12 de gener 2021

Com pot ser?

Feia tard, aquesta vegada hauria de passar pel despatx del director. Com més volia pensar, més confós es trobava. Com li podien passar aquestes coses? Com podria excusar-se? Aquell maleït despertador havia tornat a fallar. Estava segur d'haver-li donat corda la nit anterior ... o no era així? Caminava de pressa, sense aixecar la mirada cap als seus companys, que no deixaven de mirar-lo amb expressió de pena. A la fi va arribar, va intentar omplir els pulmons d'aire mentre trucava a la porta del despatx. Es va escoltar un "Endavant" i allà estava ell, assegut a la butaca, mirant uns papers. Només aixecà el cap per dir-li que era l'última vegada que li tolerava aquesta falta. Va treure un sobre del calaix de la seva taula i va allargar els papers i un bolígraf cap a ell. I sense immutar-se li va dir que signés la liquidació. Li va recordar que el podria acomiadar perfectament, sense cap tipus d'indemnització, ja que era la tercera vegada que arribava tard. "Vostè, López, entendrà que no puc fer res més". Agafà el bolígraf, signà els papers, recollí el sobre i donà mitja volta sobre els seus peus. No li sortien les paraules, ni un "ho sento", ni un "ho entenc", ni un "gràcies". Quan va arribar a casa, assegut davant la finestra, tragué el sobre de la butxaca i el va obrir. Començà a comptar les monedes ... quatre euros i cinquanta cèntims, després va treure els bitllets, cent, dos-cents, tres-cents ... pip-pip, pip-pip, pip-pip ... De sobte va fer un salt del llit. On era? Què havia passat? Mirà el despertador, que no parava de sonar, i va respirar profundament, mentre l'aturava.

24 comentaris :

  1. Molt bona, la utilització de les paraules clau! M'ha agradat això de recordar els rellotges de corda!

    Uns bona història, amb alleujament final.

    Aferradetes,bonica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquells antics rellotges de corda, segurament hi ha molta gent que no els recorda. Jo els vaig fer servir. Gràcies!

      Aferradetes, nina.

      Suprimeix
  2. Aquesta vegada ha tingut sort, però si somnia això és que se la veu venir. Ja cal que espavili perquè el somni no es converteixi en realitat.
    Bon relat!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quan el somni es repeteix molt sovint, millor que cerqui perquè passa.
      Gràcies!

      Aferradetes, Mac.

      Suprimeix
  3. Salvat per la campana... del despertador!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquest cop sí. Si no fos per la campana, ja el veig a la cua de l'atur.😉

      Aferradetes, Xavier.

      Suprimeix
  4. Jo també he respirat tranquil·la en conèixer el desenllaç final...
    M'agrada com has sabut introduir les paraules i que la història sigui només un somni pel protagonista.
    Moltes gràcies per participar al repte, sa lluna ;)

    Aferradetes!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Crec que hem respirat tots.😉
      Gràcies a tu per deixar-me jugar.

      Aferradetes, Núria.

      Suprimeix
  5. Els malsons donen molta "corda" per a relats tan lluIts com aquest teu. Molt bo!.
    Una forta abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. N'hi ha de tantes maneres i intensitats, que donen molt de joc. Gràcies!

      Aferradetes, Josep.

      Suprimeix
  6. Molt bo.
    Ja m'anava incendiant... i bé, ha estat només un somni.

    :)

    Petons.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ai aquests empresaris tan poc pacients!😉
      Gràcies!

      Aferradetes, Xavi.

      Suprimeix
  7. Ostres , mentre llegia m'anava enfadant no hi havia dret que el despatxessin per arribar res dies tard...Sort que tot va ser un somni, però també un avís perquè no es refiés!!!
    Jo els recordo molt bé els rellotges de corda, ara ja no en tinc cap!
    Bon vespre, bonica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sort que va ser un somni, premonitori o no? Millor que no.
      Jo en tinc dos de rellotges de corda, que els guardo no sé ben bé per a què. Crec que quan vaig deixar de mirar l'hora, els vaig posar dins un calaix i allà han quedat.😉

      Aferradetes, Roser.

      Suprimeix
  8. Això va ser més que un avís... el despertador fa bé la seva feina i no s'ha de refiar d'allò de "cinc minuts més!" ...que sempre farà tard ! hehehe
    Bona història !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó, però això que el despertador fa la seva feina bé... jo el tinc enxufat a la corrent i més de dues vegades s'ha quedat parat per tall a les nits. Si no fos pel mòbil que també hi tinc l'alarma no arribaria d'hora. Dos millor que un!😉

      Aferradetes, Artur.

      Suprimeix
    2. Per això els despertadors de corda, anaven tant bé ! :)

      Suprimeix
    3. Sempre que no t'oblidassis de donar-li corda la nit abans.😉

      Suprimeix
  9. L'aturava, es donava la volta, i seguia dormint, oi? Hahaha!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En aquest cas ho va somiar, però jo en conec que fan això que dius tu. 😉

      Aferradetes, Xexu.

      Suprimeix
  10. A mi em fa molta nosa pensar que podria arribar tard a la feina. L'altre dia, que plovia, estava molt adormida, com passa quan plou, i no vaig sentir el despertador. Em vaig llevar tres quarts més tard, però vaig arribar a temps. M'agrada de dutxar-me i vestir-me amb parsimònia, per això poso el despertador molt d'hora.
    La teva història és molt ben trobada! Tot i que crec que avui en dia tothom es lleva amb el mòbil!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quan treballava el posava una hora abans, però tenia el lloc de feina a dos carrers. Com he explicat abans, en faig servir dos, per si de cas.
      Gràcies!

      Aferradetes, nina.

      Suprimeix
  11. Los sueños a veces juegan con nosotros.
    Buen fin de semana. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Y, a veces, son muy crueles.
      Gracias,Laura! Salud!

      Un abrazo.

      Suprimeix

Benvinguts al racó!