En un poema s'estén la vida,
al sol del matí, al vent,
a la vista de tots,
ben agafadeta amb pinces de colors.
La brusa d'una nit de festa
o la camisa de les darreres derrotes
o aquell petit fulard, destenyit
pel temps que fa que hi és.
Cal anar amb compte
perquè les parets no denunciïn
l'excés de somnis d'aquell petit racó.
La vida és com un joc de pinces
i si qualsevol dissortat pitet,
qualsevol mitjó desafortunat
es desprèn d'aquell fil,
l'amor s'enfonsa,
s'estimba per l'abisme veïnal
i ja no queden somnis on aferrar-se.
Tal vegada viure sigui això,
sobreviure l'endemà
entre fils, pinces i roba estesa,
el vent i el primer sol de l'alba.
[Febrer ~ 2025]
La frase feta ja ens ho adverteix, quan "hi ha roba estesa" s'ha d'anar amb compte perquè els secrets poden deixar d'estar tan ben guardats com caldria.
ResponEliminaAbraçades!!
I és ben cert, els secrets millor portar-los a la tomba. ;-)
EliminaAferradetes, Mac!
És trist que depenem d'un lleuger fil, o una fluixa agulla de roba.
ResponEliminaEl nostre destí està en mans alienes.
Aferradetes, sa lluna!
Agafa més fort que un petonet. ;)
Així és, sempre dependents de tot i de tots...
EliminaAferradetes i petones, Alfred. (Així, ben enganxats) ;-)
Viure acaba sent sobreviure...
ResponEliminaSobreviure a tantes coses que s'han quedat en el passat, tanta gent, tants anys...
I aquí estem.
I que sigui per molt.
Petons.
Podríem dir que només vivim de nens?...
EliminaA partir d'aquí, sobrevivim a tot el que ens passa i, de tant en tant, sembla que vivim.
Petonets, Xavi.
Sempre que faig una estesa al terrat la fotografio, avui mateix.
ResponEliminapodi-.
És una de les coses que m'agrada veure o fotografiar, és on es veu la vida de cadascú.
EliminaUna aferrada, Carles.
Preciós poema i molt bona foto de roba estesa amb aquestes antenes que encaixen perfectament!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies! ;-)
EliminaAferradetes, Josep.
Ja saps que m'agrada la roba estesa. Trobo que transmet molta vida.
ResponEliminaEl poema també m'agrada molt i m'hi sento ben identificada.
Estem tots plegats agafats amb pinces... la vida mateixa tambe n'està.
Aferradetes, bonica!
Si ho sé, coincidim amb moltes coses que ens agraden i també en les que gens ni mica. ;-)
EliminaTens raó, amb una bufada de vent, tot pot trontollar.
Moltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Ben bé que trobes la poesia en qualsevol lloc. No se m'hagués acudit fer un poema a la roba estesa. Per cert que les Roba Estesa, una banda de folc modern de dones, diuen que pleguen.
ResponEliminaLa poesia és per tot arreu, només cal mirar bé. ;-)
EliminaHo sé, les vaig descobrir precisament quan cercava una cançó per aquesta entrada.
Bon dia, Xavi!
Even if clothes are spread out,
ResponEliminanet,
washed,
there are people there!!
Precisament si hi ha roba estesa, és que hi ha gent. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Katerina!
De petit m'agradava jugar amb les agulles d'estendre. De fusta, perquè les de plàtic de colors van tardar encara una mica.
ResponEliminaLa roba estesa, com deia una cançó del Serrat que a la roba estesa, "...el vent, indiscret l'explora
ressucitant formes..."
Jo faig servir encara les de fusta, no m'agraden gens les de plàstic tot i ser de colors. ;-)
EliminaMés que el vent, crec que és el sol qui els hi dóna formes...
Aferradetes, Xavier.
Your poem beautifully captures the delicate balance of life—woven between the ordinary and the profound, the tangible and the ephemeral
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves paraules!
EliminaSalutacions, James.
Like Xavi with knitting needles, I liked to play with clothes pegs. ...
ResponEliminaIt wasn't your poem that blew me away today, but the photo. Fascinating!
My thanks I hang on the washing line ;-)
En Xavier quan parlava de les agulles, es referia a les pinces per penjar la roba. Hi ha llocs on s'anomena "agulla d'estendre", altres "pinça de roba" o per aquí que en diem "gafa". És la riquesa de la nostra llengua. ;-)
EliminaTot un honor que tinguis una foto meva al teu estenedor...
Moltes gràcies, Sean!
Ha ha. Nicht Dein Foto hängt auf meiner Wäscheleine, sondern mein Dank (für das Foto) an der Wäschleine auf dem Dach. ;-)
EliminaVerzeihung!... ja saps, les interpretacions poden generar confusions. ;-)
Elimina;-)
Elimina🙏😉
EliminaBien en la alto para que el aire seque pronto todas esas prendas.
ResponEliminaAbrazo
Sí, ja no podían ponerla más alto. ;-)
EliminaAferradetes, Luis.
Inspiradíssima i esplèndida poesia. La foto agermana a la perfecció amb el poema.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Molt agraïda per les teves paraules!
EliminaAferradetes, Joan!
A merced del sol y del viento, que balancea la ropa. Las pinzas la sostiene para que no acabe volando, como vuela los sueños.
ResponEliminaBuenas Noches.
A veces no son suficientes las pinzas, siempre depende del viento. ;-)
EliminaBesos, Antonia.
Todos estamos a merced del sol y el viento... Aunque queramos tender los trapos sucios dentro de casa... Estamos perdidos....
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Siempre estamos a merced de todo, sea dentro o fuera de casa...
EliminaAferradetes, amic.
Pues si, estamos cogidos con pinzas pero yo me quedo con la primera frase "En un poema se extiende la vida", porque la vida es un verso y algo de prosa. Besos y abrazos desde el Cantábrico.
ResponEliminaY entre verso y prosa... la vida. ;-)
EliminaAferradetes fortes, Germán.