Postal d'una fotografia cedida per la família Llobera-Buades
"A gran necessitat, gran diligència" -Ramon Llull-
No sé exactament de quin any és, suposo que està entre 1945 i 1960. La postal no posa altres dades ja esmentades i tampoc recordo perquè la tinc, suposo que va aparèixer entre els papers de mumarona... però com dic, no n'estic segura. El fet és que la Carme va pujar un post on es mostrava com era el Pla de Santa Maria a 1954 i em vaig recordar que tenia aquesta postal.
Vaig pensar que poques coses han canviat d'aquest paisatge, tret de les persones i les maneres de desplaçar-se. Vaig cercar entre les meves fotos si en tenia cap de 2023... però no n'hi havia des d'aquest angle, així que em vaig proposar sortir al carrer i tornar a la plaça a fer-ne una, perquè veiéssiu les diferències.
És una manera de rendir homenatge a un carrer que em va veure néixer fa 66 anys, on vaig jugar i créixer i... on vaig viure fins els vint-i nou anys.
Salut!!🥂
[GENER ~ 2024]
Happy birthday, Paula, and for your next sun-orbit on Route 66 all the best of health & love, leisure & inspiration, success and joy, and lots of serene calmness and calm serenity.
ResponEliminaHave a lovely day.
Aferradetes & take this virtual rose ... ;-)
Since Mozart shares your birthday, here's a musical gem for you:
EliminaPiano Concerto K488, played by Friedrich Gulda, one of the greatest Mozart interpreters, who died in 2000 ... on Mozart's birthday. Enjoy!
Moltíssimes gràcies pels teus desitjos!.
EliminaEl dia ha anat com ha anat... estrany com a poc.😉
Pel que fa als regals, molt ben triats, m'agraden les roses i la música de Mozart. Així que doblement agraïda.
Aferradetes, Sean.
Bona idea, sa lluna! Aquests edificis religiosos (crec que és una església, no?) són els que se salven del pas del temps. En aquest cas, del carrer que et va veure nèixer, tampoc no ha canviat gaire res. La part esquerra una mica, però tampoc no tant. Bonic que es conservi!
ResponEliminaAferradetes!
Gràcies!. Sí, és l'església més gran d'Inca.
EliminaLa part esquerra imagino que és la de les cases, doncs només han canviat les façanes, res més.
Aferradetes, Tresa.
Saps, quan vaig llegir el teu comentari al post de la Carme vaig seguir l'enllaç que hi vas posar per veure aquesta postal i a continuació vaig entrar a Google Maps per buscar el mateix indret en l'actualitat. Com li vaig dir a ella, m'agrada jugar a aquest joc de les diferències temporals amb imatges antigues perquè una fotografia atura el temps, però el temps no s'atura.
ResponEliminaEn aquest cas, però, sembla que l'essencial s'ha mantingut (si fins i tot hi ha el 'mateix' home assegut al racó inferior esquerre :-D) i això no és cap mala notícia. Mantenir el que de veritat importa també és una bona manera d'avançar.
Un bon homenatge al teu carrer i una immillorable ocasió per desitjar-te un feliç aniversari. Per molts anys!!
Doncs sí, la fotografia atura el temps en un clic i quan la mirem ens porta exactament a aquell instant i no a un altre.
EliminaCalla, que quan vaig anar a fer-la i vaig veure aquell jove assegut, em vaig posar a riure. No podia creure que pogués trobar a una persona tal com estava a la postal. Fins i tot vaig pensar que podríeu creure que ho vaig fer a posta amb un conegut, però no, per a mi va ser un gran regal!.
I que vosaltres ho veieu, moltes gràcies, Mac.
Ara ens queda dir, com passa el temps, i com ens canvia les coses.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Sí, passa lent o ràpid segons la nostra edat... i ens canvia, per dins i per fora.
EliminaAferradetes, Alfred.
Per cert, moltes felicitats, per aquests arredonits 66!!!
EliminaPetonets, sa lluna!!!
Moltíssimes gràcies!!
EliminaPetonets, Alfred.
En allò essencial no sembla que hagi canviat gaire, encara que segur que tu trobaràs mil diferències, perquè és un carrer molt unit a tu. La façana de l'esquerra sí que ha canviat molt. A la foto antiga es veuen aquests porticons amb lamel·les de fusta tan característiques i que em van cridar tant l'atenció quan vaig estar per allà fa molts anys. També ha desaparegut el petit campanar que treu el cap sobre la teulada de l'església. A la foto actual es veu al fons un edifici alt de factura més moderna. I els vehicles de motor, és clar, que ara dominen gairebé tot l'espai urbà, com passa a tot arreu. En fi, tants records!! Per cert, Paula, moltíssimes felicitats pel teu aniversari!!😉🤗😘🎈
ResponEliminaLes façanes s'han retocat una mica, però els edificis son els mateixos i el petit campanar va passar al de la torre principal. L'edifici alt que es veu darrera és el "gratacels" del poble, només en van fer un i ja no més.😅
EliminaMoltes gràcies, Alfons!.
Aferradetes i salut. 😘🤗
Un precioso e imagino que preciado recuerdo. Abrazo 🫂
ResponEliminaSí, lo es.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
¡Feliz cumpleaños, Paula! Te deseo que al igual que esas vistas que no han cambiado con el paso de los años, tú también te conserves igual de maravillosa siempre y que vivas muchísimo más. 🥂 Que este sea un cumple y un año sensacional.
ResponEliminaUn gran abrazo, con todo cariño.
¡Muchas gracias, Sara!.
EliminaBueno, lo de conservarme como ellos sabes que es imposible, pero hacemos lo que podemos.😅
Aferradetes ben fortes.
De lucidez, amiga. La apariencia no es importante.
EliminaBesos.
No sólo es apariencia... pero sí, la lucidez es lo que importa.😉
EliminaBesos, Sara.
Moltes felicitats pels 66!!!
ResponEliminaQue siguin moltíssims més.
Quan veig fotos antigues sempre penso en les persones que surten y que ja no hi són.
Som tan efímers...
Potser el nen que va a sobre del carro encara hi viu.
Els arbres i les pedres han vist moltes generacions.
Petons.
Moltíssimes gràcies!!.
EliminaEm té ben desorientada aquesta foto, podría ser ben bé el meu avi... però veig que és molt major perquè el nen que és al carro sigui el seu fill. El meu avi tenia un carro com aquest, però tampoc em quadra amb el nen... mai ho sabré!.
Aquesta plaça en concret, n'ha vist moltíssimes.
Petonets, Xavi.
Si no fuera por los vehículos que circulan, poco ha cambiado en la plaza en razón de sus edificios.
ResponEliminaUn abrazo.
Realmente sólo las han acondicionado, un poco de pintura, cambio de persianas, cosas así... y los vehículos, ¡por supuesto!.
EliminaAferradetes, Antonia.
Doncs encara es manté ben igual ! , només els carros han canviat per carros de gasolina !.
ResponEliminaFelicitats i per molts anys ;)
Els edificis no han canviat massa, ni la font, ni l'església.
EliminaMoltíssimes gràcies, Artur!
Aferradetes.
Pel que fa al carrer, cert, poc ha canviat. Les persones segurament sí, alguna d'elles igual no hi és...
ResponEliminapodi-.
Potser algún nen que s'hi veu, sí. Sense saber l'any de la foto és força complicat saber-ho.
EliminaAferradetes, Carles.
¡Hola sa lluna! Me ha gustado mucho tu post, gracias por compartirlo.
ResponEliminaExcelente contenido tu Blog de fotografía.
Muy buenas imágenes y creativas. Me gusta cómo captas los contrastes.
Y desearte un buen fin de semana.
Un saludo. Blues Hendrix 📷 😊 🎨
¡Muchísimas gracias, Hendrix!
EliminaBienvenido a este rincón.
Saludos.
Per molts anys Paula, a tu i a la plaça.
ResponElimina(La foto antiga, pels autos que es veuen al fons, diria que s'acosta més al 1945 que al 1960)
Moltíssimes gràcies, en vida vostra!!.
EliminaSegurament s'hi apropa més, no tinc cap data.
Aferradetes, Xavier.
Felicidades, Paula a mi me faltan aun once días, aunque serán 71 y dentro de unas semanas a lo mejor si los compañeros me dejan lo mismo me pasare por esa calle a ver como esta ahora en directo.
ResponEliminaBesos
¡Muchas gracias!
EliminaLos acuariano(a)s pisando fuerte.😅
Si os acercáis, será un placer compartir palabras con un café.
Besos, Tony.
L'anyada del 58 és increïble, ha generat un “caldo” amb bon aroma, intens sabor, i un cos a tota prova (deia un refrany "cada cuba huele al vino que contiene", i aquesta "cuba" desprèn un aroma perfumat amb infinitat de matisos, això sí, els primers "caldos d'aquesta anyada estan sota el signe de l'Aiguader (Aquari), i això vol dir que la intensitat amb la qual es manifesta, de tant en tant quedi aiguada diluint una mica la intensitat del seu sabor, però també és cert que recupera molt aviat les seves qualitats.
ResponEliminaMoltíssimes felicitats Sa Lluneta i continua enriquint aquest "caldo".
Tu que ho saps molt bé!.😉 Això de ser part d'un brou no ho havia pensat mai, però també és cert que la definició s'escau molt bé amb mi... i segurament també amb tu. I molt cert també que som intensos (no sempre, ni amb tothom) i quan ens diluïm (més per avorriment que res més), aviat recuperem tota l'essència.
EliminaMoltes gràcies, amic!.
Des d'aquí també et felicito, perquè néixer el mateix dia del mateix any, és una cosa extraordinària que s'ha de celebrar a bombo i platerets. 😉🥂
Aferradetes amb pessics, Jota.
Love the frame! And happy birthday to you too!
ResponEliminaThank you so much!!
EliminaAferradetes, roentare.
Muy bella entrada, amiga, en la que nos hablas del pasado (tu pasado, ademas) y el presente. Me encantó.
ResponEliminaUn abrazo
Me gusta hablar de mí y... que me escuchen, ¡jajaja!.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.
I like your site and content. thanks for sharing the information keep updating, looking forward for more posts. Thanks
ResponEliminaវេបសាយភ្នាល់ Tennis
Muchas gracias a ti por venir.
Elimina¡Bienvenida!.
Realment veig que és dels llocs que l’espai ha canviat menys i han sabut guardar la part antiga i conservar-la. No sempre es així. En quan l’any de la foto jo m'atreviria a dir que pugui ser pel voltant de 1930 (més o menys). Jo això ho dic pel model d’automòbil que hi ha més al fons, que es devia fabricar-se l’any 1925. Desconec el lloc i em puc equivocar de molt. Un magnífic document que avui ens regales. Bon diumenge i aferradetes!!!
ResponEliminaJo que hi he viscut et puc dir que sí, que es conserva molt bé. I l'any de la foto segueix sent un misteri que no crec que pugui resoldre. El senyor que està assegut, podria ser el meu avi, que tenia un carro com el de la foto i que just està davant ca els pares, però no sé ben bé com situar els nens que hi surten, en relació amb ell...
EliminaAferradetes, Joan.
A cercar les 7 diferències! Que qualsevol temps pretèrit fou millor, per a mi és cert.
ResponEliminaSi mirem el que ens envolta, també hi estic d'acord.
EliminaAferradetes, Helena.
Blues Hendrix
ResponElimina¡Hola sa lluna!
¡Pasaba a desearte un feliz domingo!
¡Un abrazo! Blues Hendrix 😊
¡Feliz lunes, Hendrix!.
EliminaAferradetes.
Tens raó, han canmviat molt poques coses i el lloc es plenament identificable.
ResponEliminaMagnífic post!
Aferrradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Per molts anys, Paula! I una abraçada d'aniversari. Tu també ets de gener, com jo, però ni del mateix dia ni del mateix any. Ens en portem 6, igual que amb ma germana petita i ella també és de gener.
ResponEliminaA mi m'hauria agradat, allà, sobre la marxa fer aquesta comparativa de fotos, amb l'actualitat. Però no la vaig saber fer, no podia saber ni de quin costat estava agafada la foto antiga. No reconeixia res.
M'ha encantat la teva comparació, perquè està tot igual, només han canviat els "accessoris" els cotxes, les robes, i les persones.
Aferradetes, bonica!
Doncs per molts més, nina!.
EliminaHi ha llocs que no se semblen gens, entenc que estiguessis confusa.
El meu racó és inconfundible, gaire res ha canviat en aquesta plaça; però no puc dir el mateix de la plaça de baix, l'antiga Plaça Mallorca, no hi té res de la vella... potser només la mida.
T'he d'agrair que posessis la teva foto per dues coses: la primera perquè em vas portar bonics records i, la segona, per haver-me "obligat" a anar-hi per fer la foto, ja que el peu no em deixa sortir massa de casa.
Moltes gràcies, preciosa!.
Aferradetes.
Me gusta mucho la iniciativa de hacer fotografías desde los mismos ángulos y encuadres de las de época. También yo tengo algunas en mi colección privada, al igual que tu, son de los sitios donde me crié sobre todo. Nostálgicos?
ResponEliminaUn petó :)
Yo la tenía fotografiada desde muchos ángulos, però no tenía ninguna desde ese lado y para hacer el post tuve que ir hasta allí y hacerla, con la suerte y la sorpresa de encontrar una joven sentado en el mismo lugar que el señor mayor de la foto original.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Petonets, Gumer.
M'encanta veure el pas del temps i els canvis socials amb la comparació de fotos d'un mateix lloc. Segurament, trobaríem menys diferències entre una foto del 1900 i del 1970, que una del 1970 i 2000. Les coses han canviat molt en els darrers 40 anys.
ResponEliminaI des del 2000 fins el 2024, ni t'explico!.
EliminaA mi m'agrada veure com es transforma, però sense tocar l'essència dels llocs...
Aferradetes, Risto.