Jessie Willcox Smith, 1911, Little Red Riding Hood
Ella era professora d'institut, la senyoreta Pilar, per al seu alumnat. Ell, en Martí, un científic un poc despistat, o millor dit, sempre estava a la seva bola. Ella sempre, sempre, sempre portava els cabells recollits en una cua quan anava a treballar. Ell... portava els pèls així com es quedaven desprès de la dutxa. Ella plegava de la feina a les tres. Ell plegava uns dies d'hora i altres més tard. Ella es treia la cua quan arribava a casa. Ell mai, mai, mai sabia on deixava les claus. Ell i Ella preparaven el sopar sempre plegats. Ella i Ell organitzaven el seu temps lliure per deixar anar la imaginació. Tant Ella com Ell omplien de disfresses i colors la seva llar. Ella tenia la caputxeta vermella preparada damunt el llit. Ell... només necessitava les ganes. Ella era un volcà i a Ell... li encantaven els desastres naturals.
Enhorabona! Sembla que per ser tan diferents s'ho muntaven prou bé.
ResponEliminaM'has espantat, eh? No m'hauria agradat gens que ell és disfressés de llop, he, he, he... prefereixo els volcans!
No, no vull que t'espantis. El llop el portava dins.😉
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Diferents però ben avinguts. La parella perfecta! :-))
ResponEliminaAixò sembla, no hi ha discussions de res.😉
EliminaAferradetes, Mac.
Ella i Ell fan bona parella.
ResponEliminaElla i Ell ho tenen tot ben clar.😉
EliminaAferradetes, Xavier.
A ell el veig una mica pelut, però segur que a ella no li molesta.
ResponEliminaFixa't que a mi també em sembla que no té res a dir!😉
EliminaAferradetes, Xexu.
Té tota la pinta que van formar una parella inoblidable.
ResponEliminaI que van ser molt feliços.
Petons.
Fins i tot menjaren perdius, tot i que no ens van convidar.😉
EliminaAferradetes, Xavi.
Encara que semblin molt diferents, en el fons els fan vibrar les mateixes coses, les mateixes emocions...
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
I això és el que importa en una parella.
EliminaAferradetes, Roser.
Puna pareja que abe entenderse bien 😉
ResponEliminaBuena noche.Cuídate.
Un abrazo.
Parece que se entendían muy bien.
EliminaA cuidarnos todos!
Abrazo, Laura.
Me hiciste recordar la Caperucita de la Orquesta Mondragón...
ResponEliminaTiempos aquellos...
Anda que no ha llovido!😉
EliminaAbrazote, amigo.
La història de la noia amb la caputxeta vermella també és molt coneguda al meu país i sovint s’utilitza com a material per a contes als parcs d’educació infantil.
ResponEliminaSalutacions des d'Indonèsia.
Per aquí també és un conte infantil. Però aquí es tractava de fer un relat, fent servir la imatge com inspiració.
EliminaAferradetes des de Mallorca.
Està molt i molt bé !! Diuen que els pols oposats s'atrauen d'allò més ! :)
ResponEliminaSalut !
És ben bé així! 😉
EliminaGràcies!
Aferradetes, Artur.
Hay que buscar con qué divertirse, como aquel que dice.
ResponEliminaBonito texto.
Poner un poco de chispa a la vida siempre va bien.
EliminaUn abrazo, Javier.
La caputxeta vermella és una al·legoria que mai passa de moda i sempre s'adapta a qualsevol situació ... quina força mes gran tenen alguns creadors
ResponEliminaLi he volgut donar una volta més.
EliminaEstic d'acord amb tu que hi ha creadors que segueixen sent actuals, malgrat els segles.
Aferradetes i benvingut!
Malgrat les diferències és una parella que busca punts en comú i saben organitzar-se prou bé. Ja ho diuen, l'amor, si és real, pot amb tot.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna
Una parella amb molt d'amor.
EliminaAferradetes, Núria.
Sí, sí, està clar que no cal tenir, o no s'han de tenir, millor, vides paraleles per mantenir el foc encès. Però escolta, no siguis tan modesta; a la tercera línia podies posar "a sa lluna", no?
ResponEliminaLa Caputxeta Vermella és el conte favorit de l'Elna. De moment, aquesta versió encara no li explicaré.
Aferradetes, sa lluna!
M'he perdut en "sa lluna" a la tercera línia! 😉
EliminaMillor que no li expliquis així... de moment.
Aferradetes, nina.
·.
ResponEliminaUna estupenda ilustración de Tacirupeca Jaro y ñOCO Le bOLO. Me encanta.
Y también me encanta el relato. Él nunca es el malo del cuento.
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
En mi versión, los dos son buenos.😉
EliminaMuchas gracias!
Un abrazo.
Una excel·lent versió del conte, Lluna. Et felicito!!!
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies, Jordi!
EliminaAferradetes.
Molt original!
ResponEliminaEn llegir-ho pensava que eren dues persones totalment per separat... o sigui que el final ha estat sorprenent ;-)
Segueixes escrivint tan bé com sempre!
Em fa contenta que t'hagis sorprès. Aquesta capacitat també diu molt de tu.😉
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.