Com diu la frase: "mentre es puja les forces disminueixen" i així és, uns més que altres i la muntanya cada cop és més empinada. Pero també és cert la segona part de la frase.
Sempre trobo "consoladores" les visions positives de la vellesa, però aquestes sempre compten amb un relatiu bon estat de salut.
A mi la vellesa amb un mínim de condicions físiques i psíquiques no m'amoïna, però la fragilitat i decadència del tipus que sigui, la trobo difícilment acceptable. I les visions optimistes de la vellesa, mai no parlen d'això.
Només espero que la pujada no duri gaire si no és en condicions acceptables. Viure a qualsevol preu no és viure.
Estic d'acord amb tu. La qualitat de vida no es mesura per la quantitat d'anys que es pugui viure, malgrat ens ho volen vendre així. Sense una salut acceptable en tots els sentits, la vida ja no és vida.
Tots ens hem de fer vells, arribar-hi en bones condicions potser és el que no tenim tan clar. En un món irreal podríem arribar a l'edat justa per ser autosuficients, en tots els sentits, i després morir plàcidament...
Totalment d'acord amb la reflexió de Bergman. La trobo encertadíssima!
ResponEliminaPetons
Els entrebancs físics hi són, però la vida es veu d'una altra manera. Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Tenia molt de raó !.... però també en té qui diu que el mes perillós es la baixada :)
ResponEliminaSalut !
I tant que és perillosa la baixada, però crec que està assumida.
EliminaSalut, Artur!
És casual que bellesa i vellesa sonin pràcticament igual?
ResponEliminaQue ens sigui lleu i agradable quan ens arribi, Lluneta.
No crec en les casualitats, però sí en les causalitats.
EliminaQue sigui així com dius, lleugera i agradable.
Aferradetes, Xavier.
També tens menys por per la vida que has passat. Tant de bo puguem arribar-hi amb molta salut.
ResponEliminaUna abraçada, Lluna.
La vida te va ensenyant i potser sigui per això que la por ja no és la mateixa.
EliminaAferradetes i salut, Jordi.
M'agrada aquesta definició, però se'ns fa costa amunt( mai millor dit) escalar aquesta muntanya...
ResponEliminaPetonets Lluneda i salut per fer aquesta escalada.
Com diu la frase: "mentre es puja les forces disminueixen" i així és, uns més que altres i la muntanya cada cop és més empinada. Pero també és cert la segona part de la frase.
EliminaAferradetes, Roser.
Sempre trobo "consoladores" les visions positives de la vellesa, però aquestes sempre compten amb un relatiu bon estat de salut.
ResponEliminaA mi la vellesa amb un mínim de condicions físiques i psíquiques no m'amoïna, però la fragilitat i decadència del tipus que sigui, la trobo difícilment acceptable. I les visions optimistes de la vellesa, mai no parlen d'això.
Només espero que la pujada no duri gaire si no és en condicions acceptables. Viure a qualsevol preu no és viure.
Estic d'acord amb tu. La qualitat de vida no es mesura per la quantitat d'anys que es pugui viure, malgrat ens ho volen vendre així. Sense una salut acceptable en tots els sentits, la vida ja no és vida.
EliminaAferradetes, nina.
M'agradaria veure-ho així, però no... jo ho porto malament.
ResponEliminaPetons.
Tots ens hem de fer vells, arribar-hi en bones condicions potser és el que no tenim tan clar. En un món irreal podríem arribar a l'edat justa per ser autosuficients, en tots els sentits, i després morir plàcidament...
EliminaAferradetes, Xavi.
Al veure la fotografia m'he vist passejant i prenent cafè pels carrers i terrasses d'Inca.
ResponEliminaPetons nina!
He tancat els ulls i t'hi he vist.😉
EliminaPetonets, Alfons.
De moment, intentaré seguir pujant muntanyes mentre faig veure que no m'adono que vaig envellint...
ResponEliminaSi aquesta tàctica et val, endavant!
EliminaAferradetes, Xexu.
Hermosa cita y la foto, muy pictórica te ha quedado.
ResponEliminaUna abraçada.
Sé que para los puristas es un pecado, pero a mí me encanta jugar con las fotos.😉
EliminaAferradetes, Enric.