Dues petites perles poètiques. Per sentir, per pensar i per adonar-nos que les coses que ens passen, a tots plegats, sempre tenen bastants punts en comú.
Cada vegada més sovint el temps juga amb mi. De cop i volta el passat em ve a veure i els darrers anys perden importància. No sé si és la boira de viure o que les meves neurones necessiten buidar memòria.
Està bé, Wos, no el coneixia.
ResponEliminapodi-.
Magnífic "poemet" sobre un tema tan fotogràfic com la boira!
ResponEliminaAferradetes
La boira a vegades ens pot fer perdre. D'altres vegades ens embolcalla.
ResponEliminaDues petites perles poètiques.
ResponEliminaPer sentir, per pensar i per adonar-nos que les coses que ens passen, a tots plegats, sempre tenen bastants punts en comú.
Aferradetes, preciosa
Bonita foto y potente poema
ResponEliminaUn abrazo Paula
Cada vegada més sovint el temps juga amb mi.
ResponEliminaDe cop i volta el passat em ve a veure i els darrers anys perden importància.
No sé si és la boira de viure o que les meves neurones necessiten buidar memòria.
Petons.