_At_Breakfast.jpg)
Zinaïda Serebriakova, 1914, За завтраком
Els nens distrets. La mare servint l'àpat.
— El pare on és?... Pere, si us plau, vine a taula!
— Tatxin-tatxan!!!... Voilà!!!
— Pere!!!. Què hi fas damunt l'escala, vestit d'aquesta manera?. Deixa't de ximpleries!!!. Què t'has begut l'enteniment?...
— Nens, nenes... encara més difícil... amb una mà!...
— Ja n'hi ha prou! Abans els nens cercaven qualsevol excusa per no menjar cigrons, però ara no en mengen perquè estan distrets amb tu. Vine a taula!
— Ja vinc, ja vinc Maria!... (Aquesta dona no sap apreciar una bona funció)
— De què parles fluixet?
— No res... ara vinc...
— Mama, mama, noooo!
— A callar tothom, és hora de menjar... punt en boca!
En Pere s'enfonsà amb la mirada de la seva dona i optà per demanar silenci amb els somriures còmplices dels seus fills. 🤫
El Pere és un comediant de primera.
ResponEliminaM'ha fet somriure.
Això sí...
Santa paciència la de la seva dona.
:)
Petons.
M'ha encantat el relat, així com la vida i obra de la Zinaïda Serebriakova a la qual no coneixia.
ResponEliminaCom totes les dones, i més a la seva época i per si fos poc a la Rússia de la primera meitat del segle passat. No ho va tenir gens fàcil per demostrar la seva vessant artística, cosa vetada a les dones fins no fa tants anys.
Aferradetes Paula
En situacions així, les dones no tenen sentit de l'humor. ;))))
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
A la taula i al llit...
ResponEliminaTrobo molt original i imaginatiu el teu relat.