Marianne Stokes, 1908, Death and the Maiden
La mort caminava amb passes curtes i el cap enfonsat entre les espatlles amb la mirada a terra. Ja sabia on anava, havia fet el camí moltes vegades i sempre tornava de buit. Aquella noia, la Mariona, sempre tenia una excusa o passava alguna cosa que li feia la punyeta... —però era avui o mai!... o això pensava mentre la veié que anava a creuar per un pas, el semàfor estava a punt de posar-se vermell i ella volgué passar, quan de sobte es trobà envoltada de cotxes tocant els clàxons impacients, però no hi va haver sort, tampoc aquesta vegada. Un dia la salvà el mòbil quan el gas estava a punt de fer un tro a casa seva; un altre es posà malalta i va tenir a sa mare tot-d'una amb aquells maleïts brous que la van curar de seguida i ja ni volia pensar en aquell dia quan es va girar a la veu d'un amic i caigué aquell arbre centenari, salvant-se pels pèls...
—És impossible!!, amb els anys que porto i no hi ha manera!!, m'estic fent vella o potser aquest jovent està tan aferrat a la vida, què em vol fer acabar amb la meva santa paciència!!.
I se'n tornà per allà on havia vinguda, amb el cap cot, renegant a tort i a dret.
¡JE, JE!!!
ResponEliminaBesos
Me ha gustado tu sonrisa.😉
EliminaBesos, Tony.
Al final ja ho deixa per impossible, ja ni es molesta en intentar-ho... un èxit per la Mariona, dita "La Immortal"! hehehe
ResponEliminaBen trobat, salut !!.
Ja l'has batejada!!... m'agrada, m'agrada, he, he he!.
EliminaMoltes gràcies!.
Salut, Artur.
La Mariona està protegida per quelcom més poderós que la mort.
ResponEliminaQue li duri molts i molts anys.
Petons.
Sembla que sí, oi?
EliminaPetonets, Xavi.
Ja diuen que la bona sort d'uns és la mala sort d'altres, però per a mi i segur que per a la Mariona també, en aquest cas ja va bé que sigui així. :-D
ResponEliminaUn relat molt divertit. Felicitats!
En aquest cas en concret, perfecte per a la Mariona.
EliminaMoltes gràcies, Mac.
Les conses (gairev¡bé) mai surten com un vol. Bon relat!
ResponEliminaAferradetes
Per la Mariona li han sortit molt bé.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Dicen que siete vidas tiene un gato. Esta ha superado la cantidad de vida que tiene el gato.
ResponEliminaUn abrazo.
Y contra quien se juega la vida, mucho más.😅
EliminaAferradetes, Antonia.
Encara sort, que la mort tampoc ho té fàcil.
ResponEliminaAixò es dona una mica de propina.
Magnífic relat.
Aferradetes, sa lluna!
Amb aquesta noia, podríem dir que n'ha tingut molta.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfred.
Tard o d'hora la mort se sortirà amb la seva.
ResponEliminaPerò al pas que va, la Mariona ja serà una velleta i aleshores la mort serà ben rebuda. Potser es faran amigues i tot.
Tot aquest temps té per endavant...
EliminaNo sé jo si es faran amigues després de tants menyspreus.😉
Aferradetes, Xavier.
Me gusta el texto y esa imagen de la muerte que transmite. Abrazo
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Luis!.
EliminaAferradetes.
Igual que la mort l'estava aiguatant des de l'altra banda, algú també ho feia amb pretensions totalment contràries.
ResponEliminapodi-.
Sí, com dues forces contràries... a veure qui guanya!.
EliminaAferradetes, Carles.
T'ha sortit un imaginatiu relat, inspirat per la pintura.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltes gràcies!!
EliminaAferradetes, Joan.
Excelente relato. Imagen impresionante.
ResponEliminaBesitos de anís.
¡Muchísimas gracias, Sara!.
EliminaBesitos dulces.
“Las cosas pasan por algo” (así reza un viejo refrán) y tu protagonista se ha salvado de la parca varias veces, por lo cual, tu obra me invita a explayarme en la imaginación, tejiendo conjeturas, donde Implícitamente Mariona tiene un ángel de la guarda o una energía positiva que la salva de las acometidas de la Muerte. Será quizás porque la vida misma le ha reservado un destino superior.
ResponEliminaComo siempre, quedo encantado de leerte y espero alguna vez encontrar otro capítulo de la “afortunada” Mariona, la cual (conjeturando nuevamente) creo que ha sido tu propio destino quien no te ha permitido “matarla” en tu obra, para así seguir contando con ella y escribir nuevas brillantes historias en tu hermoso blog.
Autora, una vez más quedo agradecido por tan bonita lectura.
¡Cierto!, todas las cosas pasan por algo, bueno o malo. Creo que la lección aprendida de lo malo es mucho más productiva que de lo bueno, que al fin y al cabo (esto último) son momentos felices que no se olvidan fácilmente. ¡Seguramente es Mariona un ser privilegiado!.
EliminaSólo me queda agradecerte, como siempre, tu visita.
Un placer tenerte por aquí.
Un saludo, Juan Carlos.
Aquesta partida d'escacs l'acabarem perdent tots per escac mat, mai més ben dit, però mentrestant tant de bo sapiguem moure les nostres peces tan bé com ho fa na Mariona!!😅 Bon i divertit relat per abordar un tema complicat. Enhorabona, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaNo sabia molt bé com encarar aquest quadre dels relats d'aquest mes, gairebé el donava per perdut, fins que em va venir aquesta idea un mica estrafolària d'una mort avorrida per no assolir el seu propòsit... Aquest tema no m'agrada gaire.😅
EliminaMoltes gràcies, Alfons!.😘🤗
Good story about a famous picture! Kudos!
ResponEliminaStrangely, I was immediately reminded of a completely different story: Somerset Maugham's "Appointment in Samara":
"A merchant in Baghdad sent his servant to the market to buy some provisions. A little while later, the servant returned looking white in the face. In a trembling voice he said, "Just now in the market place I was jostled by a man in the crowd, and when I turned I saw it was Mr. Death. He looked at me and made a threatening gesture. Please lend me your horse, because I want to go to Samara where Mr. Death will not be able to find me." The merchant agreed and lent the scared man his horse. The servant mounted the horse and rode away as fast as the animal could gallop. Later that day, the merchant went down to the market place and saw Mr. Death standing in the crowd. He approached him and said, "Why did you make a threatening gesture to my servant when you saw him this morning?" "That was not a threatening gesture," said Mr. Death. "It was only a start of surprise. I was astonished to see him in Baghdad, because I have an appointment with him tonight in Samara."
Moltes gràcies!.
EliminaInteressant història ens regales avui, la desconeixia del tot. I sí, no ens podem escapar mai d'ella, sempre ens trobarà, fem el que fem, estiguem on estiguem, acudirà ben puntual a la seva cita.
Aferradetes, Sean.
Quina sort o quina traça en escapar-se de la mort... Si és jove, doncs tant de bo que se n'escapi per molts anys.
ResponEliminaBona història. La mort és devia equivocar de persona. He, he, he...
Aferradetes, bonica.
Qualsevol hauria de poder escapar-se'n... sempre que no volgués morir i el seu cos l'acompanyés.
EliminaHe, he, he... la mort necessitava un bon repàs de memòria!!.
Aferradetes, preciosa.
Burlar la muerte, ese sueño eterno de la especie humana …. Buen relato!!! Abrazo
ResponEliminaY parece que no hay manera, la hora nos llega siempre puntual.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Ángel.
Sembla allò del "Correcaminos", aquesta història! "Mala hierba nunca muere"!
ResponEliminaHe, he, he... sí ,sembla que no la pugui enxampar mai!.
EliminaAferradetes, Helena.
Venga. a seguir intentándolo que lo conse guirá.
ResponEliminaUn abrazo.
No sé yo, ya van muchas veces y no lo ha conseguido.😉
EliminaAferradetes, Laura.