L'havia perdut des de feia cinc hores i allà estava, quieta, semblava tranquil·la sabent que tornaria i el seu semblant ni s'immutava. La bosa penjant, la maleta al peus, com si fos un maniquí. Cada minut que passà allà, s'anava maquinant la revenja; com més temps passés, més hi perdria... Quan el veié de lluny, un somriure maliciós aparegué als seus llavis... i s'abraçaren com mai ho havien fet...
Qui la fa, la paga.
ResponEliminaLa venjança és un plaer...
per als déus.
Petons!
Hi ha "mortals" que ni tan sols hi pensen, n'hi ha que sí però mai l'executen i llavors hi ha els què, sense gaire pensar, ja l'han feta pagar.
EliminaEl que fan els déus, ja és una altra història. 😉
Petonets, Alfred.
M'agraden molt, la foto, el text i també la música que has triat.
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Em sembla una molt dolça revenja, aquesta... una abraçada... penso que potser la farà durar cinc hores, les mateixes que les de l'absència... Un conte preciós i una mica trapella!
ResponEliminaAferradetes dolces, bonica!
Tant de bo durin més de cinc hores!, perquè sinó ho té complicat.
EliminaÉs que sóc una mica trapella... 🤭
Aferradetes, precioses.
Cinc hores esperant?
ResponEliminaAixò mereix una reconciliació tipus Hollywood.
Petons.
Sí, síiii!... ha de ser llarguíssima i molt dolça per anar bé.
EliminaPetonets, Xavi.
Such a psychedelic scene
ResponEliminaTé un de tot!!😅
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, roentare.
Fünf Stunden?! Das schreit nach "Rache"! ;-) Welch ein Kuss!
ResponEliminaDe vegades més de cinc...!! ;-)
EliminaKüsse funktionieren fast immer... fast immer...
Küsse, Sean.
Después del abrazo, vendrá la venganza....Nunca pon a prueba la paciencia de una mujer.
ResponEliminaUn abrazo.
Hi ha "tonteries", com un retràs, que no poden quedar sense punició.
Eliminapodi-.
¿Tú crees?... 🤭
EliminaAferradetes, Antonia.
De moment hi ha hagut abraçada, veurem que ve després...😅
EliminaAferradetes, Carles.
Tranquila, dejando que el tiempo pasase y le fuese mostrando lo por venir.
ResponEliminaLa apariencia a veces no describe lo que en el interior pase.😉
EliminaAferradetes, Luis.
Diuen que de l’amor a l’odi hi ha un pas, però tu, en la teva història, ens planteges que de la revenja a la passió hi ha la mateixa distància... El Yin-Yang dels sentiments, perquè no!
ResponEliminaEsplèndida foto!
Aferradetes, Paula!!
Doncs sí, només hi ha una línia molt prima.😅
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Que disfrute el abrazo ... que después se vengará.
ResponEliminaBuena tarde.
Un abrazo.
Tiene que ser muy convincente ese abrazo para que no haya represalias.😅
EliminaFeliz miércoles.
Aferradetes, Laura.
El bes perdut
ResponEliminaque ens havíem fet,
l’havia encantat
i no la deixava moure del lloc.
Com en el darrer conte
que ens contàvem,
ella era la meva princesa
i esperava un nou bes
per trencar l’encanteri.
Si algú em veia fent-li el petó
no sabria que dir-li,
ni que explicar
si no funcionava de nou.
M’apropà lentament,
deixà els meus llavis
sobre els seus de cartró pedra
pintats amb un rosa tendre.
I amb tota la passió
que duia damunt la besà de nou.
Tancà els ulls,
esperant un nou miracle.
Aquest bes m’ha semblat etern!
Em confessà.
Jo, esclatant d’alegria
la baix prémer
entre els meus braços
i dins meu vaig pregar:
No em deixis mai més!
qui sap si...
Gairebé com un conte de fades!!! 😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradets, qui sap si...
Uy!! Con la poca paciencia que tengo...
ResponEliminaBesos
Yo tengo muchísima... no para todo, ¡claro!.😉
EliminaBesos
Buen maridaje entre la foto y tus letras, me ha encantado. Un fuerte abrazo desde Cantabria.
ResponElimina¡Gracias por tus palabras!
EliminaAferradetes, des de les Illes.
Encara sort que hi va anar...encara que tard !..... tot i el somriure i l'abraçada, no se'n sortirà del tot indemne ! :D
ResponEliminaSalut !!.
Crec que ho té molt malament.😅
EliminaAferradetes, Artur.
ResponEliminaÉs clar que qui espera, desespera, a menys que sigui un maniquí esperant al propietari de la botiga perquè el reculli amb una abraçada amorosa, per què no? Per la foto es veu que no esperaran més clients, així que per què esperar més temps??😅Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
Als qui els agrada la puntualitat, l'espera es fa eterna i, no només pel temps, també pot influir molt la preocupació per si ha passat alguna cosa o no. Ja saps que la imaginació pot fer més mal que bé, de vegades.😅
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Abraçar algú que estimo cinc hores seguides és el meu somni!
ResponEliminaI el de moltes més!! ;-)
EliminaAferradetes, Helena.