Foto pujada al blog de n'Àngels, Caçadors d'ombres.
Gràcies, ninona!
Hi ha un carrer humit
pels arbres protegit,
des de l'altre marge
la llum em té captivada.
Fora, em sento menuda,
al cos, una suada freda.
Com trobar sentit a la vida
si tinc l'esperança oblidada?
Avançaré, pas a pas,
potser el frec de la llum
amb el suau caliu,
em retorni la il·lusió trencada.
(21-01-2021)
👍 🙂
ResponEliminaGràcies, Joan!😉
EliminaAferradetes.
Pas a pas.
ResponEliminaI amb bona lletra.
L'esperança fa molt temps que va desaparèixer.
Potser torna un dia d'aquests.
Tant de bo.
Petons.
Tant de bo sigui així, farem passes perquè ho sigui.
EliminaAferradetes, Xavi.
"Avançaré, pas a pas,"
ResponEliminaAixí es poden fer molts quilòmetres.
Plenament.
Si ens quedem aturats... malament.
EliminaAferradetes, Xavier.
Un texte preciós per a una gran fotografia.
ResponEliminaUna forta abraçada
És una carrer petit, però molt fosc i humit.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Quan et vas fent gran cambia la perspectiva del temps
ResponEliminales il·lusions són mes planeres
T'omplen més les petites coses, però cal tenir aquesta il·lusió per aconseguir-les.
EliminaAferradetes, Manel.
Saps trobar les imatges boniques, d'aquest carrer humit, saps trobar les paraules que surten del cor i això ja és una petita il·lusió.
ResponEliminaBuscarem la claror, on sigui, pas a pas, sense malgastar esforços. Sí que es pot arribar ben lluny, encara que sigui a poc a poc...
No he perdut, encara, la il·lusió de fer fotos, tot i que darrerament no surt molt de casa. Ens hem alentit, a l'espera d'una propera explosió de vida. Gràcies!
EliminaAferradetes, bonica.
Tant debò, avançant pas a pas, retorni la il·lusió i l'esperança.
ResponEliminaBonica imatge amb unes paraules ben trobades.
Aferradetes, sa lluna
Si avancem, tot i que sigui pas a pas, segurament retornarem la il·lusió a les nostres vides i l'esperança anirà creixent.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes, Núria.
Ui, si oblidem l'esperança, no ens queda gran cosa...Fem un esforç perquè com al carrer humit, també toqui una mica de sol a les nostres vides.
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
La llum és a prop d'aquest carrer humit i fosc, només hem de caminar un poc.
EliminaAferradetes, Roser.
Sempre avançant, encara que sigui a poc a poc, sempre buscant la il·lusió, sempre plens d'esperança, de l'alegria de viure.
ResponEliminaMolt bonica la foto i el poema.
Aferradetes Paula
Això esperem tots, trobar les il·lusions, que així com van les coses cada cop ens costa més.
EliminaM'alegra que t'agradi tot. La foto la vaig fer un dia molt ennigulat, anava fent fotos per altres coses i quan vaig passar pel carrer ja la vaig veure abans de fer-la.
Aferradetes i petonets, Alfons.
Ojala la ilusion vuelva... Ojalá...
ResponEliminaOjalá, ojalá llene corazones tristes!
EliminaUn abrazo!
Lliguen bé les paraules i la imatge, les has sabut combinar bé.
ResponEliminaDe vegades tinc el text primer i busco la foto, i d'altres a l'inrevés. Aquest cop, primer vaig tenir la foto. Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Xexu.
Una foto en blanco y negro con cierta nostalgia, malos tiempos para la esperanza, pero todo llegará, como esa luz que se abre paso entre las sombras.
ResponEliminaUna abraçada.
Aunque cada día más escondida, aún somos capaces d'esperar un poquito más. El sol sale todos los días, aunque no lo veamos. Muchas gracias, Enrique!
EliminaAferradetes.
Pas a pas és com es fan les grans coses. Un pas per recompondre la il·lusió, un altre per recordar l'esperança, i carrers com aquest, que animen a caminar...
ResponEliminaNo m'ha agradat mai anar de presa, per això potser valori més aquest temps. Pas a pas, descobrint aquests carrers, com moltes més coses que hi ha per veure o, per què no, tornar a assaborir-les.
EliminaAferradetes, Alfred.