Deixa que parli l'emoció,
que la remor de l'aigua
t'ompli de cap a peus,
que la llum t'acaroni els ulls
i se't obrin els porus quan sents.
Que el silenci et parli
de les coses sense mots,
dels instants sense temps,
d'anades i retorns,
de l'amor, perquè sí.
Deixa't anar!
Nina quines fotos més boniques, on són fetes ?.
ResponEliminaLes paraules acompanyen imatges tan belles:
"que la llum t'acaroni a els ulls
......
Que el silenci et parli
de les coses sense mots,
dels instants sense temps,"
M'encanten.
Bessets sempre Paula
Celebro que t'agradi, gràcies.
EliminaLes imatges són bocinets d'aquí i d'allà, d'aquests dies de tanta pluja.
Aferradetes dolcetes, Alfons.
Així com la lluna és la llum de la nit, l'aigua és l'alegria de la terra.
ResponEliminaOpino igual que l'Alfonso: magnífiques fotos, que com el poema, ens parlen amb una remor tan agradable que no trenca el silenci.
L'aigua també ho és del nostre cos, sense ella malament.
EliminaGràcies per les teves paraules.
Aferradetes, Xavier.
Quina preciositat de tot plegat!
ResponEliminaDeixa't anar. Com l'aigua. Flueix... un savi consell...
"de l'amor, perquè sí"
És una de les millors explicacions de l'amor que he llegit.
Sempre hem de donar tantes explicacions i justificacions per a tot. Podríem dir tantes coses del perquè estimem i jo crec que és molt més senzill, s'estima o no s'estima.
EliminaPel que fa a la fluïdesa, ens capfiquem en complicar-nos i, potser, si deixéssim fluir ens aniria millor . . . crec. ;)
Gràcies, preciosa!
Aferradetes ben fortes.
'Deixa't anar' és un molt bon consell. S'ha de saber quan tenir el cap clar, però en moltes situacions només cal deixar-se portar, seguir allò que ens demana el cos, i tot va millor. Però ens costa, ens costa.
ResponEliminaEns encabotem a dirigir-ho tot, en tot hi fiquem mà. Tot i que el cor o la intuïció ens diu que no, au de morros fins al fons! I així ens va!
EliminaI tant que costa, però també sabem que si ho fem tot va millor. Idò per què ho fem? . . .
Aferradetes i bona tarda, Xexu.
Precioses paraules per a unes belles imatges.
ResponEliminaUna abraçada Paula
Moltes gràcies, Josep.
EliminaAferradetes!
Nada mejor que el agua en todas sus vertientes para demostrar que no se puede retener a nadie, ni muros, ni fronteras, ni nada. Que el agua discurra por donde la naturaleza le marque.
ResponEliminaLas fotos son preciosas.
Petons!!!
E incluso, a veces, desborda lo marcado.
EliminaFluir como el agua?, sería lo ideal!
Gràcies, amic...bessets!
Preciosas, a cada cual mas bonita. El agua te moja ¡¡¡.
ResponEliminaSaludos.-
Nos moja i no sólo el cuerpo.
EliminaGracias!
Aferradetes.
Quin poema tan ple d'emocions i que bé acompanya aquestes boniques fotos...
ResponEliminaTrobo que has escrit unes imatges poètiques precioses, de les que encomanen sentiments enmig del silenci del temps...
Bona nit Bonica.
Em fas feliç amb el teu comentari, gràcies.
EliminaAferradetes, nina.
Ho intentaré, lluneta. Fotos precioses.
ResponEliminaHo intentarem i ho farem, prest o tard.
EliminaGràcies, bonica.
Aferradetes!
Poesia escrita i poesia visual.
ResponEliminaLa visual és més fàcil per a mi.
EliminaMoltes gràcies, Mari.
Aferradetes dolcetes!
si és cert que som un 75% aigua......també em puc deixar anar no? Bona remullada i bones fotos. Aferradetes vàries
ResponEliminaTu deixa anar el que vulguis, com menys pes molt millor. ;)
EliminaGràcies, Joan.
Aferradetes, d'anada i tornada.
Acompanyes unes bones fotos, amb unes paraules belles i molt romàntiques. O mpotser és al revés?
ResponEliminaVan ser dos "treballs" per separat, es van fondre quan vaig pensar quines imatges podrien fluir millor amb les paraules.
EliminaAferradetes, nina.
Deixar-se anar, contindre's, és com les paraules i el silenci en poesia. Tots dos elements molt importants.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, importants tant l'una com l'altra.
EliminaAferradetes i molt bona nit.
Amb els versos i les imatges, ja m'hi sento allà, amb el remor de l'aigua i l'aire que em frega la cara. I si, per deixar anar les emocions que retinc. Gràcies!!
ResponEliminaSi t'ha arribat així em fas molt contenta.
EliminaGràcies a tu, nina!
Aferradetes.
L'aigua i la llum són dues forces de la naturalesa que ens aporta al canvi i a deixar-nos anar. Forces positives sempre canviants.
ResponEliminaBona tarda, lluna lluneta lluna.
Només hauriem de fer com ella fa, fluir.
EliminaAferradetes, Xavier.