De sobte pensar, com serà aquest 2021, fa por.
Recuperar la nostra vida com era abans o, perquè no, millor que abans. El que si vull és tornar a abraçar, fer petons o apropar-nos. I estic segura que en Baltasar ja ho sap. Tot i ser el meu Mag estimat, avui demano aquest desig als tres, perquè tingui més força.
Mantinguem la il·lusió i la innocència per ells, pels més petits.
Em sembla que no seràs l'única que demanarà això als Reis d'Orient. Veurem si, a banda de portar coses materials, saben portar-nos també aquestes necessitats menys físiques que tenim.
ResponEliminaEsperem-ho tots i salut també per viure-ho.
EliminaAferradetes.🌠
Que no ens falte mai, la il·lusió: si sempre cal, enguany més que mai... Que vinguen carregats, lluna.
ResponEliminaBen carregats han de venir, perquè és el que ens falta a tots.
EliminaAferradetes, Alfred.🌠
Cal no defallir i deixar que l'il·lusió ens guii sempre.
ResponEliminaMolts petons
Cal seguir endavant, perquè no ens queda d'altre. Suposo que, malgrat tot, la il·lusió encara hi és.
EliminaPetonets, Josep.🌠
Quan era petit el meu rei també va ser sempre el Baltasar.
ResponEliminaQue et siguin concedits els desitjos.
Per jo només n'hi havia un, que era en Baltasar.😉
EliminaQue tots els bons desitjos siguin concedits.
Aferradetes, Xavier.🌠
Tant de bo m'equivoqui, però penso que trigarem molt a relacionar-nos com abans.
ResponEliminaIndependentment de vacunes i immunitats quelcom quedarà dins que ens tornarà porucs.
Petons.
La por és mala de curar però crec que, a poc a poc, tornarem a ser confiats. En cas contrari, quina vida ens espera?
EliminaPetonets, Xavi.🌠
Jo ja em conformo de recuperar la vida com era abans...Jo no en sóc gaire de petons i abraçades reals, amb els virtuals ja faig!
ResponEliminaBon vespre, Lluneta.
Doncs jo sóc amant de les aferradetes, més que dels petons. M'agrada sentir la energia de les persones. Espero tornar al abans en certes coses.
EliminaAferradetes, Roser.🌠
Costarà, però hi tornarem... un dia o altre.
ResponEliminaEl 2021 me'l miro amb una mica de desconfiança ... no comencen bé i ja veurem com continuarà. Tot és una mica trist, però mica en mica n'anirem sortint.
Aferradetes d'intercanvi d'energies... ens fan falta.
Crec que mai ens hauriem imaginat que costaria tant, que seria tan trist, però aquest malson un dia desapareixerà i hem de confiar que sigui així.
EliminaAferradetes amb molta energia, Carme.🌠
Jo també trobo a faltar molt fer una abraçada o un petó a la persona que aprecies. Hem de tenir paciència, fer bondat i segur que no tardarem a fer-ho. No sé per què no et tenia a favorits. A partir d'ara ja estaré al dia amb el teu bloc.
ResponEliminaUna abraçada, LLuna.
Fer bondat en aquests moments és més important que tenir paciència. Si tens molta paciència però et saltes les normes, no s'arreglarà res.
EliminaHe estat, gairebé any i mig, sense connexió. Fa poc que he tornat i segurament ens veurem més sovint.
Aferradetes, Jordi.🌠