De tant en tant et pares en el silenci.
De primeres et mires de reüll,
després, amb cura i costosament,
et treus, d'una en una, totes les màscares
que s'han anat enganxant pel pas dels dies.
No saps molt bé ni com ni quan,
fins que et veus, a l'altre costat,
i no et reconeixes, ni t'ho creus.
un cop totes les màscares fora, queda el millor de cada un, allò que és palpable, verídic i autèntic.
ResponEliminaComplicat de vegades, alliberador sempre.
EliminaAferradetes, Joan. 😉
Millor treure-les que posar-les, les màscares!
ResponEliminaPerò molta gent en gaudeix... també de portar-ne, per carnestoltes... que gaudeixin doncs!
Millor totes fora. Per a mi, també per carnestoltes.
EliminaBessets, nina. ✿
Què expressives i que boniques són les fotos de la gent menuda, l'última nina és tot un poema.
ResponEliminaMai m'han agradat les màscares, entenent com a tal quan es tapen la cara i no es reconeix a qui la porta, m'han encantat les disfresses artesanes que porten un treball i el sentir-se en un altre paper, per això també he estat una mica teatrer.
Bessets Paula i bona nit
A mi m'agraden les disfresses, però no les màscares, sobretot pels nens que s'ho passen molt bé...bé, no tots clar. De vegades són els pares que "obliguen" als nens i penso que això ha de sortir d'ells per passar-s'ho bé.
EliminaBessets. Alfons. 😉
En estos tiempos de tantos enfrentamientos y desesperanzas al menos nos quedan los carnavales... Benditos sean, amiga...
ResponEliminaUn abrazo
Necesitamos de estas cosas para "liberarnos" de tanta sinrazón.
EliminaAbrazote, amic 😉
Pells visibles sobre la pell invisible del pensament.
ResponEliminaHo has dit molt bell.
EliminaGràcies, aferradetes!
No em preocupen les màscares de carnestoltes. Em preocupen més les que la gent porta a sobre constantment.
ResponEliminaCrec que tots pensem el mateix...si és així, els que les porten qui són?
EliminaNanit, Xexu...aferradetes.
Preciosos rostros inocentes y llenos de magia que viven con toda intensidad los carnavales.
ResponEliminaFeliz semana. 😘
Son los niños quienes lo disfrutan más.
EliminaFeliz noche, Enrique!
Aferradetes.
Es bueno sacarse ponerse la máscara de vez en cuando.Todos disfrutando como niños. Muy guapas !!
ResponEliminaBesos.
Mientras sea para la fiesta, totalmente de acuerdo contigo.
EliminaBesitos, Laura!
Qui més qui menys, tots n'hem dut alguna de màscara personal...És bo saber-se-les treure,
ResponEliminaquan volem ser sincers amb els altres i amb un mateix també, ja que de vegades, fan que no ens reconeixem bé!
Petonets, bonica.
De vegades s'enganxen sense adornar-nos i les hem de fer fora tot-duna que en som conscients.
EliminaBessets de nit, ja.
Potser et veus i no et reconeixes, però tu saps qui ets en realitat. La identitat no l'has perdut.
ResponEliminaClar que sabem qui som, menys quan fem coses que no sabem com ni perquè ho fem.
EliminaAferradetes, preciosa.
hola Paula, et segueixo, potser en silènci, pero et vaig seguint.espero que tot et vagi be. aviat tornaré escriure. sovint manquen idees o potser la vida passa ràpid i no m'adono que tinc que possar un ritme més suau. voldria fer tantes coses, que no donc l'abast a tot. en fi que m'alegro que segueixis tu. dona més sentit al mon i a la vida.
ResponEliminaHola, nin.
EliminaCom has vist, el meu ritme també ha variat, tot i ser un blog molt "slow" sempre.
Espero aviat poder llegir-te i gaudir de la teva saviesa.
Ens sabem i això és el que importa.
Aferradetes, Pep i ... felicitats.
El primer pas és veure's, Paula. Després t'has d'adonar que allò que veus no t'agrada. I a continuació ha de venir la neteja facial.
ResponEliminaAferradetes, guapa!
Si no ens veiem com som, difícilment podem fer neteja.
EliminaAferradetes, nina!🌺
N'hi han màscares eternes.
ResponEliminaPetons.
I no es treuen de cap manera.😉
EliminaBessets, Xavi!
Et fem cas: anirem desenganxant màscares.
ResponEliminaTantes com puguem.
Som-hi.
Ens convé, no hi ha res millor que ser un mateix.
EliminaAferradetes, Jordi!
Diuen que "Per Carnaval tot s'hi val" I segur que és veritat, en canvi jo no ho fet mai, em fa una vergonya increïble.
ResponEliminaAixò si, els nens són una delícia.
Una abraçada.
Només m'he disfressada un cop, de bruixeta, i el maquillatge em va tapar la vergonya.😉
EliminaAferradetes, Josep!
Quantes màscares! Quin espant no poder-se reconèixer! Ens haurem d'alliberar de les màscares que ens hem posat i de les que ens han posat.
ResponEliminaTan important sòn unes com les altres.
EliminaFora totes!
Aferradetes, nina! 🌺
Treure's la màscara costa... però és de lo més saludable que hi ha! Una abraçada lluneta! Quants dies!
ResponEliminaHola, preciosa!
EliminaSi, feia temps ja que no ens veiem.
Aferradetes ben fortes!!🌙⭐
Ay, el Carnaval... Que tiempo tan feliz...
ResponEliminaSí, ya pasó.
EliminaNos toca mirar hacia delante.😉
Abrazote!!