 |
| Edward Hopper, 1914, Soir bleu a RELATS CONJUNTS |
- Tu no el veus molt sol?
- Una mica sí, però que vols que fem?
- Em fa no sé què de veure'l així.
- Ja saps que no vol parlar amb ningú. Des que s'ha mort la Neus, va com ànima en pena d'un lloc a l'altre sense dir res.
- I si ens asseiem a la seva taula?
- Què dius dona?
- Que n'ets de caparrut! Si et passés a tu, necessitaries caliu.
- I ara no veus que ningú s'hi apropa?
- Potser sigui aquest el problema, per no molestar el deixem sol. Tu fes el que vulguis, jo vaig al seu costat.
- Dones!
- Bones tardes Ramon, et molest si m'assec amb tu?
(En Ramon, amb un somriure trist, s'aixeca per oferir-li una cadira)
- Margalida, bonica, porta'ns dos cafès ... et veu de gust, Ramon?
- Sí, gràcies, Teresa. Si us plau un tallat, descafeïnat de màquina, curt de cafè, amb llet del temps i sucre morè...
He, he, he... no parla amb ningú, però per demanar un cafè fa un discurs.... ;D
ResponEliminaEs nota que sí té xerrera. ;)
EliminaNanit, bonica.
Parla poc però és molt precís.
ResponEliminaSap bé el que vol. ;)
EliminaGràcies, nina!
Hi ha persones que necessiten un somriure o una paraula amable perquè alguna pena els entristeix l'ànima, però sovint ens costa aturar-nos al seu costat...Ells ho agraeixen!
ResponEliminaEn aquest cas no sé si m'estimo més que em diguin que no necessiten res a esperar que em reclamin.
EliminaAferradetes, Roser.
Aquests gustos de cafè "em sonen" ;-))... I, el més important és que la Teresa ha aconseguit que es "desperti" del seu tancament.
ResponEliminaMolt maco i molt tendre! M'ha agradat! :-)))
Hi ha tanta gent que necessita que els "despertin", oi?
EliminaAquest cafè et sona? 😉
Gràcies, nina ... aferradetes!
Una escena costumista. Molt ben descrita.
ResponEliminaGràcies, Xavier!
EliminaBona nit.
Un relat que no inclou el pallasso! Només per això ja es mereix un reconeixement!
ResponEliminaEl pallasso no m'inspirava res, al contrari que a la majoria. 😉
EliminaGràcies!
un molt bon retrat .....a veure si amb el talladet .....
ResponEliminaaferradetes!
De vegades cal ben poc per obrir-se.
EliminaGràcies, aferradetes!
I a mi que em sona molt aquest: tallat, descafeïnat de màquina, curt de cafè, amb llet del temps i sucre moré ...
ResponEliminaBona nit Paula i bessets ensucrats morens
I si hi afegim...en tassó de vidre, potser et soni més. 😉
EliminaAferradetes dolcetes, Alfons.
Bona nit!