Desdibuixo tota realitat
per veure la
nitidesa de l'ànima.
Navego les
teves aigües,
fonent-me
amb la teva pell.
Traç solcs de besades,
camins de
desig, com l'onada
d'anada i
tornada,
com el somni
compartit.
(sa lluna, juny-2015)
Quin poema més dolç i més preciós!!!
ResponEliminaM'arriba molt perquè la nitidesa de l'ànima per a mi és tan important! I no pot anar mai deslligada dels solcs de besades sobre la pell.
Una abraçada còmplice lluneta!
És un plaer tenir complicitats amb tu.
EliminaMoltes gràssis, Carme!
Aferradetes de dissabte!
Maga del cor.
ResponEliminaMaga de les paraules.
Petons.
Què més voldria ser maga de les paraules!! ...
Eliminaperò em fa feliç que em vegis així. ;)
Bessets, Xavi!
La nitidesa de l'ànima ens permet veure'n els somnis i compartir-los...
ResponEliminaMolts petonets, bonica.
L'important que és tenir l'ànima transparent per poder arribar-hi.
EliminaBessets, preciosa!
aquesta anada i tornada....sona bé
ResponEliminaMés que sonar ... és sent. ;)
EliminaAferradetes, Joan!
M'agraden els reflexes, son com una repetició del que vivim. T'ha quedat de meravella.
ResponEliminaUna abraçada Paula
Ja t'ho vaig dir, els teus són de premi.
EliminaGràssis, Josep ... aferradetes!
"L'onada d'anada i tornada".
ResponEliminaQuin instant!
Un instant on flueix la màgia,
EliminaAferradetes, d'anada ...
Molt ben inspirat en relació a la imatge.
ResponEliminaLa inspiració, aquesta senyora tan dolça que tant ens agrada.
EliminaGràssis, Helena ... bessets!
quina preciositat!
ResponEliminaFeliç de que t'agradi, nina!
EliminaAferradetes :)
Un poema que es sent molt endins, està escrit amb el cor i al cor arriba.
ResponEliminaDes del cor cap als cors, sens dubte.
EliminaAferradetes sentides!
Que bonic, que bonic! A veure quin dia escric jo una història d'amor amb aquesta claredat d'idees.
ResponEliminaUna abraçada, Paula, des d'es raconet.
Ja saps que ho pots fer quan vulguis, tot és posar-s'hi! ;)
EliminaAferradetes dolcetes, nina.