09 de gener 2021

Rosada


Les esperances regades
amb gotetes de rosada
romanen adormides
quan fosqueja aquest dia.

22 comentaris :

  1. Una flor preciosa que amb les gotetes de rosada esdevé espectacular.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!

      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  2. Hermosa flor. Me encanta Orozco. Y toca abrigarse que llega más frío 😊
    Buen fin de semana. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parece que hoy nos ha querido deleitar el astro rey, pero me temo que al caer la noche el frío apretará más fuerte.
      También me gusta Orozco, como casi todos los artistas con voz rota.

      Gracias, Laura! Abrazote!

      Elimina
  3. Una imagen muy bella. Un trabajo precioso, amiga Luna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias, amigo. Celebro que te guste.

      Un abrazo fuerte.

      Elimina
  4. Mar revoltat, ones llargues: tots els poemes de lluny arriben a la costa il·luminats per la lluna, perquè tu els escoltis, perquè et consolin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que vinguin tots que aquí els recollirem amb els braços oberts.

      Moltes gràcies, Olga.
      Aferradetes ben càlides.

      Elimina
  5. És un poema deliciós.
    Delicat.
    D'aquells poemes que desborden bellesa.
    Et felicito.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els poemets s'havien marxat d'aquest racó fa temps... espero que vagin tornant de mica en mica. Gràcies!

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  6. Aquestes gotetes de rosada sobre una flor preciosa, si fa molt de fred, es convertiran en un mantell blanc de gebrada, que protegirà l'esperança mentre dormi!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperances adormides, d'una manera o d'altre, espero que es mantinguin ben vives.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  7. M'agrada molt aquests poema. Manté malgrat tot l'esperança.
    Les esperances ben regades sobreviuran a la dormida de quan fosqueja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que té, malgrat tot, una mica d'esperança i la vull mantenir, encara que sigui una mica latent.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  8. Un desig sa lluna: que quan claregi es tornin a despertar. I si els manca la rosada, que nosaltres mateixos les puguem remullar.
    Mare meva! Quién hace versos de repente, muere de un mal de vientre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajaja, m'has fet riure! Espero que no moris i menys d'un mal de ventre.
      Doncs crec que és una bona idea remullar-les i, si no hi ha rosada, que sigui amb una arruixadora.😉

      Aferradetes, Tresa.

      Elimina
  9. Una gota de rosada és com una llàgrima d'esperança. En el nou dia, és el del futur.

    Justament avui he posat un disc del 1991. Un recopilatori amb finalitats benèfiques per a una institució d'ajut a la infància. Hi ha una cançó que canta la Mone, i la lletra és d'en Paton Soler. En tornar-la a escoltar he pensat en tu:
    "La lluna lluneta es posa el seu vestidet blanc
    ella estarà a l'aguait?
    ella al sol acuixarà
    amb la seva cort d'estels
    que dansen al seu voltant
    la lluna vetlla la nit
    la lluna vetlla els infants"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina cançó més maca, em fa feliç saber que algú pensa amb mi, tot i que la lletra és per l'altra lluna, la lluna de tots. Gràcies!

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  10. ·.
    Bien está poner una nota de color, rojo mejor que ninguno, en estos momentos en que nieves apartes todo es muy gris.
    La foto es preciosa.

    Un saludos

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, la vida ya nos presenta los grises de muchas formas.
      Muchas gracias, Alfonso.

      Un abrazo.

      Elimina
  11. Que demà, amb el sol, reneixin les esperances !!.
    Boniques lletres i música ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum tan important per a tots.
      Gràcies!

      Aferradetes, Artur.

      Elimina

Benvinguts al racó!