Apa Sa Lluna¡ Quines fotografies més espectaculars, cada vegada aconsegueixes un major domini en les mateixes, m'han encantat. Meravelloses. Bessets admirats.
La foto de Girona sembla ratllada amb un estilet sobre un fotolit negre. I si me l'imagino en positiu seria com dibuixada en carbonet. La de les branques podades igual.
En positiu, tant una com l'altra, gaudeixen de bons colors, sobretot la de Girona. Però no seré jo que t'aturi la imaginació, és lliure i no té fi. 😉 Aferradetes, Xavier.
El color i les paraules a raig no ho són tot. Aquestes fotos en grisos i aquests quatre versos en són la prova. Puc provar de retallar els meus posts, però aconseguir aquestes fotos... ho tinc malament! Aferradetes, Paula!
Apa Sa Lluna¡ Quines fotografies més espectaculars, cada vegada aconsegueixes un major domini en les mateixes, m'han encantat. Meravelloses.
ResponEliminaBessets admirats.
Això va així, com en gairebé tot, com més millor. 😉
EliminaGràcies, Alfons.
Bessets.
La foto de Girona sembla ratllada amb un estilet sobre un fotolit negre. I si me l'imagino en positiu seria com dibuixada en carbonet.
ResponEliminaLa de les branques podades igual.
En positiu, tant una com l'altra, gaudeixen de bons colors, sobretot la de Girona. Però no seré jo que t'aturi la imaginació, és lliure i no té fi. 😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Atractives edicions!
ResponEliminaUna abraçada Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
L'esperança de la finestra oberta supera l'impuls, l'oblit i l'absència.
ResponEliminaI així com ho dius, m'ho crec més.
EliminaAferradetes, nina.
El color i les paraules a raig no ho són tot. Aquestes fotos en grisos i aquests quatre versos en són la prova. Puc provar de retallar els meus posts, però aconseguir aquestes fotos... ho tinc malament!
ResponEliminaAferradetes, Paula!
No retallis res, ja no series tu i m'agrada com ets. 😉
EliminaAferradetes, preciosa!
Molt originals aquestes fotos, veig que t'ho has pres amb moltes ganes i ara en reculls els fruïts i ens els regales!!!
ResponEliminaPetonets, bonica.
M'agrada fer fotos des de ben petita. Malauradament ara tinc més temps del que voldria i em puc "distreure" d'aquesta manera.
EliminaBessets, Roser.
Doncs a mi m'agraden aquests grisos.
ResponEliminaI molt.
Petons.
I a mi m'agrada molt que t'agradin.
EliminaGràcies, Xavi!
Bessets.
M'agrada especialment la darrera imatge.
ResponEliminaPer aquesta finestra hi feia bon veure.
EliminaAferradetes i gràcies!
Una bonica història, en grisos i paraules suggeridores, que deixa el bon gust d'un somriure.
ResponEliminaRealment és una petita història...
EliminaMil somriures per a tu, Carme. 😉
M'agraden aquestes fotos retocades en gris! L'efecte és molt xulo!
ResponEliminaPels bons fotògrafs això és un pecat, però a mi m'agrada jugar amb les fotos.
EliminaGràcies, Xexu!
Bona nit.
Que xules ses fotos!!!!
ResponEliminaEts una crak germaneta💝
Moltes gràssis, nina!
EliminaTu que em mires amb bons ulls.
Bessets amb pessics. 😉
Sí que estan xules les fotos. També els versos i la veu privilegiada d'India Martínez.
ResponEliminaCelebro que t'agradi el conjunt.
EliminaGràcies, Mari!
Aferradetes.
Girona m'enamora.....com la LLuna. Molt ben fet, no per ser gris ha de ser trist
ResponEliminaTenim els mateixos gusts! 😉
EliminaTens raó, no té perquè ser trist, el gris és un color.
Aferradetes, Joan.
Preciós!
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa!!
EliminaAferradetes.
Ostres, quins grisos més bonics!!
ResponEliminaSi t'agraden ja està bé.
EliminaGràcies, Ferran!😉
Das erste Foto ist faszinierend! Einfach exzellent.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Celebro que t'agradi, Sean.😉
EliminaAferradetes.