05 de setembre 2021

PLUjA


 
Oloro i rebo la pluja d'estiu, 
com una carícia innombrable, 
sense cap significat o intenció,
prou suau per alimentar-me,
sobtada, sempre diferent, 
despullant antigues melangies.
[Setembre ~2021]

38 comentaris :

  1. Parece mentira pero una caricia se puede recibir de tantas maneras. Con tan solo leer unas letras y observar una foto. También se tiene esa sensación.

    Un placer estar en tu casita.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La misma que he recibido con tus letras. ¡Gracias!.
      Me gusta saber que estás. 😉

      Besos, María.

      Elimina
  2. Como me gusta adentrarme en esas lluvias mirar arriba y ver caer las gotas dejándome mojar la cara.

    Besos 💋

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como un juego, volver a la infancia aunque sea por un ratito.

      Besos, Erik.

      Elimina
  3. Setembre i les seves pluges.
    Netejant la pols,
    dels passejos d'agost,
    les marques de el sol,
    les carícies ja oblidades,
    preparant els llençols,
    per escriure un altre conte.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pluja sempre neteja la pols i... aireja els llençols.
      Gràcies pel poema!.

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  4. L'olor de la pluja sempre ens transporta ben lluny en el temps, potser fins aquell dia que vam saber que aquella olor la feia la pluja, o millor dit, la terra després de ploure o el bosc després de ploure… diferents olors que totes són de pluja. Una foto molt adient i un poema molt dolç.

    Aferradetes fresquetes…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són olors que ens queden ben definides tant que, de seguida que plou, el nas es posa a olorar.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes dolces, Carme.

      Elimina
  5. L'olor de l'herba mullada es d'aquelles que mai s'obliden... la pluja porpra tampoc!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feia molt de temps que no escoltava aquesta cançó, suposo que la pluja l'ha portat de nou. 😉

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
    2. Aquí no ha plogut gairebé en tot l'estiu. L'altre dia vair sentir una olor de terra mullada i vaig correr cap a la finestra i oh, plovia! I era una pluja tranquil·la que no va fer cap disbarat. La pluja ens porta melangia.
      Bona setmana, Lluneta.

      Elimina
    3. Per aquí ha plogut ara, aquests dies de setembre. Estones petites molt fort, d'altres gairebé no tocava terra, però no ha fet mal. Les temperatures van baixant i pujant, de dia 30 o 31, a les nits baixa a 20 graus i ens permet dormir.

      Bona nit, Roser.
      Aferradetes.

      Elimina
  6. No me gusta manejar cuando llueve

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hace ya años que no conduzco, con lluvia o sin ella.

      Un abrazo.

      Elimina
  7. la pluja d'estiu és una bona trencadissa, renova allò que ahir estava excessivament ja usat, l'aire el terra, la calor, la monotomia estival i, normalment sobtadament i amb una forta energia que fa que no passi desapercebuda. I, si trobem un bon aixopluc, normalment ens complau.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant a l'estiu amb la pluja, com a l'hivern amb dies assolellats, trenquen la monotonia de l'estació. Lo més curiós és que tant una com l'altre sempre ens sorprenen, per molts anys que ho visquem.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  8. Me encanta la foto y el texto, es precioso. El olor de la lluvia siempre evoca otros momentos borrosos como ese paisaje tras el cristal mojado.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es suficiente un olor para llevarte muy lejos en el tiempo.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  9. Anònim6.9.21

    La pluja d'estiu ens ofereix un respir enmig de la calorada, tot i que aquí no ha plogut gaire, només una mica fa pocs dies.
    Benvinguda sigui la pluja, sempre que no faci mal, sempre diferent i tan nostàlgica. M'agraden els dies de pluja, també tenen el seu encant.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert que la pluja ens agrada més a l'estiu, suposo que hi té molt a veure la calorada que fa. Benvinguda sigui, sempre que no faci mal!.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  10. Un terrabastall elèctric d'aigua al cel i a la terra (si no és excessiu i ho destrossa tot) a l'estiu és gratificant.
    També la guitarra elèctrica del malaguanyat Prince.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades a l'estiu són més els llamps i els trons què l'aigua que cau, però si descarrega fort ho fa de mala manera. Sortosament (fins ara) en el poble ha plogut poc i bé.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  11. Paula, és bona aquesta "receptiva indiferència" de rebre la pluja amb les mans obertes i deixar que despulli i aclareixi velles enyorances doloroses. O no, que no ho sé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que això va per dies, de vegades són doloroses i d'altres lleugeres.

      Aferradetes, Tresa.

      Elimina
  12. Aquí la pluja està de vaga des de fa mesos.
    Aquesta ciutat hauria de dir-se Saharelona.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et creguis, per aquí també ha plogut molt poc. S'ennigula molts de dies, però no cau.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  13. Maravillosa entrega a esa lluvia que limpia, purifica, despierta sensaciones y nostalgias.
    Un abrazo!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nunca llueve a gusto de todos; en verano la deseamos y en invierno nos cansa. Sea como fuere, la lluvia siempre me despierta recuerdos.

      Besos, Eli.

      Elimina
  14. rain cause calm and peace

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre no arribi en fortes tempestes, sí.

      Aferradetes.

      Elimina
  15. Aquest "sobtada, sempre diferent", com sempre són nous els versos, encara que parlin del mateix.
    Molt maco el poema!

    ResponElimina
  16. Perquè serà que la pluja sempre ve acompanyada dels records .... ai ! :)
    Bon cap de setmana !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sigui la seva màgia... qui sap!

      Bona nit!
      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  17. Anònim12.9.21

    La lluvia, ese fenómeno de las mil sensaciones, en una ocasión leí un post de esos que corren por Internet:

    "La lluvia eso que pone más juntos a los que están juntos, más lejos a los que están lejos y más solos a los que están solos"

    y esto no es si no, algunas de las sensaciones que produce la lluvia, y como has mencionado, desnuda antiguas melancolías, sobre eso escribía Benedetti del cual tomo este fragmento de uno de sus poemas

    "" Lo extraño es que no sólo llueve afuera,
    otra lluvia enigmática y sin agua
    nos toma de sorpresa/y de sorpresa
    llueve en el corazón/llueve en el alma.""

    Salluneta como siempre digo, estoy fascinado por este torrente inagotable de creatividad del que haces gala

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy acertado ese post que encontraste por internet, todas esas sensaciones las he vivido. Como la que describe ese bello poema de Benedetti, esa lluvia (con o sin lágrimas) en lo más profundo del alma.

      No sé el porqué, pero al leer tu última frase me ha venido a la cabeza esta frase: “Cuando el diablo no tiene nada que hacer, mata moscas con el rabo”. 😉

      Petonets dolcets, Jota.

      Elimina

Benvinguts al racó!