Havia sortit de casa després de mesos de no trepitjar el carrer, fresquejava i feia una mica de vent i s'aturà al banc de la plaça. Li passaren un grup de noies per davant, aixecà el cap per saludar-les, però no li feren ni cas. Quin temps aquells en que les persones eren persones...!. Esbufegava, havia sortit molt de pressa sense recordar que ho havia de fer a poc a poc. El sol l'escalfava i es tragué l'abric, no sabia que era estar malalt fins que les cames li deixaren de respondre. Un cop d'ull al mòbil, cap missatge... tot era vell i mal de coure, com ell mateix.
Molt més temps per coure i fer un brou de vell.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Ja ho diuen: "gallina vella fa bon brou", tot i que avui dia n'hi ha tants que no en volen sentir ni l'olor!.😔
EliminaAferradetes, Alfred.
There is a gripping grief going on
ResponEliminaLa solitud fa mal.
EliminaAferradetes, roentare.
Cerco a la pantalla la imatge
ResponEliminaque recordo de mi mateix fa un temps
i que no em recorda el
que he vist a l’aparador del davant.
Mentre el cor reposa els batecs de cursa
que he fet en apropar-me al banc
i donar-me temps pe reposar i respirar,
un reguitzell de joventut m’ha passat pel costat
i m’ha fugit del voltant sense temps
d’empeltar-me del seu esperit.
Només el tebi sol m’entén,
vam fer la mili junts
i llavors si que corríem
i el món era nostre.
Per a ell sempre ho ha estat,
però em deixava compartir
la sensació del seu poder.
Ara el sol es tebi, com jo,
però hi haurà un retorn de la seva força
mentre que de la meva només
en quedaran mancances.
Segueixo cercant la imatge meravellosa
de la meva joventut,
i ara me n’adono que no la duc,
en aquells temps no teníem mòbils
i mai la vaig posar.
Chapeau!!!.
EliminaAferradetes, qui sap si...
Fer-se vell no és cap ganga, però no fer-se'n és pitjor.
ResponEliminaAbraçades!!
Depèn en quin estat hi arribis, no creus?.
EliminaAferradetes, Mac.
ResponEliminaEs lo que tiene el tiempo... Que no se para por nada ni por nadie.
Besos
Todo es efímero, incluso nosotros.
EliminaBesos
La vida té els seus temps i cal adaptar-s'hi... o almenys intentar-ho!
ResponEliminaAferradetes
Adaptar-s'hi o morir a l'intent... that is the question!.🤷♀️
EliminaAferradetes, Josep.
Haurà de pensar el perquè d'aquesta situació. Molt ben vista, Lluna!
ResponEliminaUna abraçada.
Ui, n'hi pot haver-hi tants i tots tan diferents!.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Jordi.
Mai m'hauria imaginat que a mesura que es van complint anys ens anem tornant invisibles.
ResponEliminaUn veritable prodigi de la física emocional.
Petons.
Sí, és complicat pensar-ho quan a casa teva no ho has vist mai; on davant de tot i sense discussió hi havia els avis.
EliminaEns tornem no, ens van fent invisibles.
Petonets, Xavi.
No es fácil la vejez, implica una serie de impedimentos que nadie joven ve, ni siente, ni le importa.
ResponEliminaBesos.
¡Què penita me da todo!.
EliminaBesos, Sara.
Moltes vegades la vellesa té aspectes de tristor.
ResponEliminapodi-.
Si no hi ha qui es preocupi per tu, és molt trista.
EliminaAferradetes, Carles.
Aquelles flors músties,
ResponEliminala vella porta que grinyola,
els fermalls rovellats,
el reflex del toll enfront el casal,
L’insegur caminar.
L’antic paller enrunat,
el degoteig de l’aixeta de la plaça,
solitud a l’horabaixa en el port,
ones solitàries d’hivern,
la brillantor de les roques xopes.
Llegir Estellés rere uns vidres xops,
el gos endormiscat vora el foc,
la flaire al bullir el bròquil,
escoltar Darn That Dream de Dexter Gordon.
Un viatge a l’interior, a l’ànima, al jo.
Aferradetes, Paula!
Ser un llibre vell
Eliminaque porta moltes fulles obertes
i lletres deslluïdes de tant llegir.
La vellesa porta tantes coses
de l’ahir que no marxa
de dins del cap
si no el fa marxar l’oblit.
Tantes coses
que la vida t’ha fet estimar
per petites i per ser repetides
que ara ja són la marca del teu creixent.
L’olor d’unes flors
que ja no hi són
i que d’altres portaran,
l’aire fred que passa per forats
que el temps ha fet a les portes
que ens envolten.
Mirant en miralls
que són només vidres
que et trobes pels carrers
i et dibuixen el rostre
que t’ha deixat la vida.
Tantes arestes té el cos
que les podria mirar
de moltes maneres
i la reflexibilitat em deixarà copiar.
Tantes trenes podria trenar
amb els fils solts
que la vida m’ha deixat,
que penso deixar-los a l’aire
que el vent els faci volar.
Moltes gràcies als dos per aquests preciosos i sentits poemes!.
EliminaAferradetes, Joan i, per a tu, qui sap si...
La soledad, es un problema de nuestro tiempo y afecta a muchas personas mayores.
ResponEliminaUn abrazo.
Integrarse a los cambios es complicado, cuanto más si te apartan.
EliminaAferradetes, Antonia.
Er ist etwas früher als verabredet an "ihrer" Bank eingetroffen. Er lächelt innerlich voller Vorfreude, als er sich ihre Ankunft vorstellt. Wie immer ein paar Minuten später. Außer Atem lachend, wird sie sich neben ihm auf die Bank sinken lassen und ihn anstrahlen: "Da bin ich schon, Liebling."
ResponEliminaDie Sonne steht hoch. Aber nicht nur deswegen wird ihm warm. Er zieht den Mantel aus. setzte sich wieder, fingert sein smartphone aus der Tasche und stellt es aus. Niemand soll sie beide stören.
Aferradetes, Paula. ;-)
Was für eine süße und zarte Geschichte ... aber so weit von der harten Realität entfernt.
EliminaEin sehr schönes Detail von Dir.
küßt, Sean.😉
Ho sabem que la vellesa és fragilitat, la sala d'espera, tal com diu l'Alberto Cortez... és l'inevitable.
ResponEliminaNo, no es pot evitar, però sí que sigui més dolça.
EliminaAferradetes, Xavier.
Hay tantas opiniones o modos de mirar la vejez como personas mayores hay en el mundo. La mía, en este caso no coincide con la que parece querer comunicar tu imagen de hoy.
ResponEliminaLa foto es estupenda con un blanco y negro para nota alta y con una muy buena composición. Abrazo
Cierto, tantas como personas mayores... y sus circunstancias.
Elimina¡Muchísimas gracias!.
Aferradetes, Luis.
La vellesa arriba i segurament, sense adonar-nos que ja ens acompanya en els nostres dies...si no li fem cas, ella sap com fer-ho!
ResponEliminaSalut ;)
Sí, ens arriba a tots... no sé si és un conhort.😅
EliminaAferradetes, Artur.
En resposta a l'entrada musical
ResponEliminaM’arriba tard aquesta cançó,
que vaig sentir
en la joventut indomable
i incrèdula que la veia tan lluny.
I ara que navego en aquest mar quiet,
descobreixo que m’arriben tard els records
d’aquells sons d’una veu
que m’agradava tant,
un poeta que em cantava de la vida,
dels amors i de tot allò pel que patiria.
Repetiré les paraules
amb els fets quotidians
d’una vida que es va gastant
sense saber on s’acaba el fil,
desitjant que tardi en acabar-se
si la vida em respecta una mica.
Vull ser vell com els vells
que he vist a la vora,
amb el respecte,
que ara manca,
i que abans tothom tenia.
Vull ser vell per continuar ensenyant
de les equivocacions patides
i recordar als del costat
la bellesa d’un somriure,
la calidesa d’un petó
i la tristesa de qualsevol pèrdua.
Vull ser vell per compartir-ho
amb la companya de tots els dies
de la resta de la meva vida.
Vull ser vell per tindre temps
d’escriure coses que ningú llegirà,
fer dibuixos que s’ompliran
de pols tots sols
i pintar amb aquarel•les
que el sol descolorirà.
Vull ser vell per veure la lluna de nit
i dir-li pels matins bon dia!
Vull ser vell pel que costa ser-ho
i perquè no tothom hi arriba.
Vull ser vell i no perdre els records pel camí
per tenir sempre a la memòria
els vells amics i els ahirs
que mai desapareixen.
Vull ser vell per seguir escoltant
les cançons de la meva vida,
amb la mà agafada
de qui tant m’estima.
Vull ser vell per tantes coses
que em deixo,
i per les que ara no hi penso.
Vull ser vell,
qui sap si... per amagar algun secret
que el cor ferit
no em deixa viure com voldria.
"Vull ser vell pel que costa ser-ho
ResponEliminai perquè no tothom hi arriba".
Aquesta és una veritat com un temple.
Moltes gràcies, qui sap si...!
Muitas vezes sendo literal no que li, penso que a vontade de trancar-me em casa é ruim porque isola do restante da vida, o que assusta quando se resolve sair. Qaunto ao ser velho, eu tenho muitas linhas para esse pensamento. Bju
ResponEliminaTens raó, com menys surts més por fa... però de vegades no depèn de tu mateixa.
EliminaPetonets, Rô.
Tenia jo una tieta velleta, que era com una àvia per a mi, perquè es portaven molts anys amb ma mare i deia "no es pot ser vell per cap diner" i jo, que ja m'hi vaig trobant, penso que tenia tota la raó, només ens podem conformar amb la vellesa, per obligació i perquè no ens queda cap altre camí... o morim o som vells. Però en segons quins casos, jo preferiria morir. No pas ara, encara no soc tant vella. Però per ser depenent i que t'hagin de cuidar, no val la pena, viure. Ser vell, ho poden poetitzar i disfressar tant com vulguin, jo penso que és una veritable llauna i una pesadesa. I allargar la vida, a base només d'allargar la vellesa, em sembla una mala jugada que ens fa la vida moderna.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Ben cert tot el que dius. Arribar a la vellesa depenent d'una altra persona i no poder fer res per un mateix, és una de les més cruels vivències. Si està a les meves mans, prefereixo morir... però sembla que en aquests casos no podem triar o sí?
EliminaAferradetes, nina.
Això de "cap missatge" pot arribar a ser molt depriment...
ResponEliminaJo penso com Sèneca, sigui com sigui el que ens toca viure, la vida continua exactament igual. Crec que, si no és molt exagerada la duresa de la meva vida, jo vull continuar vivint.
I tant!... però passa.
EliminaMentre puguem viure d'una manera digna sí.
Aferradetes, Helena.
Per molt que es vulgui, la vellesa té poca cosa bona. Potser proporciona una millor perspectiva sobre la vida i una apreciació més profunda del que és veritablement important. Cada vegada hi ha menys temps per perdre'l en frusleries, activitats, possessions o relacions que ja no contribueixen al benestar personal més íntim, cosa que té la seva importància. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaI tot això que dius després del primer punt ens fa semblar egoistes, fins que hi arribem, és clar!. Desprendre's de totes aquests fets, ens fa veure que la vida és molt més simple del que pensàvem i que fins arribar a aquest punt, hem patit massa...
EliminaAferradetes de tornada, Alfons.😘🤗