 |
| Edward Hopper, 1914, Soir bleu a RELATS CONJUNTS |
- Vols dir-me què et passa ara?
- Res, no res.
- Va dona, que fa trenta anys que ens coneixem, que penses?
- És que no sé, creia que era una altra cosa.
- Després de marejar-me mesos i mesos, després d'aguantar les teves queixes, el teu espionatge, després de tot això em dius que creies que era una altra cosa? I què et pensaves que era?
- És que no sé Frederic, com mai em parlaves de res i sempre tornaves a casa tan tard, creia que...veuràs...pensava que...
- Va dona, digues-m'ho d'una vegada!
- Doncs...sento haver dubtat de tu, com era nit rere nit que arribaves tard i amb una olor a fum que no em podia apropar, doncs...creia que anaves a un club de senyoretes i que m'enganyaves...
- Què dius ara? Ja veus que és això, un cafè, clar que no del teu estil. Aquí es reuneix lo millor del món intel·lectual, parlen de literatura, de teatre, de pintura...si mires bé veuràs cares molt conegudes...
- Sí...ja veig...em perdones per desconfiar de tu?
- Bé dona, ja està aclarit. Quines coses tens!. Tu creus que si jo freqüentés aquests llocs de senyoretes que dius, t'hi hauria portat a fer un cafè?. Et sents més tranquil·leta ara?
- Clar...si...si...sss
El millor de tot és poder aclarir les coses, davant del dubte, parlar-ne. I sovint passa això, que no té res a veure amb les cabòries que s'estan fent al cap.
ResponEliminaMolt bon relat!
Les coses ben clares sempre, tot i que no estic segura que hi hagin quedat molt en aquest cas.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
He, he, he... molt tranquil·leta no la veig jo,no...
ResponEliminaI ja fan 85!!! que poquet ens falta per arribar als 100!!!
Tampoc li veig jo, Carme.
EliminaDe vegades com més s'explica més s'embruta. ;)
Molts, molts i encara en tinc uns quants per llegir.
Aferradeta ben forta.
En cas de dubte el millor és preguntar... i esperar que no et menteixin.
ResponEliminaDe vegades un no pregunta perquè sap que et mentiran. ;)
EliminaGràcies Xavier, bona nit!
La confiança és vital... Espero que en Frederic hagi dit la veritat, que ella el cregui i que, a partir d'ara, de tant en tant l'acompanyi a aquestes tertúlies culturals :-)))
ResponEliminaNo ho tinc gens clar, no sé jo.
EliminaEsperem-ho! ;)
Aferrradetes, preciosa!
Sospito que he estat massa optimista :-DD
EliminaSospites bé. ;)
EliminaMuy apropiado para el día de San Valentín, jeje, con final feliz, aunque no se yo...
ResponEliminaUn beso.
Tú le ves un final feliz?
EliminaEsperemos que San Valentín lo haya solucionado, ;)
Bessets, amic.
Com es nota que cal més diàleg entre les parelles...
ResponEliminaDiàleg, sí!
EliminaUns que no fan preguntes, els altres que no expliquen res; i al final, uns i els altres sense saber amb qui conviuen.
Aferradetes de bona nit.
el problema és que de fum n'hi ha a molts llocs...i potser no sempre ve aquí
ResponEliminaEll mateix ho diu: Tu creus que si jo freqüentés aquests llocs de senyoretes que dius, t'hi hauria portat a fer un cafè?...aiiii!
EliminaAferradetes, Joan!
Per si de cas jo li diria a la dona que l'acompanyés sempre, no se sap, sol una nit i una altra, la temptació sempre està a l'aguait i a certes hores la temperatura puja, amb l'alcohol, l el tabac, no sé, jo ho acompanyaria i així també m'ho passaria bé.
ResponEliminaBessets Paula
En part tens raó, si l'acompanyés sempre no tindria dubtes, però si és ell que no es deixa acompanyar?. Les temptacions hi són per a tots, homes i dones, i la lleialtat també ... amb alcohol i sense.
EliminaMolt bona nit, Alfons...bessets.