 |
| Poesia visual de Toni Prat als Jocs literaris d'en TIBAU |
· Hola, doncs aquí sola
com sempre
· Ja ho he vist. Què m'expliques?
· No tinc massa ganes de
xerrar però m'agrada sentir-te
· Vols que xerrem del que et fa patir?
· No ... no ... crec que
me n'aniré a dormir
· Saps que quan vulguis sóc aquí, per escoltar-te i per sentir-te
· Si, ho sé. Bona nit!
una bona conversa!
ResponEliminaGràssis nina ... aferradetes! ☺
EliminaAixò és el colmo de no poder escapar-se d'un mateix...
ResponEliminaI de vegades ni ens trobem ;)
EliminaAferradetes! ☺
M'agraden aquestes converses literàries amb un mateix! És veritat que de vegades hi som però no ens sabem escoltar a nosaltres mateixos. Jo vaig perdre la meva veu i estic molt contenta d'haver-la recuperat :)) Petonets
ResponEliminaM'agrada saber que has trobat la teva veu, a mi em costa, de tant en tant s'amaga.
EliminaBessets bonica! ☺
Parlar amb un mateix de vegades és prou difícil, però cal intentar-ho
ResponEliminaSovint tenim massa soroll al nostre voltant per escoltar-nos amb nitidesa. Crec que ens manca silenci i tranquil·litat.
EliminaAferradetes silencioses! ☺
Els silencis són molt dolents.
ResponEliminaNo em diguis
digues res
però si us plau digues...
Bona nit sa lluna.
Més que dolents són entremaliats, quan no hi són els volem i quan arriben voldríem que marxessin.
EliminaBona nit, Pere ... aferradetes! ☺
Vols dir que estàs sempre sola? La soledat és una putada. A vegades hem de parlar amb nosaltres mateixos, per saber que volem, però sempre és millor parlar amb un company al teu costat o proper.
ResponEliminaAferradetes estivals Sa Lluna.
No cal que estiguem amb algú per no sentir-nos sols, moltes vegades estem envoltats de molta gent i seguim estant sols. Tot i que tens raó, si tens algú que sap escoltar no et sents sola.
EliminaAferradetes de nit, Alfons! ☺
Jo millor que no participi... ;) si he d'explicar les converses amb mi mateixa... Se m'acaba el blog... He, he, he...
ResponEliminaDe tota manera, saps? Em quedo amb el teu final... Sempre ens tenim a nosaltres mateixos, i creu-me que m'ho miro molt en positiu.
Una petita història molt reflexiva, lluneta. Una abraçada grgant, bonica.
Un amic em va dir un dia, el teu millor amic ets tu mateixa ... cert, encara que també pots ser el teu pitjor enemic... crec que també podria explicar moltes xerrades d'aquestes i silencis també.
EliminaAferradetes dolcetes, nina! ☺
Això es un bon amic!
ResponEliminaUna abraçada
Diuen que com un mateix ningú, però jo crec que si pot haver-hi més amics que un mateix.
EliminaAferradetes, Josep! ☺
No tothom, si no fa de mitjancer l'amor, en totes les seues manifestacions, està per escoltar, jo solc escoltar, potser perquè estic enamorat i això envaeix la meua realitat.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
A mi també m'agrada més escoltar que parlar, però si es tracta de mi mateixa la cosa de vegades no va bé.
EliminaAferradetes, Vicent! ☺
Ningú millor que un mateix, per escoltar-se i aconsellar-se, quan alguna cosa ens oprimeix l'ànima...Però sovint és difícil que la nostra veu es deixi sentir!
ResponEliminaPetonets de bona companyia, Lluneta.
Crec que tots tenim moments d'aquests on voldries només parlar amb tu mateixa i trobar solucions a tot allò que et preocupa o et fa sentir malament ... alguns cops ho aconsegueixo, d'altres no.
EliminaAmb bona companyia com la vostra, la solitud és més dolça.
Aferradetes, nina! ☺
Si avui necessites marxar a dormir, fes-ho. Però demà, quan tornis a parlar amb tu, aprofita, i explica't, i escolta't. No sempre és fàcil tenir algú al costat disposat a fer-ho, i menys algú que et pot entendre.
ResponEliminaPetons!
A cops no m'entenc ni a mi mateixa que portem tota una vida juntes, fixa't si és complicat que m'entenguin els altres !! ;)
EliminaUna aferradeta ben forta! ☺
Sobretot si algun dia no et poses d'acord amb tu mateixa no t'hi enfadis.
ResponEliminaAixò és més difícil encara, moltes, moltes vegades m'enfado amb mi mateixa, però moltes vegades més fem les paus.
EliminaAferradetes! ☺
Jo t'ho dic moltes vegades, però mai em telefones...:(
ResponEliminaSi ho sé (ara tocaria dir-te, bona nit) ;)
EliminaSé que hi ets, com sé que hi sóc, ens sabem tot i que no parlem sovint.
Aferradetes ensucrades! ☺
El mes graciós de parlar amb mi mateixa és que mai em poso d'acord, i en moments com ara penso que el mes precís seria donar-me un cop en el cap, no recordar res i tornar a començar, encara que com deia una volguda amiga meva, això solament ho fa l'amor, serà cert?
ResponEliminaPetonets lluneta,
( estic del meu blog fins la barretina, de moment blogger no m' ho soluciona)
Doncs crec que té raó la teva estimada amiga, millor que donar-se un cop al cap si és, no et sembla?? ;)
EliminaBessets suaus, dolça nina! ☺
Ps: He tornat de vacances i veig que ja has solucionat el problema, ara el tinc jo en posar-me al dia :(
Una conversacion como entre mudos... A veces la incomunicacion nos rodea...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, amiga
Y no sólo nos rodea, habita en nosotros mismos!!
EliminaAbrazote, amigo! ☺
Però parlar amb un mateix sense voler et pot enganyar, no creus?
ResponEliminabona nit!
Si un no vol xerrar millor que calli, sigui amb qui sigui, sempre serà millor que dir alguna cosa que pugui fer mal, als altres o a un mateix.
EliminaMolt bona nit, Josep ... aferradetes! ☺
Ara a descansar de tu i demà a retrobar-te amb tu, i amb qui sigui, potser per això s'ha inventat el dormir i els somnis, per descansar de nosaltres mateixos. Bona nit, lluneta i lluneta!!
ResponEliminaDoncs t'he fet cas, he descansat de mi, he dormit i he somiat molt aquests dies. Tot i que he de dir que també he pogut gaudir de mi mateixa i dels que m'envoltaven en moments molt macos. ;)
EliminaBona nit Gemma, bona nit Sara ... aferradetes!! ☺