What a glorious photo montage accompanying your poem and the 2 Cellos! The corners of my mouth are still on an expedition to my earlobes. Thank you. Aferradetes, Paula.
No, no és un muntatge, així estava el cel una tarda quan vaig mirar per la finestra, l'únic que he fet ha estat enfosquir la imatge. Gràcies!. He. he. he... Be careful that they don't escape into the sky!!.
Más arriba de la luna y de las estrellas, se puede llegar gracias a la imaginación. La testarudez del hombre, hace que vivamos en un mundo violento.Todos deseamos que haya paz en el mundo, pero por intereses ocultos, sigue existiendo las guerras. Feliz domingo.
Sense somnis que em facin volar, sense rialles que m’omplin d’aire i pugui volar, sense que la lluna caigui sota els meus peus. Quan ets a la vora, quan em mires, quan amb la ma premuda em dons un petó, quan em dius t’estimo silent amb els ulls fixes al meu cor, és quan em sento per damunt la lluna, i tant senzill que no em fa falta enlairar-me, si tu “n’ets la culpable”.
Quina curiosa escena!! Aparentment la lluna està en una posició més baixa que l'avió, però a la realitat vola molt, molt més alt que aquest artefacte humà. La lluna, en la seva humilitat, transmet serenitat i calma. Fins i tot quan està ple el seu somriure es mostra tímid i un punt malenconiós. Ja només queden quatre dies per al pleniluni. Molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠
A la meva finestra es veia tal qual, només la vaig enfosquir. Com a molts, tenim un atracció per la lluna, pel seu somriure melangiós; a mi, particularment, em treu moltes boires.😊
That is the apex of minimalism
ResponEliminaAixí com ho vaig veure, així ha quedat.
EliminaAferradetes, roentare.
What a glorious photo montage accompanying your poem and the 2 Cellos! The corners of my mouth are still on an expedition to my earlobes. Thank you.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
No, no és un muntatge, així estava el cel una tarda quan vaig mirar per la finestra, l'únic que he fet ha estat enfosquir la imatge. Gràcies!.
EliminaHe. he. he... Be careful that they don't escape into the sky!!.
Aferradetes dolces, Sean.
Even more spectacular! Kudos.
Elimina;-) I think they do prefer to stay on Earth.
Aferradetes dolces, Paula.
Moltes gràcies!.
EliminaJo també ho crec, especially if they have vertigo!!.😉
Més aferradetes, Sean.
És un bon regal, volar per sobre de sa lluna.
ResponEliminaPetonets!!!
I tant!, jo ho voldria cada dia.
EliminaAferradetes, Alfred.
Todo un reto.
ResponEliminaComplicado pero asumible.
EliminaAferradetes, Luis.
Un poema màgic.
ResponEliminaLes emocions no tenen límits.
Bateguen per l'univers de les passions i somriuen.
Petons.
Gràcies!.
EliminaTu ho has dit molt bé: "Les emocions no tenen límits".
Petonets, Xavi.
Más arriba de la luna y de las estrellas, se puede llegar gracias a la imaginación.
ResponEliminaLa testarudez del hombre, hace que vivamos en un mundo violento.Todos deseamos que haya paz en el mundo, pero por intereses ocultos, sigue existiendo las guerras.
Feliz domingo.
Sueño --> imaginación --> deseo, si existen quizás algún día lo logremos.
EliminaMuy feliz para ti también.
Besos, Antonia.
Des d'allà dalt veus les coses amb més perspectiva.
ResponEliminaI cada cop més clares.
EliminaAferradetes, Xavier.
Tot plegat, BONISSIM!!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Formidable i imaginatiu (ben acompanyat per una minimalista imatge) poema d'amor.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies!
EliminaInspirat com sempre per la màgica lluna.😉
Aferradetes, Joan.
Quin poema més sentimental i dolç! M'agraden molt així, i no de sang i fetge.
ResponEliminaJa saps que això depèn de l'estat d'ànim...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
Sense somnis que em facin volar,
ResponEliminasense rialles que m’omplin
d’aire i pugui volar,
sense que la lluna caigui
sota els meus peus.
Quan ets a la vora,
quan em mires,
quan amb la ma premuda
em dons un petó,
quan em dius t’estimo silent
amb els ulls fixes al meu cor,
és quan em sento
per damunt la lluna,
i tant senzill
que no em fa falta enlairar-me,
si tu “n’ets la culpable”.
qui sap si...
Molt bonic t'ha quedat!.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...!
Aferradetes.
Una lluna juganera , baixa i t'acompanya ;)
ResponEliminaSalut !.
Sempre, sempre, sempre m'acompanya.😊
EliminaAferradetes, Artur.
I és que a voltes la lluna ens ajuda a jugar amb ella.
ResponEliminaUna versió molt maca, la música d'avui.
podi-.
Sí, ella mana.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Carles.
Precioso, y la imagen es impresionante, gracias por compartir amiga mía. Besos y abrazos desde Cantabria.
ResponElimina¡Muchísimas gracias a ti!.
EliminaAferradetes, Germán.
Dues dolces meravelles, la fotografia i el poema. M'encanten tots dos.
ResponEliminaLa música també "bombolleja". Quina bona combinació!
Aferradetes, preciosa!
Miraré de seguir aquest poema, quan em vinguiuna mica d'inspiració.
EliminaMés aferradetes, Paula!
Moltes gràcies, Carme!.
EliminaSempre estàs inspirada, així què quan puguis, tot teu!.😉
Aferradetes dobles, preciosa.
Es estar en el momento justo.
ResponEliminaMaravillosas palabras.
Besos
Un instante inspirador.😊
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Tony.
Tu i sa lluna.
ResponEliminaLa lluna, jo i un tercer.🤭
EliminaAferradetes, Risto.
Quina curiosa escena!! Aparentment la lluna està en una posició més baixa que l'avió, però a la realitat vola molt, molt més alt que aquest artefacte humà. La lluna, en la seva humilitat, transmet serenitat i calma. Fins i tot quan està ple el seu somriure es mostra tímid i un punt malenconiós. Ja només queden quatre dies per al pleniluni. Molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠
ResponEliminaA la meva finestra es veia tal qual, només la vaig enfosquir.
EliminaCom a molts, tenim un atracció per la lluna, pel seu somriure melangiós; a mi, particularment, em treu moltes boires.😊
Bon dimecres, Alfons!.😘🤗
Una bella imagen minimalista en negro, amiga. Te quedó genial.
ResponEliminaMe dice el Santo que gracias por el recuerdo.
Un abrazo fuerte
¡Muchísimas gracias!.
EliminaUn Santo muy cortés.🤭
Aferradetes, amic.
Muy bonito, Sa LLuna. Un abrazo.
ResponEliminaMoltes gràcies, Eric!.
EliminaAferradetes.
Buena mirada y gran pillada Paula. Con estupendo acompañamiento. Ese avión es muy atrevido 😊
ResponEliminaBuen miércoles.
Un abrazo.
¡Muchísimas gracias!.
EliminaCasi, casi parece un cohete... por eso lo de su atrevimiento.🤭
Aferradetes, Laura.