17 de gener 2021

VELLS AMiCS


Envellir és com escalar una gran muntanya; 
mentre es puja les forces disminueixen, 
però la mirada és més lliure, 
la vista més àmplia i serena.
Ingmar Bergman

20 comentaris :

  1. Totalment d'acord amb la reflexió de Bergman. La trobo encertadíssima!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els entrebancs físics hi són, però la vida es veu d'una altra manera. Moltes gràcies, Josep!

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Tenia molt de raó !.... però també en té qui diu que el mes perillós es la baixada :)
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que és perillosa la baixada, però crec que està assumida.

      Salut, Artur!

      Elimina
  3. És casual que bellesa i vellesa sonin pràcticament igual?
    Que ens sigui lleu i agradable quan ens arribi, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec en les casualitats, però sí en les causalitats.
      Que sigui així com dius, lleugera i agradable.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  4. També tens menys por per la vida que has passat. Tant de bo puguem arribar-hi amb molta salut.
    Una abraçada, Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida te va ensenyant i potser sigui per això que la por ja no és la mateixa.

      Aferradetes i salut, Jordi.

      Elimina
  5. M'agrada aquesta definició, però se'ns fa costa amunt( mai millor dit) escalar aquesta muntanya...
    Petonets Lluneda i salut per fer aquesta escalada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diu la frase: "mentre es puja les forces disminueixen" i així és, uns més que altres i la muntanya cada cop és més empinada. Pero també és cert la segona part de la frase.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  6. Sempre trobo "consoladores" les visions positives de la vellesa, però aquestes sempre compten amb un relatiu bon estat de salut.

    A mi la vellesa amb un mínim de condicions físiques i psíquiques no m'amoïna, però la fragilitat i decadència del tipus que sigui, la trobo difícilment acceptable. I les visions optimistes de la vellesa, mai no parlen d'això.

    Només espero que la pujada no duri gaire si no és en condicions acceptables. Viure a qualsevol preu no és viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu. La qualitat de vida no es mesura per la quantitat d'anys que es pugui viure, malgrat ens ho volen vendre així. Sense una salut acceptable en tots els sentits, la vida ja no és vida.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  7. M'agradaria veure-ho així, però no... jo ho porto malament.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots ens hem de fer vells, arribar-hi en bones condicions potser és el que no tenim tan clar. En un món irreal podríem arribar a l'edat justa per ser autosuficients, en tots els sentits, i després morir plàcidament...

      Aferradetes, Xavi.

      Elimina
  8. Al veure la fotografia m'he vist passejant i prenent cafè pels carrers i terrasses d'Inca.
    Petons nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He tancat els ulls i t'hi he vist.😉

      Petonets, Alfons.

      Elimina
  9. De moment, intentaré seguir pujant muntanyes mentre faig veure que no m'adono que vaig envellint...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si aquesta tàctica et val, endavant!

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  10. Hermosa cita y la foto, muy pictórica te ha quedado.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que para los puristas es un pecado, pero a mí me encanta jugar con las fotos.😉

      Aferradetes, Enric.

      Elimina

Benvinguts al racó!