 |
| Martinus Rørbye, 1835, Un viatger a RELATS CONJUNTS |
La mirada perduda
seguint la
llera del riu
en la nit més fosca,
abatut esperes.
Ni la solitud temuda,
ni el fred punyent,
ni la gana que et devora,
res, res permetrà que torni.
Només del dolç
record
lliscarà un somriure.
Jo d'ell baixaria a sopar...dels records un no viu i cal alimentar-los adequadament.
ResponEliminaDoncs crec que així con està li importa ben poc el sopar que hi ha allà baix. ;)
EliminaBessets! :)
Espera un amor, i només li arriba el seu record; malgrat tot , sembla un record alegre...
ResponEliminaPetonets i somriures.
Records amables que omplen buits.
EliminaAferradetes alegres!
Si és una espera una mica ambivalent, trista, però amb un somriure.
ResponEliminaUn poema amb una mica misteri i molt bonic...
El misteri restarà amb ell ...
EliminaGràssis, preciosa ... aferradetes!
Molt de misteri.
ResponEliminaTenir un record que et porti un somriure i alhora la valentia de marxar és brutalment bonic.
M'agrada com ho has descrit, "la valentia de deixar a algú, o alguna cosa, que saps que et faria eternament feliç".
EliminaAferradetes, nina!
Sort que ha trobat una cadira, perquè segons les teves paraules, ja pot esperar assegut...
ResponEliminaNo tot han de ser entrebancs, sort de la cadira! ;)
EliminaAferradetes!
Empiezo a sospechar que ultimamente somos ya muchos los que vamos por ahi con la mirada perdida...
ResponEliminaSi, empiezo a sospecharlo...
Un abrazo, señora lunar
Sólo es una sospecha?
EliminaTú no, no puedes hacerlo!! Qué haríamos sin tus fotos?
Abre bien los ojos y fija tu mirada en todo lo que te rodea (bueno o malo)!! ;)
Abrazote, amigo.
Els records nomes són això, records... millor no viure d'ells
ResponEliminaViure d'ells mai, passejar-s'hi sempre que ens vingui de gust!
EliminaBessets, bonica!
Un horitzó tranquil.
ResponEliminaNo queda res més, que no és poc!
EliminaAferradetes!
Has escrit el quadre...
ResponEliminaUna passada.
Ovació per tú.
Petons.
Tu sempre tan amable.
EliminaGràssis, Xavi!
Bessets!
M’agrada molt, tot i se’n trist i misteriós. Quina espera, Sa lluna....
ResponEliminaUna abraçada.
Una espera agredolça, entre la crua realitat i el record amable.
EliminaUna aferradeta ben forta!
Quin poema tan trist i tan bonic! M'ha fet pensar en la lletra del Lied de Franz Schubert, "El viatge d'hivern".
ResponEliminaUna abraçada gran!
És un breu passeig pels sentiments i les sensacions d'un amor no correspost.
EliminaAferradetes dolcetes, nina!
La mirada perduda, en algun moment s'adonarà que està mirant un punt concret.
ResponEliminaI es posarà en marxa el procediment de renovació sentimental.
Tot té el seu procés, oi?
EliminaAferradetes i bon dia, Xavier!
Espera per acomiadar-se, sap que no tornarà. Només queda el record.
ResponEliminaFins que s'adoni que no tornarà, no podrà acomiadar-se.
EliminaAferradetes, nina!
És trist quan ja només queden els records per fer-nos somriure.
ResponEliminaTrist i, alhora, també és una gran sort gaudir d'aquests somriures.
EliminaAferradetes ensucrades! :)
Doncs si només li queden els records que es gaudeixi durant un temps. Cal viure el dia però el record també forma part del nostre camí i, de tant en tant, provoca un somriure...
ResponEliminaCom he dit abans, no soc partidària de viure de records però si que m'agrada passejar-m'hi de tant en tant, sobretot si em treuen un somriure.
EliminaAferradetes i bona nit! :)
meravellós sa lluna!
ResponEliminaaferradetes
Gràssis nina!!
EliminaBessets dolcets :)
Bo és treure dels records un somriure.
ResponEliminaÉs allò que se'n podria dir: a mal temps bona cara.
Encara que de vegades resulta difícil, aquesta és l'actitud que hauríem de tenir, un bon somriure ben plantat a la cara. :)
EliminaAferradetes i bona setmana!
De vegades un somriure
ResponEliminaés l’únic fruit madur o no…,
que ens acompanya, mirem
l’horitzó però no hi és...,
seguim fidels a records
que es van fer estels,
ara només hi ha el
barret de Lluna...
onatge
Benvingut l'onatge al racó de sa lluna!
EliminaGràssis, ens llegim!
Aferradetes.
Els somriures també poden ser tristos, com el teu poema (tot i que és preciós)
ResponEliminaSón com les llàgrimes, n'hi ha per tristesa i d'altres per alegria.
EliminaAferradetes, nina!