23 de gener 2021

CARRER HUMiT

Foto pujada al blog de n'Àngels, Caçadors d'ombres. 
Gràcies, ninona!

Hi ha un carrer humit
pels arbres protegit, 
des de l'altre marge
la llum em té captivada.

Fora, em sento menuda,
al cos, una suada freda. 
Com trobar sentit a la vida
si tinc l'esperança oblidada?

Avançaré, pas a pas,
potser el frec de la llum
 amb el suau caliu,
em retorni la il·lusió trencada.
(21-01-2021)

26 comentaris :

  1. Pas a pas.
    I amb bona lletra.

    L'esperança fa molt temps que va desaparèixer.
    Potser torna un dia d'aquests.
    Tant de bo.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo sigui així, farem passes perquè ho sigui.

      Aferradetes, Xavi.

      Elimina
  2. "Avançaré, pas a pas,"
    Així es poden fer molts quilòmetres.
    Plenament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ens quedem aturats... malament.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Un texte preciós per a una gran fotografia.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una carrer petit, però molt fosc i humit.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  4. Quan et vas fent gran cambia la perspectiva del temps
    les il·lusions són mes planeres

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'omplen més les petites coses, però cal tenir aquesta il·lusió per aconseguir-les.

      Aferradetes, Manel.

      Elimina
  5. Saps trobar les imatges boniques, d'aquest carrer humit, saps trobar les paraules que surten del cor i això ja és una petita il·lusió.

    Buscarem la claror, on sigui, pas a pas, sense malgastar esforços. Sí que es pot arribar ben lluny, encara que sigui a poc a poc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he perdut, encara, la il·lusió de fer fotos, tot i que darrerament no surt molt de casa. Ens hem alentit, a l'espera d'una propera explosió de vida. Gràcies!

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  6. Tant debò, avançant pas a pas, retorni la il·lusió i l'esperança.
    Bonica imatge amb unes paraules ben trobades.
    Aferradetes, sa lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si avancem, tot i que sigui pas a pas, segurament retornarem la il·lusió a les nostres vides i l'esperança anirà creixent.
      Gràcies, nina!

      Aferradetes, Núria.

      Elimina
  7. Ui, si oblidem l'esperança, no ens queda gran cosa...Fem un esforç perquè com al carrer humit, també toqui una mica de sol a les nostres vides.
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum és a prop d'aquest carrer humit i fosc, només hem de caminar un poc.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  8. Sempre avançant, encara que sigui a poc a poc, sempre buscant la il·lusió, sempre plens d'esperança, de l'alegria de viure.
    Molt bonica la foto i el poema.
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això esperem tots, trobar les il·lusions, que així com van les coses cada cop ens costa més.
      M'alegra que t'agradi tot. La foto la vaig fer un dia molt ennigulat, anava fent fotos per altres coses i quan vaig passar pel carrer ja la vaig veure abans de fer-la.

      Aferradetes i petonets, Alfons.

      Elimina
  9. Ojala la ilusion vuelva... Ojalá...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ojalá, ojalá llene corazones tristes!

      Un abrazo!

      Elimina
  10. Lliguen bé les paraules i la imatge, les has sabut combinar bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades tinc el text primer i busco la foto, i d'altres a l'inrevés. Aquest cop, primer vaig tenir la foto. Moltes gràcies!

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  11. Una foto en blanco y negro con cierta nostalgia, malos tiempos para la esperanza, pero todo llegará, como esa luz que se abre paso entre las sombras.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aunque cada día más escondida, aún somos capaces d'esperar un poquito más. El sol sale todos los días, aunque no lo veamos. Muchas gracias, Enrique!

      Aferradetes.

      Elimina
  12. Pas a pas és com es fan les grans coses. Un pas per recompondre la il·lusió, un altre per recordar l'esperança, i carrers com aquest, que animen a caminar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'ha agradat mai anar de presa, per això potser valori més aquest temps. Pas a pas, descobrint aquests carrers, com moltes més coses que hi ha per veure o, per què no, tornar a assaborir-les.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina

Benvinguts al racó!