altre. Cada porus de la pell rep i traspua vida...
Gran en Neruda i els seus cinc sentits! i tu per deixar-los aquí. Et deixo un fragment d'en Enrique Serrano que diu així:
"Tú me dices que amar es un silencio, una mirada tierna, un apretar de pechos fundidos en la nieve.
Yo te digo que amar es detenerse en la piel. La magia que nos jode cada día al corregirnos, los dos, de los mismos errores".
I entre poema i poema, una cançó que ens porta a un altre temps, a unes altres nits... però sempre ens queda la sensació a la pell d'allò que vam viure, com si fos molt real, com si fos ara mateix... Chi lo sa, amic!.
Mhmm, my eyes like the word "xiuxiuejar" and I wonder if it sounds as lovely as it looks like. Picture, poem and song form a fine trinity. And blessed is the man to whom it is dedicated. ;-) Aferradetes, Paula.
No es pot dir ni suggerir més amb menys paraules. Enhorabona, Paula.!! Lauren Bacall i Humphrey Bogart es van conèixer durant el rodatge de “Tenir i no tenir”. Després d'això, van seguir junts fins a la mort d'ell, tretze anys més tard. Un xiulet va tenir la culpa de tot, com al teu poema!! :)) https://www.youtube.com/watch?v=m0jG5QiXAB4
Xiuxiuejar no vol dir xiular, és parlar fluixet (susurrar)... aquesta és la diferència entre Lauren Bacall i jo.😅 Moltes gràcies per aquest tràiler, m'ha agradat molt!!.
En esa imagen has querido expresar, lo que transmites con tus palabras.
ResponEliminaUn abrazo.
Ni más... ni menos.😉
EliminaAferradetes, Antonia.
Un estimable refinament en cada mot i exquisit en el seu conjunt.
ResponEliminaBon cap de sermana i aferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
És molt sensual aquest poema.
ResponEliminaBons records.
:)
Petons.
T'ho sembla?... 😉
EliminaPetonets, Xavi.
Me encanta esa foto para un poema hot.
ResponEliminaBeso
¿Hot quiere decir cálido o picante?.🤔
EliminaBesos, Tony.
La vertiente más onírico-sensual de la vida, expresada en su más instintiva, o quizás intuitiva forma de dejarse llevar, de dejar que las cosas sucedan por sí mismas, dejar que el contador de los sentidos deje atrás el número de sentidos tradicionales y considere que es más apropiado elevar ese número al infinito, llenar de matices cada poro de la piel, en definitiva cerrar el círculo allá donde el todo y la nada pierden todo sentido.
ResponEliminaMe vienen a la mente algunos fragmentos de la obra de Pablo Neruda, «Una poesía de los cinco sentidos»,
Este fragmento
«Allí quiero dormir entre los párpados
del mar y de la tierra»
O quizás este otro fragmento de la misma obra.
«Y allí donde respiran los claveles
Fundaremos un traje que resista
La eternidad de un beso victorioso»
Sa Lluneta , Has escrito unas palabras llenas de vida, pues el erotismo, la sensualidad son la expresión más simple a la vez que intrincada de la vida, o quizás sean su origen, quién sabe... "chi lo sa"
Quan et sents en aquest punt, tots els sentits estan tan oberts, que no es pot distingir quin és un o l'altre. Cada porus de la pell rep i traspua vida...
EliminaGran en Neruda i els seus cinc sentits! i tu per deixar-los aquí.
Et deixo un fragment d'en Enrique Serrano que diu així:
"Tú me dices que amar es un silencio,
una mirada tierna,
un apretar de pechos fundidos en la nieve.
Yo te digo que amar es detenerse en la piel.
La magia que nos jode cada día
al corregirnos, los dos, de los mismos errores".
I entre poema i poema, una cançó que ens porta a un altre temps, a unes altres nits... però sempre ens queda la sensació a la pell d'allò que vam viure, com si fos molt real, com si fos ara mateix... Chi lo sa, amic!.
Gràcies, Jota.
Preciosa imagen llena de sensaciones y emociones .
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Luis!.
EliminaUn abrazo.
Mhmm, my eyes like the word "xiuxiuejar" and I wonder if it sounds as lovely as it looks like.
ResponEliminaPicture, poem and song form a fine trinity.
And blessed is the man to whom it is dedicated. ;-)
Aferradetes, Paula.
Doncs sí, sona molt bonic, ho és molt quan es xiuxiueja a cau d'orella.
EliminaMoltes gràcies!.
Is the man to whom it is dedicated happy?... Ai, imagino que sí, però això pertany a la meva intimitat!!.😉
Aferradetes, Sean.
Preciosas palabras y una belleza de imagen. Feliz conjuncion, amiga.
ResponEliminaUn abrazo
Me alegra mucho de que te guste, ¡gracias!.
EliminaAferradetes, amic.
Hi ha moments, en els quals sobretot cal no trepitjar el fre… preciós el teu poema i la imatge li va a mida.
ResponEliminaAferradetes, bonica.
Carme
Haurien de ser tots els moments de no trepitjar el fre... però sería massa bonic, oi?.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
Un bon cant a la vida, ací, sense més ni més. ;)
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
No, tot té el seu perquè, fins i tot allò que pensem que no en té.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets, Alfred.
Per què si, ja és una bona raó per lloa a la vida.
Elimina+ Petonets!
Qualsevol cosa és bona raó.😊
EliminaMés petonets, Alfred.
Jo en tinc molt pocs, de poemes com aquest, crec que només un! M'agrada molt.
ResponEliminaAixò va com va... millor dit, segons el que sents en un moment donat...
EliminaMoltes gràcies, Helena!.
Manos que bien saben de sentimientos y mejor no pisar el freno 😉
ResponEliminaBuen domingo Paula.
Un abrazo.
Nunca deberíamos pisar el freno en estas situaciones...😉
Elimina¡Feliz noche!
Aferradetes, Laura.
Com de costum, un post rodó des del principi al final!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!.
EliminaQuines coses, avui t'he rescatat del correu brossa!.🤔
Aferradetes, Josep.
Great blog
ResponEliminaThank you so much!
EliminaSalutacions, Rajani.
No es pot dir ni suggerir més amb menys paraules. Enhorabona, Paula.!! Lauren Bacall i Humphrey Bogart es van conèixer durant el rodatge de “Tenir i no tenir”. Després d'això, van seguir junts fins a la mort d'ell, tretze anys més tard. Un xiulet va tenir la culpa de tot, com al teu poema!! :))
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=m0jG5QiXAB4
Xiuxiuejar no vol dir xiular, és parlar fluixet (susurrar)... aquesta és la diferència entre Lauren Bacall i jo.😅
EliminaMoltes gràcies per aquest tràiler, m'ha agradat molt!!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
🤦♂️😂
EliminaÉs normal, el traductor de vegades no sap què dir...😅
EliminaEm semblava que havia deixat un comentari... ara torno a passar per aquí i no el veig. Alguna cosa no vaig fer bé. En tot cas, t'he tornat a llegir.
ResponEliminaDoncs no és a correu brossa, estic molt pendent de que no se'm passi cap.
EliminaGràcies per tornar i llegir-me de nou!.