Tot va començar aquí, bé no exactament, tot va començar a cada casa, a cada raconet dels 33 participants d'una proposta llançada per na Gemma i na Sílvia.
Agraïm a totes dues tota la tasca que han fet perquè el projecte arribés a bon port.
Després de patir una miqueta, vam aconseguir que Quorum Llibres donés vida al nostre somni amb el suport de tots els
I arribà el dia de la presentació, tots i totes molt contents i amb ganes de ser-hi.
Així com anàvem arribant, els somriures, els bessets i les aferradetes s'anaven intercanviant ... i les paraules ... i el "tu qui ets?" ... i l'ambient s'anava carregant de màgia.
El racó ens va quedar petit, érem molts i d'altres ens acompanyaven des de la distància en el pensament i des del cor. ♥
I va començar l'acte amb les veus de l'Eduard i en Rafel (qué bonic és posar veu i cara!!).
Gemma, M.Roser, Elfree, Helena, Cantireta, Glòria, Carme, Sa lluna, continuarem amb les lectures.
Tothom estava molt pendent de cada paraula, de cada gest. Vaig veure molta lluentor en les mirades i els somriures seguien passejant-se de cadira a cadira.
I els nervis previs? ... També van estar presents, vos puc assegurar que molt presents!! Però també he de dir que vaig tenir el suport de tots en aquesta primera lectura en públic .... gairebé ni alenava!!
Podeu veure que ens ho passarem de conya, blocaires, acompanyants, representants de Quorum i del Zurich.
Ens acomiadàrem amb més petons i abraçades, promeses i plans per una propera trobada.
Per acabar la nit, vaig fer una passejada amb na Glòria i vam acabar sopant juntes...
I sa lluna on és??
 |
En aquesta magnífica foto den Miquel Àngel m'hi podeu trobar  |
Ma germana, que va assistir en representació meva, em va confirmar aquesta alegria generalitzada, aquesta il·lusió en tots els participants, aquesta felicitat d'un projecte que arriba a bon terme :-))
ResponEliminaEnhorabona a tots!
Gràcies a tots!
Sou tots molt grans!
Ai, LLUNETA, tant que m'hauria agradat veure't llegir!! :-)) Un altre dia serà... segur!!
Va ser tot un plaer conèixer a la teva germana, tot i que al nebot no el vam veure ;)
EliminaDons mira, desig mig complert, a baix em tens llegint. :)
Ens tornarem a veure, preciosa!
Aferradetes.
El meu nebot hi va anar, però un cambrer els va dir que no podien pujar perquè l'acte estava començat... pobres! :-( i llavors va marxar... Ma germana es va esperar a que acabés ;-))
EliminaTambé va venir gent amiga i no van poder pujar, em va saber greu per tots els que no pogueren estar amb nosaltres.
EliminaTot i així estava cercant, foto a mà, al teu nebot. ;)
La teva germana molt simpàtica i entranyable, va ser un plaer xerrar amb ella. :)
Va ser una gran vetllada, Lluneta, com també aquest és un gran reportatge d'aquell vespre tan bonic! Quines bones vibracions, en aquell balconet del Zurich, i quina bona connexió entre la gent blocaire!
ResponEliminaGairebé no et veus a la foto, però hi eres, i tant que sí, i el regal de la teva presència no va deixar indiferent a ningú. Només ens resta esperar, ara, la propera ocasió per retrobar-nos.
Una forta abraçada!
Per a mi va ser una nit màgica per molts motius, un somni complert, el retrobament amb la gent que ja coneixia, la il·lusió per trobar-me a nous amics/amigues, els somriures, les complicitats ... màgia pura!
EliminaTot un plaer conèixer-te, bonica!
Aferradetes!
Un post magnífic Lluneta...A tu t'ha agafat fent una foto i jo que no quedo mai bé , només si somric!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per tot el reportatge que has enviat per correu...Dius que el Zurich s'anava omplint de màgia, sort que no necessita lloc físic, perquè apretadets bé ho estàvem, potser això feia més caliu!!!
Petonets, dolços.
Imagino que vam sobrepassar les previsions, això està bé!
EliminaPotser per l'espai físic haguéssim estat millor a baix, però la intimitat d'aquest moment no hagués estat la mateixa, no et sembla?
La càmera és molt punyetera i té vida pròpia, no sempre l'encerta;)
Feliç de conèixer-te, nina!
Bessets ensucrats.
Síí, et veig fent la foto, a veure com m'ho faig per portar-te cap al blog! Ho vas fer molt bé, dubto que estiguessis més nerviosa que jo, però amb el bon rotllo que hi havia, els nervis es van anar aplacant, oi? Gràcies pel reportatge! A per la propera! ;))
ResponEliminaCada vegada que llegíeu deia: una menys perquè em toqui a mi, el cor s'anava accelerant i les cames em tremolaven. A més, tenia una veu molt a prop que em xiuxiuejava: m'estic posant nerviosa. I al final, les dues estàvem atacades.
EliminaSort que l'Eduard em va donar un cop de mà, no encertava amb el micro. ;)
Gràssis a tu nina i a la Sívia que ho vau fer possible!
Aferradetes!
no m'ho puc creure ! ves qui era aquesta nina tant plena de nirvis .....al final va sortir bé ehh pluja apart
Elimina;)
EliminaSi que hi surts! fent una de les fotos que has penjat!
ResponEliminaVa ser una gran presentació!!!
L'has encertat!! ;)
EliminaI tant que hi era, no m'ho ves pogut perdre mai.
Una presentació preciosa, si senyora!
Aferradetes!
Una bona crònica Lluna.
ResponEliminaI una sort haver-nos conegut personalment.
Ens ha quedat una gran alegria col·lectiva i il·lusió per a properes trobades, besets i aferradetes...
Va ser una sort i un gran plaer conèixer-te, a tu i a la teva família, Xavier.
EliminaJa saps que per a la propera hem parlat de Mallorca? ;)
Ens tornarem a trobar, n'estic segura.
Aferradetes!!
Un excel·lent reportatge, que recull molt bé l'emoció d'un acte que va fer vibrar aquelles parets. De ben segur, el Cafè Zurich ja no serà el mateix a partir d'ara per a tots els que hi vam assistir. Ens el miraremamb una emoció diferent.
ResponEliminaAferrades enormes!
Va ser un goig abraçar-te sense píxels, em vaig sentir molt bé durant tota la vetllada i ja espero quan es pugui fer la propera....a Mallorca.... tant de bo es pogués. Un altre abraçada, aferradeta o com li vulguis dir.
ResponEliminaOh fantastic, genial .Enhorabona.
ResponEliminaAfferades ...ja ve la tardor !!!
Finalment, has anat completant les fotos i has pogut sortir tu també. Me n'alegro! És molt maca aquesta foto de Fra Miquel.
ResponEliminaUna bona crònica per venir a mirar-la i remirar-la quan tinguem enyorança de Blog-colla i de Zurich!
Gràcies, sa lluna i moltes abraçades.
Nena... el teu somriure em va fer sentir com el primer comentari al meu bloc, tenia seguidors mar enllà... la bledor feta persona era jo... i encara en sóc... mira que em treus guapa... estava feta un flam, em van dir que l'Otto de Zurich m'esperava al cotxe si no el llegia, amb un allau de neu ben freda ;-))
ResponEliminaMe pots enviar les coses a animdecantir@gmail.com
Una abraçada, un petó, un somriure...i un desig de que fem una trobada a Mallorca. Jo hi vinc! ;-)**********
Miro les fotos i us reconeixo a la majoria, sense que ningú no em digui el nom. Sou molt aficionats a les trobades i a les fotos, veus, coses que a mi no m'agraden tant. Però fa bo llegir tantes cròniques tan entusiastes, perquè realment devia ser una gran vetllada.
ResponEliminaUna crònica fantàstica m'ha fet sentir com si jo també hi hagués estat.
ResponEliminaMe n'alegro que puguessiu gaudir de la trobada. Segur que l'emoció fluia per tot arreu.
ResponEliminaSou fantàstics tots!!
ResponEliminaD'ençà que vau començar aquest projecte no he deixat de seguir-vos. Molt emocionant al final amb totes les fotos. Com és lògic no se qui sou només veien les cares, a tu si, clar.
Moltes gràcies a tots i enhorabona per la trobada.
Una abraçada a tots plegats.
Sa Lluna el teu reportatge, escrit i fotogràfic, ens acosta, als que no hem pogut anar, a aquest altre trobada màgica. Després de la trobada de maig em feia molta il·lusió coindicidir altra vegada amb tots i conèixer nous amics i amigues. Saps que circumstàncies diverses no m'han permès ser present, però t'asseguro que de forma virtual o d'esperit he participat com si d'un projecte meu fora.
ResponEliminaI que em doneu molta enveja de veure-us a tots plegats, la propera ja poden caure llamps i trons que vaig.
Bessets nina
Bon resum, Sa Lluna!
ResponEliminaVa ser una tarde molt emocionant. Em va encantar saludar a la gent que ja coneixia i d'altres companys que encara no s'havien desvirtualitzat, compartir amn tots unes hores.
Sopar amb tu va ser una manera molt agradable de acabar aquesta vetllada memorable.
Gràcies, per tot.
Bessets!
Jo també crec reconéixer-vos. Se us veu a tots i totes molt bé i molt contents!
ResponEliminaque bonic ho has explicat sa lluna ......que bé , que agradable va ser tot ! una gran dona la Glòria devia ser un sopar molt plaent !
ResponEliminaaferradetes, ah jo t'he vist enseguida a la foto!
Ai...que ens va faltar temps!!!
ResponEliminaFins ben aviat, polida!
HOLA escric aqui el comentari perquè al teu post de l'onze no puc de cap manera , he clicat a la icona de blogger de sota i em remet al meu propi blog .....espero que ho puguis arranjar
ResponEliminaun dia emocionant
aferradetes
què maco, només hi vaig faltar jo :P
ResponEliminaNo sembla que es pugui comentar en el teu darrer post, Paula. De tota manera, em va bé aquest per felicitar-vos. Veig que va ser una gran vetllada amb molts amics i amics d'amics, que és el millor ambient que es pot desitjar. I ja començava a pensar que totes les fotos les havies fet tu, perquè no et veia enlloc, però al final hi ha hagut la sorpresa.
ResponEliminaAferradetes.