m'arribes com a reflex
desdibuixat en la
forma
com a tatuatge al
cor
intens en la mesura
aferrat
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . sa lluna (maig-2015)
M'arribes. Com l'enlluernament
dels mirallets del mar
damunt dels teus murs.
Els ulls se n'omplen
i se m'inunda el cor.
Navegant, aferrat.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Carme
El principal és que m'arribes.
ResponEliminaCom que et duc al cor, et sé re-dibuixar.
Si no arriba, difícilment es podrà re-dibuixar
EliminaAferradetes.
Aferrat al cor, oi?
ResponEliminaPetons.
Si, senyor! Ben aferrat. ;)
EliminaBessets.
Si t'arriba aixines , es que ets viva.I que et paga la pena!!
ResponEliminaAixinetes, tal com dius tu. ;)
EliminaAferradetes.
M'arribes en el reflex del poema.
ResponEliminaSi t'arribo des del seu reflex, me n'alegro nina.
EliminaAferradetes.
bellíssim reflex.....
ResponEliminaGràssis, Elfree!
EliminaBessets.
La foto sembla un quadre surrealista...
ResponEliminaQuan vaig veure el reflex del mar davant meu, no ho vaig pensar ni un moment i així va sortir, tot i que l'espectacle en directe era molt més intens.
EliminaAferradetes.
El mar ni tan sols l'havia vist...
EliminaJa et val!! ;)
EliminaCuriós reflex aquest que arriba fins el cor...Amb colors o amb blanc i negre, però sempre intens!
ResponEliminaPetonets reflectits en un somriure.
Tant se val com arribin el colors, mentre la intensitat et faci bategar el cor.
EliminaSomriures reflectits en una aferradeta. ;)
M'agrada fer-ne una versió pròpia, perquè m'arriba, m'artibes molt. Itinerem... Una mica. Ferradetes dilces, bonica.
ResponEliminaM'arribes. Com l'enlluernament
dels mirallets del mar
damunt dels teus murs.
Els ulls se n'omplen
I se m'inunda el cor.
Navegant, aferrat.
M'agrada la teva versió, Carme i ...
Eliminasense el teu permís, l'he pujada al post.
Nanit, bonica ,,, aferradetes!
Doncs, jo, sense el teu permís, m'he permès endur-me tot el post (gairebé) per Il·lustrar i anunciar el començament de les Itineràncies poètiques-
EliminaPer cert t'he enviar la invitació per si vols participar. Sense cap compromís. Just a canvi d'aquesta escalfada de motors...
Aferradetes dolces i poètiques, bonica!
Rebuda i acceptada la teva invitació, moltes gràssis per tot Carme!
EliminaVos desitjo harmonia i bona poesia per a aquesta etapa!
Bessets de dilluns!
Doble versió per a un reflex magnífic. No sabria amb quin quedar-me!
ResponEliminaUna abraçada Paula
Doncs queda't amb els dos! ;)
EliminaAferradetes, Josep!!
ResponEliminaLa realitat com a reflex, més intuïda al cor com una sensació onírica que no pas com un tangible material. Bells mots de poesia.
Abraçades, des de El Far.
Realment així, com un somni.
EliminaGràssis, Jordi ... aferradetes!
i sobretot que no marxi.....
ResponEliminaSi està "aferrat" serà molt difícil que marxi.
EliminaBessets, guapo! ;)
El poema és un reflex de sentiments a flor de pell.
ResponEliminaMolt bell!
Aferradetes!
Què maco que ho dius, nina!
EliminaAferradetes i bona setmana!!
Reflejos.. Realidades... Que facil es que se confundan
ResponEliminaMagnifica foto, Lluna, en las dos versiones.
Un abrazo, amiga
Son tan "clavaitos" que es muy fácil confundirse.
EliminaMuchísimas gracias, amigo!
Besos.
El millor de tot es que arribat ;)
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, nina. ;)
EliminaAferradetes i bona nit!
la mesura em sembla un concepte important
ResponEliminai la intensitat potser també
abraçades
;)
Els dos conceptes ho són per a mi, quan es tracta de sentiments.
EliminaAferradetes, bonica! :)
Reflexos i miratges, tatuatges i desitjos... Tots directe al cor describint un desig de trobada en cada "m'arribes..." perquè significa distància, llunyania i entre el desig i el patiment del voler-lo tenir aprop, surgeixen paraules d'amor. Aferradetes, mallorqina! ; )
ResponEliminaMolt poètic el teu comentari, Xavier.
EliminaAferradetes dolcetes! :)
Arribin reflexos,suspirs,rialles o potens mirades...l'important es que dins teu es converteixin es belles i savies paraules...
ResponEliminaA més de sentides aferradetes, clar!!
Molt bon escrit Lluna.
No sé si són belles, el que sí sé és que són sentides.
EliminaGràssis, Josep!
Aferradetes, clar. :)