Moltes gràcies, nina!. De fet just abans s'estaven donant petons, el temps que vaig tenir per agafar el mòbil.😅 Crec que per molt que faci la llenya, no pot competir amb la passió...
Feuer der Liebe Lodert in ihren Herzen Heiß und lichterloh. * Foc d'amor Flamencs als seus cors Calent i ardent. - - - Very intriguing photo, Paula, and a fitting song. Lovely.
Crec que aquest cop el traductor ha jugat amb tu, la traducció més acertada crec que és:
Foc d'amor Crema als seus cors Calent i ardent
Flamencs = gesellig lebender, graziler, weiß, rot oder rosafarben befiederter großer Wasservogel mit sehr langen Beinen, sehr langem Hals und einem vorn abgebogenen Schnabel.
M'alegro molt que t'hagi agradat. Moltes gràcies pel teu haiku i per les paraules!. Aferradetes, Sean.
Bé, és que als traductors no hi ha qui els entengui.😅 Pensant una mica, crec haver trobat la confusió, podrien ser "flames" enlloc de "flamencs". I quedaria així:
Foc d'amor, flames als seus cors, calent i ardent.
És la meva interpretació que podria ser correcta o no.🤷♀️ Aferradetes i petonets, Sean.
¡Muchas gracias!. El origen de estas conocidas celebraciones se vincula a ritos de origen pagano previos a la implantación del cristianismo, donde se celebraba la llegada del solsticio de verano (hogueras de San Juan) y del solsticio de invierno (hogueras de San Antonio) . En invierno las tradiciones y las "rarezas" más arraigadas de la isla salen a la calle en forma de hogueras (foguerons), demonios (dimonis), bendiciones (beneïdes) y cenas a la luz de la luna. Con el fuego de las hogueras se simbolizaba a la vida, la purificación y la renovación, además se rinde homenaje a los animales que eran y son fundamentales en la vida diaria, ya que sirven de alimento, de forma de transporte y de trabajo en las tareas del campo. Claro que no conoces nuestras costumbres y tradiciones, si sólo pasas en barco y de lejos por las islas.🤭
Oiga, que esas hogueras sanjuanescas tambien se hacen por estas tierras... Que esos origenes paganos los tenemos comunes... Aunque, eso sí, lo reconozco, cuando recorro el mar en mi yate lujoso no suelo acercarme mucho a la costa, ya que tengo miedo atroz, como mi amigo Odiseo, a que algún Polifemo me tire piedras o alguna sirena me lance cantos de amor cruel... Un abrazo pagano, amiga
Escucho y respondo... ¿entonces por qué niega usted las fiestas de su siglo?, si ya estaban ahí antes de que sus ojos pudieran ver la luz del sol. ¡Ay hombre de poca fe, jejeje!. Por aquí puedes encontrar alguno-a que lance piedras con su honda, pero no hay que preocuparse, sólo le hará un chichón que tiene fácil solución.😅 Y podrá disfrutar de los manjares que se sirven en la víspera de San Antonio.
Aquesta coincidència entre el foc interior i l'exterior és màgica! Molt bona la fotografia i el poema. És un final brillant "sense destorbar la nit", sense anar massa enllà.
Es canvia el tronc en calor i llum, com la mirada també encén un foc intern que el temps no minva. Cara a cara vol viure per sempre aquest mirar que la nit no apaga.
Camines de revolada davant meu i la faldilla oneja de volta en volta per ennuegar-me el cor. Si els llavis brases ardents em cauen a sobre, em trobo el cor roent i necessito veure una cervesa fresca com en els vells temps. Quan marxes et segueix el flaire natural de flors i herbes com quan passejàvem pel parc agafats de les mans. Només em queda recordar els cossos units ballant la nostra cançó i entre giragonses et noto la pell, càlida tan a prop que en semblen una de sola. Dis-me que l’espera serà curta, i també una quimera que aviat s’acabarà entre llavis de nou units esperant el disc per sonar un altre cop. Engegaré el rec que estigui molla la gespa del jardí i esporgaré el nostre roser, a la nevera deixaré la cervesa i besaré el vidre per on vaig veure que marxaves, per allí et tornaré a veure quan retornis a mi.
Sí, i tant!. Van fer foguerons als carrers el divendres a la nit, per poder anar a Sa Pobla el dissabte, que és on es fa la festa més gran de Sant Antoni.
Bona foto, potser presa des del balcó prodigiós? Enhorabona, Paula!! El foc ens escalfa per fora i les demostracions d'afecte ens escalfen per dins. Ambdues formes de calor són necessàries, però la calor interior ens fa molt més fortes emocionalment i ens ajuda a suportar millor el fred exterior, una cosa sempre molt necessària. Aferradetes i molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠
Moltes gràcies!. No, aquest cop va ser des de la finestra de la cuina, ja saps que visc a una casa sense parets... tot finestres cap a fora. Jo que sóc fredolica de mena, en necessito doble ració.🤭
Excel·lent imatge per a il·lustrar les teves sempre encertades paraules.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Aquest és el foc més envejable de l'univers.
ResponEliminaPetons.
I tant!, és el millor que hi ha.
EliminaPetonets, Xavi.
Una imatge molt bonica. El foc i el foc... en competència, a veure quin escalfa més!
ResponEliminaLa llenya al seu ritme, ells accelerats...
Aferradetes, bonica!
Moltes gràcies, nina!. De fet just abans s'estaven donant petons, el temps que vaig tenir per agafar el mòbil.😅
EliminaCrec que per molt que faci la llenya, no pot competir amb la passió...
Aferradetes, preciosa.
Un caliu que atrau com l'agulla de l'imant.
ResponEliminaUn caliu que no acaba... mentre dura, és clar!.
EliminaAferradetes, Xavier.
Muy onírica esa imagen que le va de perlas a la entrada de Hoy.
ResponEliminaBesos
Se comían a besos. (Envidia de la mala.😜)
Elimina¡Gracias!.
Besos
Feuer der Liebe
ResponEliminaLodert in ihren Herzen
Heiß und lichterloh.
*
Foc d'amor
Flamencs als seus cors
Calent i ardent.
- - -
Very intriguing photo, Paula, and a fitting song. Lovely.
Crec que aquest cop el traductor ha jugat amb tu, la traducció més acertada crec que és:
EliminaFoc d'amor
Crema als seus cors
Calent i ardent
Flamencs = gesellig lebender, graziler, weiß, rot oder rosafarben befiederter großer Wasservogel mit sehr langen Beinen, sehr langem Hals und einem vorn abgebogenen Schnabel.
M'alegro molt que t'hagi agradat.
Moltes gràcies pel teu haiku i per les paraules!.
Aferradetes, Sean.
Gepriesen seien die Übersetzungsprogramme. ;-)
EliminaDanke für Deine Korrektur, Paula!
La pau de la nit.
Bé, és que als traductors no hi ha qui els entengui.😅
EliminaPensant una mica, crec haver trobat la confusió, podrien ser "flames" enlloc de "flamencs". I quedaria així:
Foc d'amor,
flames als seus cors,
calent i ardent.
És la meva interpretació que podria ser correcta o no.🤷♀️
Aferradetes i petonets, Sean.
One can sense their passion
ResponEliminaSí, em va arribar com si fos ells.😉
EliminaAferradetes, roentare.
Una alegoría preciosa. Abrazo
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Luis.
La imagen queda de cine, pero eso de hacer hogueras en las calles no lo veo yo muy claro... Se ve que ya no soy de este siglo...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¡Muchas gracias!.
EliminaEl origen de estas conocidas celebraciones se vincula a ritos de origen pagano previos a la implantación del cristianismo, donde se celebraba la llegada del solsticio de verano (hogueras de San Juan) y del solsticio de invierno (hogueras de San Antonio) .
En invierno las tradiciones y las "rarezas" más arraigadas de la isla salen a la calle en forma de hogueras (foguerons), demonios (dimonis), bendiciones (beneïdes) y cenas a la luz de la luna. Con el fuego de las hogueras se simbolizaba a la vida, la purificación y la renovación, además se rinde homenaje a los animales que eran y son fundamentales en la vida diaria, ya que sirven de alimento, de forma de transporte y de trabajo en las tareas del campo.
Claro que no conoces nuestras costumbres y tradiciones, si sólo pasas en barco y de lejos por las islas.🤭
Aferradetes, amic.
Oiga, que esas hogueras sanjuanescas tambien se hacen por estas tierras... Que esos origenes paganos los tenemos comunes... Aunque, eso sí, lo reconozco, cuando recorro el mar en mi yate lujoso no suelo acercarme mucho a la costa, ya que tengo miedo atroz, como mi amigo Odiseo, a que algún Polifemo me tire piedras o alguna sirena me lance cantos de amor cruel... Un abrazo pagano, amiga
EliminaAh, por cierto, joven, tiene usted razón en lo de Hopper... Lo tuve en cuenta cuando cree aquella imagen... Acertaste de pleno
EliminaSi es que una tiene muy buen ojo, igual que el paladar.
Elimina¿No hay premio por acertar?.😉
Escucho y respondo... ¿entonces por qué niega usted las fiestas de su siglo?, si ya estaban ahí antes de que sus ojos pudieran ver la luz del sol. ¡Ay hombre de poca fe, jejeje!. Por aquí puedes encontrar alguno-a que lance piedras con su honda, pero no hay que preocuparse, sólo le hará un chichón que tiene fácil solución.😅 Y podrá disfrutar de los manjares que se sirven en la víspera de San Antonio.
EliminaMés aferradetes, amic.
Aquesta coincidència entre el foc interior i l'exterior és màgica! Molt bona la fotografia i el poema. És un final brillant "sense destorbar la nit", sense anar massa enllà.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, Helena.
Un poema preciós !.
ResponEliminaSalut ;)
Moltes gràcies, Artur!.
EliminaAferradetes i salut.
Es canvia el tronc en calor i llum,
ResponEliminacom la mirada també encén
un foc intern que el temps no minva.
Cara a cara vol viure
per sempre aquest mirar
que la nit no apaga.
qui sap si...
Tant de bo aquest tipus de mirades, no s'apaguin mai!.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Un molt bon i amorós conjunt de poema i imatge. Més amor i menys odi és el que manca.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies!.
EliminaNo entenc a la gent que no sàpiga estimar, l'odi només fa mal a qui el porta.
Aferradetes, Joan.
Un foc que escalfa l'ànima.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
... i el cos... crec i sé que ho escalfa tot!.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
En resposta a l'entrada musical.
ResponEliminaCamines de revolada davant meu
i la faldilla oneja de volta en volta
per ennuegar-me el cor.
Si els llavis brases ardents
em cauen a sobre,
em trobo el cor roent
i necessito veure una cervesa fresca
com en els vells temps.
Quan marxes
et segueix el flaire natural
de flors i herbes
com quan passejàvem
pel parc agafats de les mans.
Només em queda recordar
els cossos units
ballant la nostra cançó
i entre giragonses et noto la pell,
càlida tan a prop
que en semblen una de sola.
Dis-me que l’espera serà curta,
i també una quimera
que aviat s’acabarà
entre llavis de nou units
esperant el disc
per sonar un altre cop.
Engegaré el rec
que estigui molla la gespa del jardí
i esporgaré el nostre roser,
a la nevera deixaré la cervesa
i besaré el vidre
per on vaig veure que marxaves,
per allí et tornaré a veure
quan retornis a mi.
qui sap si...
Moltes gràcies, qui sap si... !
EliminaAferradetes.
Aquesta foguera és real? A Barcelona, al barri de Gràcia, cada any fan foguerons per Sant Antoni.
ResponEliminaSí, i tant!. Van fer foguerons als carrers el divendres a la nit, per poder anar a Sa Pobla el dissabte, que és on es fa la festa més gran de Sant Antoni.
EliminaAferradetes, Risto.
Bello poema que va muy bien con la foto. Abrazotes Sa LLuna.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Eric.
Bona foto, potser presa des del balcó prodigiós? Enhorabona, Paula!! El foc ens escalfa per fora i les demostracions d'afecte ens escalfen per dins. Ambdues formes de calor són necessàries, però la calor interior ens fa molt més fortes emocionalment i ens ajuda a suportar millor el fred exterior, una cosa sempre molt necessària. Aferradetes i molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaNo, aquest cop va ser des de la finestra de la cuina, ja saps que visc a una casa sense parets... tot finestres cap a fora.
Jo que sóc fredolica de mena, en necessito doble ració.🤭
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Fuegos distintos y ambos calientan alma y cuerpo. Gran foto para ilustrar tus palabras.
ResponEliminaUn abrazo Paula.
Sí, muy diferentes... si me dan a elegir, prefiero el del amor.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.