Enfarfegada la anèmica llibreria dins d'aquesta atmosfera malaltissa, em perdo entre els llibres gairebé tots usats, les postals, les cares i els records... M'acaronen les veus d'en Pere Caldes, de na Carme Riera... com tantes i tantes altres que s'han enganxat a mi com un nadó al mugró de la mare. I, de tant en tant, descobreixo una foto oblidada entre les planes d'un llibre que em porta a temps enrere... a la veu de l'àvia Paula... al so del balancí de fusta... a les converses amb la meva primera pepa... Brota un somriure plàcid, innocent i la humitat de les parets es fon, deixant esclatar la llum pel finestral.
[Gener ~ 2024]
T'entenc molt bé.
ResponEliminaCada vegada més viatjo al passat.
Avui ho he escrit en el meu poema.
No m'interessen ni el present ni el futur.
No m'agraden.
Petons.
Per veure tot el que hi ha i el que pot venir, s'hi està millor en el passat.
EliminaPetonets, Xavi.
Un viaje a aquellos que fuimos y que siempre anhelaban el juego desenfadado .
ResponEliminaAhí podemos recuperar esa sensación de espacio fresco y libre.
EliminaAferradetes, Luis.
Sens dubte, els (bons) records ens omplen molt més que el que tenim davant!
ResponEliminaAferradetes
Eren altres temps, per a mi millors en molts aspectes.
EliminaAferradetes, Josep.
A vegades em passa que quan recordo fets molt antics em sembla que la persona que jo era aleshores, és una altra.
ResponEliminaCrec que ens passa a tots, Xavier.
EliminaAferradetes.
Son las noches invernales que nos tienen oscuros.
ResponEliminaBesos
El frío y una larga lista más, ¿no crees?.
EliminaBesos
La màgia dels llibres, encara i fins i tot més enllà d'ells mateixos, també com a capsetes de record. Si el passat ens fa somriure, aprofitem-lo...
ResponEliminaHas escrit una prosa poètica plena de sentiment i molt bonica.
Aferradetes, preciosa.
Els llibres ens porten a moments de tots colors... però sí, millor aprofitar tots els somriures si són plàcids i innocents.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
Hi havia al carrer un estanc,
ResponEliminael portaven dues germanes molt velles,
si hi entràvem a comprar qualsevol de les llepolies
que ens agradaven aleshores,
era com fer-ho a la cova
dels quaranta lladres.
D’entrada la botiga enorme
i fosca tenia a la dreta els prestatges
on estaven alineades les capses de tabac
i els seus derivats.
A l’esquerra i al fons
hi havia un immens catàleg
de nines i joguines
de l’època d’abans de la guerra
i d’una postguerra tant fosca com l’habitació,
dues bombetes,
una damunt el taulell a prop de la caixa
i l’altra en mig de l’habitació
que just et deixava veure la resta de l’habitació.
Era com entrar en una caixa forta,
on el tresor era cadascuna de les peces
que veiem amb prou feines.
Quan qualsevol dels avis del carrer
ens manava per anar a comprar picadura,
nosaltres en la nostra innocència
ens barallàvem per gaudir de nou
d’aquell museu de joguines.
Embadalits, mentre un comprava
i pagava el encàrrec de l’avi de torn,
la resta fèiem el nostre passeig
per les entranyes de la botiga,
sota l’estreta vigilància de l’altra germana,
que ens temia com si fóssim lladres consumats,
nosaltres gairebé bavejant
de l’emoció que sempre teníem
quan ens movíem per allí.
En mig del carrer quedava sola la pilota
o les armes dels nostres jocs,
però per dins de la botiga navegaven amb nosaltres
les imatges dels nostres somnis més profunds.
Una època daurada,
una infantesa entre feliç i trencada,
una de les parts més bonica
d’aquella infantesa perduda,
la colla la vàrem viure
entre les parets d’aquella botiga.
L’estanc del poble.
qui sap si...
Bonics records, malgrat tot.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
The still life photography here is nice
ResponEliminaA mi em porta a records molt llunyans.
EliminaAferradetes, roentare.
Admirable escrit que evoca records, sobretot de llibres que ens van deixar una empremta per sempre. Particularment, jo tinc records que fan olor a naftalina i prefereixo deixar-los oblidats a l’armari, però els llibres... Ai els llibres!! Alguns han sigut, per mi, veritables mestres de vida. M’han acompanyat en tot temps.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Els llibres són la veritable companyia, sempre són a punt quan els necessites.
EliminaAferradetes, Joan.
Ich habe im Leben so viel gesehen.
ResponEliminaManchmal wünschte ich, ich wäre eine bescheidener Gärtner mit Liebe zu Literatur und Poesie.
*
He vist tantes coses a la vida.
De vegades m'agradaria ser un humil jardiner amb amor per la literatura i la poesia.
Wie schön du es sagst!.😉
EliminaAferradetes, Sean.
Yo suele dejar olvidados viejos "recuerdos" en los libros que mas amo... Así se que algun dia los volvere a encontrar.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Después de un tiempo, que agradable volver a reencontrarte con ellos, ¿verdad?.
EliminaAferradetes, amic.
Veus, que es deixen escoltar des de el passat ,de entre les coses que ens envolten.
ResponEliminaBon any !.
I quan passa, es sent tot tan viu!.
EliminaBon any, Artur!.🥂
Aferradetes i salut.
De vegades enyorem un passat idealitzat. Tanmateix, penso que el meu passat és millor que el present de molta canalla...
ResponEliminaLes veus o els sons em semblen difícils d'idealitzar... però estic d'acord amb tu, el meu passat és millor que el dels nens d'ara i no em refereixo a quantitat, sinó a qualitat.
EliminaAferradetes, Risto.
La ment és sàvia i sempre guarda els bons records. Els dolents es van diluint a poc a poc. Qualsevol olor, sabor o música desperta aquests bons records guardats en un racó del cervell.
ResponEliminaUn petó :)
Ben cert això que dius, almenys només volem guardar lo millor.
EliminaPetonets, Gumer.
En això d'estimar el passat coincidim, com els passa a tants poetes.
ResponEliminaPer què ho titules "Veus"?
Perquè, de tant en tant, és com si m'arribessin les seves veus.
EliminaAferradetes, nina.
A mesura que ens fem grans acumulem més i més records, mentre que l'horitzó vital que tenim per davant s'estreny cada cop més. Encara que penso que tots tendim a idealitzar el passat recordant només el que és bo i oblidant el que és dolent, que sempre n'hi ha, és cert que tots ens sentim també cada cop més desplaçats en un món que canvia cada vegada a més velocitat. Ha passat a totes les generacions, des de sempre, i nosaltres no en serem una excepció. És cert que els canvis són cada vegada més vertiginosos, cosa que aguditza la sensació de sentir-nos cada cop més aliens al que ens envolta. Sí, tenim més experiència, més saviesa i tot el que es vulgui, però les pèrdues acumulades pesen molt. Suposo que envellir és això. Així que celebrem que avui som un dia més joves que demà!! 😅 Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaEstic d'acord en tots els punts que ens has deixat, sobretot al que es refereix a que ens sentim cada cop més aliens al que ens envolta... L'única cosa que no compartim és l'optimisme que treus de tot i t'admiro molt per això.😉
EliminaAferradetes, jove!!.😘🤗
Publicação show! Bju
ResponEliminaMoltes gràcies, Rô!.
EliminaAferradetes.